[Per Marta Ordóñez i Marc Parayre]
Agafar el cotxe encara és una pràctica molt habitual a la nostra ciutat. Clàxons a hora punta al llarg de la carretera de Barcelona, embussos a la Gran Via i ball de cotxes entrant i sortint de la C-58. Les opcions sostenibles són variades: més d’un centenar de quilòmetres de carrils bici, cinc estacions d’FGC, tres de Rodalies i 16 línies d’autobús urbà i 17 línies interurbanes.
D’entre tantes opcions, què escollim? Un feiner qualsevol, al Vallès Occidental, el 44,5% de les persones que es desplacen a la feina, per oci o per motius personals opten per agafar el seu cotxe o motocicleta. També es fa un ús habitual de l’autobús o el tren, un 8,4% opten pel transport públic. Però els vianants o ciclistes continuen sent els protagonistes de la ciutat: pràcticament la meitat de les persones (47,2%) es mouen a peu o en bicicleta, segons l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner del 2021 que elabora l’AMB.
A la feina, en cotxe
A Sabadell, pujar al cotxe per arribar a la feina continua sent més la norma que no pas l’excepció. I és que el vehicle privat s’utilitza especialment per anar a treballar. Quan les sortides estan vinculades més a l’oci, els sabadellencs opten més per anar a peu, amb bicicleta o amb transport públic.
Segons l’Enquesta de característiques essencials de la població i els habitatges de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 64,7% de les persones de 16 anys o més de Sabadell que treballen o estudien es desplacen amb un vehicle privat, mentre que el 18,8% ho fa amb transport públic. I un 14% es desplaça caminant.
“Més ocupació de proximitat”
El sistema de mobilitat de la nostra comarca està encara molt allunyat de Barcelona, on agafar el vehicle privat és pràcticament anecdòtic: només ho fan dos de quatre barcelonins. Com adoptar aquest model a la sabadellenca? Si bé és cert que a Barcelona pràcticament tots els desplaçaments es fan a l’interior de la mateixa ciutat (87,7%), els veïns del Vallès estem més acostumats a sortir fora del nostre municipi: quatre de cada deu persones van a una altra ciutat un dia feiner. Entre el Barcelonès i el Vallès Occidental es fan cada dia 377.000 desplaçaments. Segons dades del Ciesc del 2017, els principals municipis de destinació són Barcelona (20,76%), Cerdanyola del Vallès (11,56%) i Terrassa (11,54%).
I aquí resideix la importància de crear llocs de feina de proximitat: segons l’INE, pràcticament la meitat (47,7%) de sabadellencs de més de 16 anys estudien o treballen fora la ciutat. Un 37,7% es queda a Sabadell i un 6,8%, des de casa. “Cal crear llocs de feina de proximitat per evitar que els sabadellencs marxin a treballar fora, però també cal incentivar el teletreball per reduir els desplaçaments”, apunta el president de la Comissió d’Infraestructures, Urbanisme i Transports de la Cambra de Sabadell, Pere Puig.
El teletreball, però, no és l’única opció per a impulsar més la mobilitat sostenible en detriment del vehicle privat. Si ens enlairem a vista d’ocell, és fàcil observar on es concentra el trànsit a la nostra ciutat. Hi ha tres vies que absorbeixen més de 15.000 vehicles cada dia, segons dades municipals: la Gran Via, la carretera B-124 (que connecta amb Castellar) i la rambla d’Ibèria. Com es pot revertir aquesta situació? Segons la catedràtica de geografia urbana i especialista en mobilitat de la UAB, Carme Miralles, caldria repensar la fisonomia de les ciutats, dotar de més espai i seguretat als vianants, crear més vies ciclables, treure espai als vehicles i promocionar més l’ús dels autobusos interurbans.
“Hem de facilitar els desplaçaments sostenibles. Fa uns dies, per a Creuar la Gran Via, vaig haver d’esperar força temps els semàfors, estic penalitzada respecte als cotxes”, exemplifica. Per a canviar-ho, el primer pas seria transformar la ciutat: “Cal que vianants i bicicletes siguin protagonistes dels carrers”. El geògraf urbanista expert en mobilitat, Pau Avellaneda, assegura que perquè això sigui així cal una “reordenació territorial” de la comarca. “El Vallès és un territori dispers i les seves ciutats estan ben connectades entre elles per carretera, però no amb transport públic ni tampoc amb carrils bici. S’ha de replantejar tota la mobilitat de la comarca”, afegeix.
El cotxe sovint és l’única opció
Hi ha sabadellencs que per anar a treballar a segons quines zones no tenen més opció que agafar el cotxe, tot i que els hi surti més car. És el cas del Xavi, que s’ha d’enfrontar a embussos dia si i dia també. Treballa a la Zona Franca de Barcelona i, si hagués d’agafar el transport públic, cada dia hauria d’invertir pràcticament quatre hores d’anada i tornada a la feina.
Sí que és cert, però, que el transport públic és la millor opció per anar a zones cèntriques de Barcelona. L’Eli, per exemple, prefereix agafar els FGC que haver de fer cues amb el cotxe als túnels de Vallvidrera.
En parlem amb experts
Carme Miralles, catedràtica geografia urbana i especialista en movilitat UAB: “El Vallès ha de jugar un paper fonamental”
“El transport més utilitzat és anar a peu, el 49% dels desplaçaments al Vallès”, posa en valor Carme Miralles. Però com reduir l’ús del cotxe més? Per l’experta, això s’aconseguirà oferint més espais als vianants i bicicletes. “La comoditat, fins ara, s’havia pensat per els cotxes: tenen més espais, més amplitud”, apunta. I alguns carrils bici de la ciutat acaben sense traçat. “Us imagineu una carretera que talli en sec en el no-res?”, es pregunta. La catedràtica proposa l’impuls de vies ciclables i l’impuls dels autobusos interurbans. “El Vallès ha de jugar paper fonamental, el traçat Sabadell-UAB és perfectament viable en bicicleta”, destaca Miralles. Tot és posar-s’hi.
Pere Puig Ysern, president de la Comissió d’Urbanisme i Transports de la Cambra de Sabadell: “La mobilitat futura implica el transport multimodal”
Per la seva banda, el president de la Comissió d’Infraestructures, Urbanisme i Transports de la Cambra de Comerç de Sabadell, Pere Puig, considera que la mobilitat futura s’ha de basar en el transport “multimodal” que, segons apunta ell mateix, és aquell que combina mitjans de transport públics amb altres serveis de mobilitat compartida, com ara el ‘bikesharing’ (motos compartides, sota demanda) o el ‘car sharing’ (automòbils compartits). “Perquè això sigui possible, els gestors de transport públic s’enfronten al repte de facilitar la integració entre els diferents mitjans de transport tant públics com compartits”, descriu Puig.
Pau Avellaneda, geògraf urbanista expert en mobilitat
El geògraf urbanista expert en mobilitat, Pau Avellaneda, apunta que una de les mesures més efectives per disminuir l’ús dels cotxes és reduint la facilitat per circular i aparcar. “Cal reduir la velocitat màxima a les vies i treure aparcaments de la via pública. Això farà que anar amb cotxe tingui menys avantatges”, detalla. Això sí, Avellaneda defensa que aquesta mesura només pot ser efectiva si es millora la xarxa de transport públic en tren i autobús: “S’han d’ampliar les infraestructures ferroviàries i crear carrils propis per a autobusos. En cap cas, però, s’han de fer perllongaments d’autopistes, com ara la Ronda Nord, ja que encara incentivaria més l’ús del cotxe”, considera.
