La Núria té 59 anys. Als 26, va perdre la vista de cop. Al llarg del temps, ha experimentat petites variacions en la seva visió. Ara, a més, pateix també una afectació medul·lar que li resta equilibri. Des de fa quatre anys, compta amb l’Adel, una gossa pigall. “Facilita molt la mobilitat. Evita els obstacles. Però als carrers hi ha tants elements que molts cops ens acabem quedant aturades”.
Ella viu a la zona de la Roureda, un dels punts més adaptats a les persones cegues. “És el barri amb les voreres més amples, hi ha rampes a tot arreu i també més semàfors sonors. A més, hi ha moltes botigues i no tens problemes per anar a comprar”, analitza sobre el seu dia a dia. Tot i així, reclama més actuacions. “Encara es posen semàfors nous que no són sonors”, lamenta. I demana respectar les normatives, recollides en diverses normatives vigents sobre accessibilitat, on es detallen les condicions bàsiques per garantir la mobilitat a tots els col·lectius.
“Que tothom tanqui els ulls i surti al carrer”
“Si una paret ha d’estar lliure a 1,80 metres, s’ha de complir”. Alguns comerços, denuncia, no ho segueixen. “Molts bars, per exemple, posen rètols al carrer amb les ofertes del dia i tots els cecs hi topen”. L’ocupació de les terrasses, analitza, també és millorable amb la distribució d’una única filera de taules. En més de tres dècades, ha viscut com es fan petits passos per millorar el seu dia a dia. “Les rampes, el transport públic adaptat…”, apunta. “De vegades és tan senzill com posar-se a la nostra pell. No veure-hi és molt fotut. Que tothom tanqui els ulls i surti al carrer. O que es mogui per casa durant tres hores… És tan senzill com això”.
A l’institut del seu fill, per exemple, la Núria va fer una xerrada per evidenciar la necessitat d’organitzar la sortida dels alumnes perquè les mares no es quedessin fent tap a la porta. I hi van posar solució. Per això, considera fonamental que qui pren decisions pregunti a qui té problemes. “Segur que a mi em costaria decidir sobre qüestions que afecten persones amb una cadira de rodes. Hi ha molts aspectes que s’han de preguntar als col·lectius afectats abans de prendre la decisió”, diu sobre la planificació urbanística.
El civisme, un aspecte clau
Actualment, a Sabadell s’estan executant actuacions que tenen específicament per objecte la millora de l’accessibilitat a diferents sectors de la ciutat. Pròximament, també se sumaran altres actuacions al barri de Can Rull per millorar la connexió entre els dos nivells que conformen la plaça de Ròmul i l’enllaç entre els carrers de Bécquer i de Plaute.
Un dels problemes més habituals, però, no té a veure amb l’urbanisme, sinó amb el civisme. “Ens trobem molt sovint cotxes a les voreres o a un pas de vianants. Per anar a buscar el pa, deixen el cotxe allà. L’argument és que ‘és un moment’, però just en aquell moment passa la persona invident, amb cadira de rodes… Suposa que no pugui passar. Que hagi de canviar la ruta o quedar-me al mig de l’asfalt”, emfatitza.
Nous reptes en la via pública
Una altra situació freqüent, descriu, és tractar l’Adel com un gos qualsevol. “De vegades, no entenen que és un gos pigall. Hi ha qui s’acosta amb el seu gos perquè es saludin. La gossa està veient per mi. Si un altre gos la distreu, jo em distrec”, adverteix. “Surts de casa, et passa pel costat un patinet; topes amb unes obres amb una cinta, sense tanca, que el gos no veu; trobes el cotxe aparcat a la vorera… llavors saltes amb algú per una ximpleria, però has acumulat situacions que la gent moltes vegades no se n’adona”.
La Núria detecta que hi ha hagut correccions en els últims anys. En infraestructures, transport públic, rampes, ascensors… però la sensació és que encara queda molt camí. Que les deficiències es van polint, tot i que l’endarreriment acumulat ens obliga a accelerar. “Han millorat moltes coses, però a les ciutats hi ha molt més trànsit, més comerç i més gent, i això fa que les mancances es notin molt més”, radiografia. El progrés obliga a noves respostes. El cotxe elèctric, exemplifica, és avui un nou element de perill per a persones invidents. “Ara hi ha voreres amples, però també hi ha patinets, augmenta el trànsit rodat…”. Són reptes que obliguen a no abaixar la guàrdia i continuar treballant.
