Ciutat

Núria Aymerich: “La confiança i el respecte permeten evitar les intromissions als Mossos”

Núria Aymerich, emprenedora i empresària sabadellenca, ha format més de 3.500 persones en el lideratge transformacional en 30 anys. Durant cinc anys, va exportar els seus coneixements en formació empresarial als Mossos d’Esquadra i als Bombers com a directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Ara, recull la seva experiència de transformar un cos jeràrquic i disciplinat com el dels Mossos d’Esquadra al llibre Mossos. Un model de lideratge.

El llibre fa una reflexió sobre el lideratge en el marc de la seva experiència al capdavant de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya entre 2011 i 2015. 

Tenia dos objectius a l’hora de fer el llibre. El primer era transmetre una idea clara: el lideratge transformacional es pot aprendre i hi ha una metodologia per fer-ho possible en qualsevol organització, també als Mossos d’Esquadra. I aquí és on arribem al segon objectiu, demostrar com es va aplicar aquest model amb èxit en un cos policial del qual s’ha escrit molt poc.

Per a qui no ho conegui, què és el lideratge transformacional?

Una forma de lideratge que fa possible que les persones d’una organització defineixin objectius rellevants, alineant la il·lusió a totes les persones de l’equip. Tot plegat a través dels valors, com la professionalitat, el respecte, l’ètica i la bondat. Quan la societat funciona amb valors, millora, i si totes les organitzacions ho apliquen, assolim grans objectius.

/ VÍCTOR CASTILLO

Aquest no és el tarannà de totes les organitzacions.

Hi ha moltes organitzacions que no apliquen aquest model de lideratge. Ens podem trobar amb l’ordeno y mando, amb el transaccional –premis i càstigs–. Ens hem d’allunyar de tot això. La societat funciona més amb violència que amb pau, i encara hi ha molta maldat i falta bondat. No podem justificar-ho dient que “cadascú és com és”. Ja ho diu Peter Drucker, el lideratge es pot i s’ha d’aprendre. I en la gestió d’equips, no m’agrada que es digui que “el talent s’ha de retenir”. El talent no es reté, el talent va allà on pot créixer i es pot expressar.

En el cas de Mossos, un cos molt jerarquitzat, com es va aconseguir?

Va fer falta reconèixer els coneixements i treballar per millorar-lo, reivindicar l’experiència de cada persona, desenvolupar les competències de cada comandament i fer formació en desenvolupament de lideratge: des del major fins als caporals. No hi ha vareta màgica que ens faci líders. Cal coratge i humilitat, i una gran força de voluntat per reconèixer els errors i millorar. Vam aconseguir que s’adonessin del seu valor i creguessin en ells!

El cos de Mossos no només és jeràrquic, sinó que és molt disciplinat. Es pot veure des del moment en què els agents entren a l’Institut de Seguretat Pública.

El llibre demostra que és 100% compatible aspirar a aquest model i ser disciplinat. La disciplina era un element del cos que es podia complicar, però l’experiència ha demostrat que es pot aconseguir si tots els estaments es formen en lideratge.

/ VÍCTOR CASTILLO

Un altre dels esculls, en el cas de Mossos, era la política i el Departament d’Interior. I el context econòmic.

Implantar un model de lideratge transformacional topa amb resistències, sempre i a tot arreu. Quan vaig entrar a l’Institut de Seguretat Pública, no coneixia l’aleshores conseller d’Interior, Felip Puig. Al principi no em van entendre i vaig tenir elements en contra, però després tots els meus companys al Departament d’Interior em van fer confiança. Pel que fa a la situació econòmica, vam agafar la crisi com una oportunitat. En un context de reducció de despesa i en què no es treien noves places de policia, ens vam dir: què fem ara, que tenim els Mossos consolidats? Doncs anem cap a l’excel·lència.

La teva tesi és que el bon lideratge, en el cas de Mossos, s’ha traslladat en un bon servei a la ciutadania. En quin sentit?

En el bon servei i en com aquesta manera de ser i fer ha incidit positivament en la percepció ciutadana. L’enquesta de seguretat pública de Catalunya deixa els Mossos com una de les dues institucions més valorades del país. En el llibre, David Fernàndez, de la CUP, explica com aquest model va permetre que la mediació agafés força i un altre exemple del canvi és el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, demanant perdó en un exercici d’humilitat el dia de les Esquadres del 2014.

Trapero escriu el pròleg del llibre. Ell va ser clau per al canvi de model?

És un home de valors, i que actua per valors. En tots aquells anys la paraula que més vam repetir és aquesta: valors. Ell representa una etapa de mediació, proximitat i discreció en l’acció. L’èxit d’un cos policial és quan menys se’n parla.

Ara està en boca de tots, amb els canvis d’estructura que s’han produït els darrers temps. Set comissaris cap en cinc anys… vostè deia en un article a La Vanguardia que els polítics fan de policies, i la policia, de polítics.

El cos de Mossos d’Esquadra ha estat permanentment vigilat per part dels polítics i de la premsa. Si aconseguim que totes les organitzacions, també les polítiques, treballin des del lideratge transformacional, es respectarà la feina dels Mossos. La confiança i el respecte profunds permeten evitar intromissions a la policia.

/ VÍCTOR CASTILLO

Quan comencen aquestes intromissions per part d’Interior al cos?

Vaig marxar el 2015 perquè jo ho decideixo, perquè m’hi podria haver quedat. Des d’aleshores han passat moltes coses: vam veure l’exemple de lideratge dels Mossos en els atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017, que ens va fer sentir segurs en mans del nostre cos policials, però després de l’1 d’octubre els Mossos s’han vist afectats pel Procés, com tota la societat. Però encara els tenim, que els podríem haver perdut!

Per deixar-ho clar, fins on han d’arribar els polítics i fins on la policia?

Els polítics han de determinar les prioritats, els camps on es vol aprofundir, com podrien ser la proximitat, la mediació i la protecció de la gent gran, dotar de recursos perquè els Mossos puguin fer la seva feina i treballar perquè estiguin representats on calgui, a Europa per exemple. I la policia ha de fer el que li toca: prendre decisions per resoldre qualsevol delicte.

Qui llegeixi el llibre creu que podrà dir que està nostàlgica?

No. No ho estic. Estic satisfeta de com és la policia del meu país, i admiro el fet que, tot i que canviïn els polítics, puguin seguir amb la seva feina. S’enfronten a situacions duríssimes, s’emporten més crítiques que elogis. Se’ls exigeix tot i se’ls reconeix poc. I amb tot això, els canvis que es van fer encara es mantenen avui.

Núria Aymerich presenta el llibre ‘Mossos. Un model de lideratge’

Comentaris
To Top