L’actor sabadellenc Ramon Madaula i la periodista de TV3 Raquel Sans es posen el barret de vaquers, aquest dissabte (21h) a Espai Cultura. Tots dos interpreten Buffalo Bill a Barcelona, una obra per descobrir a través d’una peculiar i divertida entrevista el mite americà, caçador de búfals i heroi colonitzador que dona nom al títol. Va ser el primer famós de la història, diuen, tot i que el seu pas per Catalunya va ser un fracàs. Per què?
Què t’impulsa a escriure sobre la visita de Buffalo Bill a Barcelona, el 1889?
La meva generació hem crescut fascinats amb els westerns. Ara queden lluny per als joves, però a mi m’han marcat. Volia ser un cowboy, rude i fort, tot i que la granítica realitat em deia que era un pobre noi de Sabadell que fa el que pot. Ens han fet bastant mal. El meu pare m’explicava que Buffalo Bill havia estat a Barcelona i que el seu besavi l’havia vist. Vaig indagar-hi i vaig veure que havia fet un xou sobre la colonització, amb indis i americans, i que va ser el primer famós de la història, l’inventor de la cultura de masses. Però que a Catalunya va ser l’únic lloc del món on va fracassar. Vaig pensar que aquí ens faria gràcia saber la història.
I per això ho portes a escenari.
Se n’hauria de fer un musical o una sèrie! Però això no està al meu abast. Fins i tot, la història no cabria en una obra, per això n’hem fet una entrevista teatralitzada.
Què va fer Buffalo Bill per ser un personatge tan icònic?
Buffalo Bill va crear un gènere a partir dels cowboys, que eren pastors de vaques que mataven indis. Va fer que fossin els bons, els valents herois nacionals. En el xou, sortia galopant, amb la bandera, fent-se el fatxenda, mentre els indis eren els dolents. Va anar a buscar alguns supervivents per poder-los exhibir en directe, com el gran líder Toro Sentado, que vivia al Canadà i a qui va pagar molts diners. Va tenir tant èxit que va ser la gènesi del western al cinema. Els ianquis ja ho tenen això, que d’una cosa sòrdida com els genocidis en saben fer un xou i saben vendre’l per captivar Occident.
L’obra posa a sobre la taula aquest genocidi.
Intento explicar com es va crear l’imaginari cowboy, a partir de la idea del colonitzador com a heroi que estèn el bé i que conquereix les terres que Déu li dona. Fa molt poc d’això, només uns 130 anys. Ens han venut gairebé durant tot el segle XX que eren guapos, bona gent i que defensaven les dones. Però va ser el mateix genocidi que els espanyols van fer a Sud-amèrica.
Buffalo Bill va tenir banys de masses a Europa. Però als catalans, en canvi, aquesta èpica no ens va fer el pes?
No està massa clar per què no va triomfar. Feia fred, però altres circs sí que estaven plens. Buffalo Bill es va enfadar tant que va dir que no tornaria mai més. I no ho va fer en la seva segona gira europea. La meva tesi és que l’opulència, l’ostentació, la pompa militar i la sumptuositat ens fan basarda. Aquí l’heroi nacional era mossèn Cinto Verdaguer! L’home rude i viril ens posa nerviosos, ho desmitifiquem tot de seguida. La Raquel diu que a Madrid, Buffalo Bill hauria triomfat. Allà, com en els ianquis, anglesos o francesos, els milhomes amb aires de grandesa agraden més. Aquí els que triomfen i els rics estan més amagats. Tenim aquest pudor, fins i tot quan ens hem d’articular nacionalment no ens ho acabem de creure.
És divertit encarnar a l’escenari el militar, xouman i heroi nord-americà, tot fent glopets de Bourbon?
Era un alcohòlic perdut… Sí que és divertit, sí. Em sento narrador, tinc la sensació que expliquem un conte, un híbrid entre periodisme i teatre, docuficció. No té una trama, no hi ha conflicte. Som dos personatges que expliquem una història.
T’he sentit dir que Raquel Sans ho fa molt bé. Podria deixar el telenotícies i guanyar-se la vida com a actriu?
Li has de preguntar a ella, tot i que ja sé què et respondrà… Té claríssim que és periodista i que fa de Raquel Sans, tot i que passada pel xou business. S’hi va prestar perquè ho fa com una extensió de la seva feina, amb preguntes documentades i basades en la realitat, i més tenint en compte que va ser corresponsal. El que fa no és gens fàcil, s’han de tenir taules.
Per què penses en ella per fitxar-la a l’obra?
Una vegada vaig tenir l’esborrany, amb el productor i la directora ens preguntem per què agafar una actriu si qui podria entrevistar pòstumament Buffalo Bill podria ser periodista. Crea un duel amb una antítesi més forta. Era la primera de la llista, tot i que ens pensàvem que diria que no. Però esprés de llegir-se l’esborrany, s’hi va tirar de cap. La condició era que li respectéssim els horaris del telenotícies.
Fa especial il·lusió actuar a Sabadell?
Sempre que em diuen de venir, hi estic encantat. Sabadell és la meva ciutat, té uns locals fantàstics i molta gent que fa teatre. És jugar a casa, hi ha més pressió, em genera una mica de nervis, però és un honor.
