Oci i cultura

Filem prim i no enredem la troca: expressions boniques d’origen tèxtil

Els carrers són plens de frases fetes que tenen el seu origen a les fàbriques, entre telers

Teixidores / CEDIDA (JOAN MOIX)

Ja us aviso, intentaré filar prim en aquest article. És important posar fil a l’agulla a un tema d’interès pels sabadellencs: el vocabulari que ens ha regalat el nostre passat tèxtil recent. Fil per randa, us explicarem d’on provenen les expressions que ara us presentem. No perdeu passada. Espero fer-ho bé, perquè si no… mala peça al teler. El meu superior es pensarà que no hi filo gaire i em cruixirà la llana! A més, he d’anar a tot drap, perquè si trigo massa enredaré la troca a la redacció i tinc ganes de plegar per anar a  sopar amb els amics. Tot em va bé, no soc gens llepafils. I no cal que el restaurant sigui exclusiu, no he semblat mai de Cal Turull! Soc un bon partit, suposo, i… Perdoneu, estic perdent el fil de l’article.

Seria impossible desxifrar el que he escrit si no fos perquè un dia vam tenir una ciutat plena de  xemeneies fumejant i telers funcionant dia i nit. El tèxtil, tan present els segles XIX i XX, ens ha fet com som i ens ha inundat el vocabulari d’expressions precioses. Algunes són sabadellenques, altres viuen escampades per tot el territori. N’hi ha que són arqueologia, tan arcaiques que han quedat més abandonades que alguna de les antigues fàbriques de la ciutat. Però també n’hi ha que es mantenen en el nostre dia a dia, amb la resistència dels vapors reconvertits en biblioteques o supermercats.

Sense ser-ne conscients, quan diem aquestes locucions, amb tota la naturalitat del món, estem homenatjant els nostres avis i la seva manera de mirar el món.

El filòleg Cesc Prat Fernàndez, referent en la investigació del lèxic sabadellenc, ha recollit expressions provinents del tèxtil a múltiples publicacions. Ara, ens ajuda a identificar-les i a posar-hi context. No és com el fabricant de Sabadell, que només mira per ell –que deien algunes males llengües. Perdoneu una altra vegada, no ho he pogut evitar.

  • Filar prim

Fer aclariments molt precisos, detallats. A vegades, massa i tot.

  • Anar per llana i tornar esquilat

Ho diem quan algú té les expectatives massa altes i s’endú una gran decepció perquè no es compleixen.

  • No perdre passada

Estar molt atent, no deixar passar una oportunitat. Es diu perquè la pinça dels telers feia passada per tramar el teixit.

  • Ser un bon partit

Ho diem per definir algú que té molt bones qualitats com a possible parella. No té res a veure amb el futbol, sinó amb les partides de llana o cotó de molt bona qualitat.

  • Lligar caps

Establir hàbilment connexions per arribar a una conclusió. 

  • Perdre el fil

Desviar l’atenció d’alguna cosa. Distracció. Perdre el fil d’una conversa, per exemple.

  • Embolicar la troca

Complicar una situació. La troca és el conjunt de fils en cada faixa de l’ordit.

  • Tenir mala peça al teler

Estar en una situació molt complicada, difícil de resoldre.

  • Se li veu el plegador

Comença a quedar-se calb. Quan s’acabava el fil del plegador ordit, apareixia el ferro. Expressió molt pròpia de Sabadell i Terrassa.

  • Semblar de Cal Turull

Actitud pròpia de qui ho vol tot, de nen consentit. Els Turull van ser una família rica de Sabadell. Pere Turull i Sallent, de fet, a Madrid era anomenat “el Rico Catalán” i va arribar a tenir a casa dinant a la Reina Isabel II, el 1860. Exclusivament sabadellenca.

  • Fer mantes

Enriquir-se. A Sabadell, alguns empresaris van guanyar molts diners fabricant mantes, especialment per soldats francesos a la Primera Guerra Mundial, ja que servien per abrigar-se del fred i per apagar focs. La va referenciar Pere Quart. Expressió perduda molt sabadellenca.

  • Fil per randa

Explicar una cosa detalladament. La randa és una punta feta de fil gruixut.

  • Anar a tot drap

Molt ràpidament. Una altra expressió tèxtil amb aquesta paraula seria ‘deixar algú com un drap brut’.

Textil Sabadell

Fotos de teixidores / CEDIDA (JOAN MOIX)

  • Cruixir la llana a algú

Castigar-lo. Esbroncar-lo. Molt sabadellenca. Sense ús.

  • No fer tares

Menjar-s’ho tot, no deixar res al plat. Expressió perduda molt sabadellenca.

  • És tot estam

L’expressió ve a dir que “tot té molt bones qualitats”. Estam és un fil de llana pentinada. Expressió perduda molt sabadellenca.

  • Soroll de telers, soroll de diners

Un negoci que funciona molt bé, que és fructífer.

  • Ser una baga boja

La baga és un element del teler. L’expressió es feia servir per parlar d’un baliga-balaga, algú que no es pren seriosament res. Expressió perduda molt sabadellenca.

  • Uns tenen fama i altres carden la llana

Es diu d’algú que s’endú mèrits quan no és qui més s’ho mereix.

  • No ser ni pèl ni borra

Ser mediocre. Expressió perduda

  • Xerrar pels descosits

Parlar massa.

  • Tocar el voraviu

Molestar, empipar. El vorariu és la ‘vora resistent d’una roba, cosida de manera que no es pugui desfilar’.

  • Ser filat del mateix cànem

Assemblar-se molt. Per exemple, dos germans. El cànem és una fibra tèxtil extreta d’una planta. Expressió perduda

  • Tirar de veta

Gastar excessivament. La veta és el teixit, de lli o de cotó, per a cordar.

  • Buscar una agulla en un paller

Cercar una cosa impossible de trobar.

  • Ser trau i botó

Ser carn i ungla, cul i merda. Dues persones que estan molt unides.

  • Llepafils

Massa escrupolós en el menjar.

  • Despullar un Sant per vestir-ne un altre

Treure una cosa a algú per donar-la a algú altre que potser en té menys necessitat.

  • No et passaria una agulla pel forat del cul

Se li diu a algú molt pretensiós.

  • És l’hora de plegar

No està confirmat que provingui del tèxtil, però hi ha fonts que relacionen l’expressió amb l’últim pas abans de marxar de la fàbrica.

  • Qui fila massa prim, se li pot trencar el fil

Compte a l’hora de ser massa altiu, perquè a vegades pot anar en contra.

  • Tenir llana al clatell

Ser talòs, burro. Significat semblant a ‘no filar-hi gaire’. Ús poc habitual en el lèxic actual.

Comentaris
To Top