[Per Josep Mercadé, periodista]
Ajuntar entre 3.000 i 4.000 persones en una manifestació no és poca cosa. La d’aquest diumenge en contra del Quart Cinturó va ser com un déjà-vu per als que hem seguit els 30 anys de trajectòria de la plataforma d’entitats vallesanes que, de forma constant i incansable, ha vetllat perquè aquesta infraestructura no acabi sent una realitat. De fet, amb diferents accions han aconseguit aturar el projecte diverses vegades.
L’acollida que va tenir aquesta manifestació és prou significativa després que la ronda Nord entre Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès hagi estat motiu de la negociació dels pressupostos de la Generalitat per a aquest any. El sí del govern d’Esquerra Republicana de Catalunya a incloure-la en els comptes del 2023 ha fet possible el suport del Partit dels Socialistes de Catalunya. Ha estat un sí amb matisos per part del mateix conseller de Territori, el sabadellenc i exalcalde Juli Fernàndez, que ha posat aigua al vi a la celebració de l’acord per part de la mateixa alcaldessa de Sabadell. Val a dir que tot plegat és una mena de representació surrealista de la realitat.
I quina és, doncs, aquesta realitat? Precisament, la que expliquen els mateixos promotors de la manifestació. Aquí la darrera paraula la té el govern de l’Estat, que és qui hauria de pagar la infraestructura que inicialment estava concebuda com una via que ignorava el territori per on havia de passar. La màxima prioritat era facilitar la comunicació transfronterera amb el centre de la península Ibèrica.
Aquest concepte ha anat evolucionant fins a arribar a convertir la via en una ronda per donar servei a la comarca. El problema és l’impacte que provocaria, la qual cosa qüestiona el model de creixement de la comarca. La manifestació de diumenge és una prova que la gent del territori vol dir-hi la seva. Potser convindria conèixer l’opinió de la ciutadania afectada per aquest projecte. Sembla que les consultes només s’hagin de fer per a determinades qüestions d’identitat nacional. Els vallesans també tenen dret a expressar si volen més infraestructures viàries o no. Fins ara, el debat s’ha centrat en el desenvolupament econòmic de la comarca a partir del seu creixement industrial.
Fa massa temps que la protecció dels espais naturals s’ha deixat en un segon pla. La poca cosa que s’ha fet entre Sabadell i Terrassa ha estat posar una tanca quilomètrica per privatitzar un entorn natural per a ús exclusiu dels socis d’un club de golf. Potser sí que una consulta permetria conèixer què en pensa la ciutadania, de tot plegat.
