Ciutat

FOTOS | La volta al món en vuit mesos: “Sento que cada país és casa meva”

La sabadellenca Anna Sánchez va iniciar l’aventura el passat 8 de juliol

Anna Sánchez, la sabadellenca que ha fet la volta al món | Victor Castillo

La volta al món en vuit mesos. El títol de la novel·la no sona gens malament. Però no és un llibre de Julio Verne. És la història de l’Anna Sánchez, una sabadellenca que el passat 8 de juliol va decidir fer penjar-se la motxilla a l’esquena per conèixer món… i a ella mateixa. “Vaig tornar el 25 de febrer. Ara estic situant-me, recuperant un sistema tancat, un horari…”, admet encara amb jet-lag dies després de la seva tornada a la ciutat. L’experiència, confessa, ha estat increïble. “Era el gran somni de la meva vida”, diu. Apassionada dels viatges, ha estat en 71 països. “No descarto fer una segona volta al món… o una tercera”, avisa.

L’Anna ha viatjat sola. Ha trepitjat 20 països, ha agafat més de 60 avions i ha estat a més d’un centenar d’allotjaments. La seva aventura va començar a Albània. I va continuar per Benín, Nigèria, Namíbia, Botswana, Zimbàbue, Dubai -“un contrast increïble”-, Uzbekistan, Corea del Sud, Laos, Nova Zelanda, Austràlia, les Fiji, la Polinèsia Francesa… i d’allà a Sud-amèrica, a Colòmbia, Equador i els carnavals de Brasil, última parada de la ruta.

Moments del viatge de l’Anna | Cedida

Mestra i viatgera de vocació, de cada país ha omplert un diari amb conclusions i lliçons apreses. “L’Àfrica enganxa moltíssim, però també t’absorbeix molt emocionalment”; “els coreans són molt més oberts del que pensem”, anota d’unes vivències que l’han portat als racons més insospitats. Per exemple, a algunes de les illes menys conegudes del Pacífic Sud, com Vanuatu, on es va sentir una autèntica privilegiada.

Experiències de tots els colors

Durant aquests vuit mesos, les ha viscut de tots els colors. El pitjor moment, recorda, va ser el pas per la frontera de Benín, quan volia creuar cap a Nigèria. Els embolics amb els visats, els controls fronterers i les companyies misterioses es van anar succeint. Allà va viure les hores de més tensió i nerviosisme. Va haver d’anar a l’Ambaixada, on la situació no va ser millor, amb suborns i insinuacions. D’allà, van agafar un taxi, trobant-se més d’una vintena de controls. “Es posen a la carretera i no passes fins que no pagues”, narra.

Moments del viatge de l’Anna | Cedida

Una de les vegades que va passar més por va ser en un d’aquells controls. “Era un caos absolut. Imagina’t una carretera, que és de sorra, plena de gent mirant. I jo l’única dona blanca”. En parar en un dels controls, es van endur el conductor del taxi. “Vaig pensar: ‘la següent soc jo. Prepara’t’”. A fora, una metralleta afegia tensió a l’escena. “Va ser el 27 de juliol, al principi de la volta al món. Vaig pensar que no podia ser que la història s’acabés tan aviat. Però, al final, no era el meu moment”, explica alleugerida. Després del patiment, va arribar la calma. Va tornar el conductor i va reprendre la marxa. Acabava de despertar el seu instint de supervivència.

“He trobat sobretot dones que viatjaven soles, molt valentes”

Als 41 anys, reconeix que els mesos lluny de Sabadell li han canviat la vida, vehiculant un aprenentatge que només s’adquireix arrossegant la motxilla. “He vist que hi ha molta més gent bona que dolenta, tot i que la gent dolenta faci més soroll. Tothom vol el mateix: volem viure tranquils, ser feliços i viure la nostra vida”. Podria ser el titular, diu. Una conclusió del viatge, més enllà del seu aprenentatge personal. Però no vol obviar cap lliçó. Com les que ha adquirit compartint moments amb altres viatgers. “He trobat sobretot dones que viatjaven soles, molt valentes”, s’enorgulleix.

Moments del viatge de l’Anna | Cedida

A tothom qui dubti sobre si fer-ho, dona un consell: “li diria que esborri els límits mentals del seu cap, que no li deixen gaudir de la vida. És un treball personal que he fet. Vaig marxar amb moltíssimes pors i després t’adones que està tot a dins teu. Ens creiem una pel·lícula que no té res a veure amb la realitat. Viatjar permet descobrir-ho”. Creure en un mateix, concep, elimina aquests límits i barreres. “És una sensació de llibertat increïble”.

Viatjar, una “qüestió de prioritats”

Pels que pensin en les limitacions econòmiques, considera que es tracta de tenir voluntat. Ella ha utilitzat estalvis, el “coixinet” que havia anat construint al llarg dels anys. “Era una qüestió de prioritats. Volia viatjar i complir el meu somni”, manifesta. El seu recorregut, a més, ha estat una mica particular. “Normalment, la gent que fa la volta al món visita entre sis i deu països, amb estades més llargues en cada parada. Jo he fet com si es tractés de viatges d’estiu durant vuit mesos. No volia deixar cap experiència per fer a cada lloc que visitava”, remarca.

Moments del viatge de l’Anna | Cedida

Dies després de tornar a la seva vida a Sabadell, l’Anna ja ha obert l’excel per fer números i iniciar la següent aventura. “Sento que aquí, ara, estic a casa; però no em sento d’aquí. Em sento del món. Sento que el món és casa meva”, conclou emocionada.

Comentaris
To Top