Partit transcendent i d’urgències per als dos equips protagonistes, rivals directes en la zona alta, amb l’amenaça de veure considerablement reduïdes les possibilitats de classificació per a fases qui no en fos el vencedor. El Gràcia va aconseguir els punts i… de quina manera! Com si volgués contrarestar la contundència del marcador desfavorable de la setmana passada contra el Granollers.
El conjunt verd-i-blanc va actuar sense Dani Peiró (tot i ser a la banqueta) ni Quim Vaillo. Tampoc Bernat Correro va entrar en joc llevat en els tres llançaments de 7 metres que transformà. Sense aquests jugadors de fort pes específic dins l’equip, mèrit de la resta de la plantilla, sense excepcions, que va efectuar una actuació completíssima, sobretot d’enorme complicitat defensiva, que va trasbalsar els plans de l’Esplugues a qui desbaratà per complet.
/ Èric Altimis
L’empat 3-3 va donar pas al domini gracienc, iniciat amb el parcial 0-3 que obrí diferència. Els intents de l’Esplugues no van aconseguir anul·lar-la i el Gràcia, amb un joc coral, va erosionar més la resistència del seu rival amb el gol de Pol Torras instants abans del descans (11-16).
L’Esplugues tampoc no va poder reduir el desavantatge al començament de la 2a part per entrar de nou en el partit, al contrari, va caure en el desànim, ja que el Gràcia va anar per feina, no s’aturà, i engrandí la diferència fins als 12 gols (19-31). Quatre minuts després sonà la botzina amb el definitiu 22-32 que ha de servir de revitalitzador per rebre el Sant Cugat, 2n classificat, el dissabte vinent.
Obligades a remuntar
Si en l’anterior jornada el Gràcia femení va haver de remar fort per deixar enrere el Mataró, ahir va haver de fer-ho amb més intensitat encara per superar la resistència del Castelló, el cuer del grup. Al final se’n va sortir i va aconseguir la victòria que la lògica li atorgava, però va temptar molt a la sort i va fregar la possibilitat de tornar amb un desengany.
Que el Castelló plantaria cara era del tot previsible. Després d’uns últims resultats positius que no l’han tret del fons del pou, però que li han fet créixer les esperances de salvació, havia d’anar a totes en l’intent de fer saltar la sorpresa i cedir el seu lloc a l’Amposta. El Gràcia segur que n’era conscient i que va sortir mentalitzat perquè les castellonenques no agafessin embranzida, tenint en compte, a més, que Janna Sobrepera no figurava en el 7 inicial. De fet, no va sortir a jugar fins als últims 13 minuts, quan el partit encara estava per decidir.
El propòsit de les gracienques, però, no va anar acompanyat de l’habilitat necessària a l’hora de superar la intensa línia defensiva contrària, ni de l’encert en les ocasions generades. Les pèrdues tampoc no van ajudar i tot plegat es va traduir en els 4 únics gols superat el quart d’hora, quan el Castelló n’havia obtingut el doble (8-4). El temps mort demant per Carol Carmona va servir perquè les gracienques reprenguessin el joc oferint una mica més de perillositat en les seves possessions, insuficient, tanmateix, per atrapar l’equip local que dominava per 12-10 al descans.
A la represa el Gràcia tampoc no va desprendre bones sensacions i tornà a pagar-ne les conseqüències (16-12). El canvi d’ubicació de Berta Prat de l’extrem esquerre al lateral va ser oli en un llum. L’atac va entrar en ratxa i la defensa col·laborà amb eficàcia. En 5 minuts, el parcial 0-6 capgirà la situació (16-18). El Gràcia ja no va cedir la davantera, però no es va poder allunyar d’un Castelló insistent que va esgotar les opcions (21-22) fins que el parcial 1-4 d’última hora va decidir del tot (22-26).
