Van demanar un altre mojito per donar ales a la pluja d’idees. I va funcionar. Així és com l’assessora d’imatge Marta Pontnou i la periodista Laura Fa, unides per l’amistat i per la sororitat entre treballadores autònomes, van gestar l’entremaliat, humorístic i reivindicatiu Els pecats de la xona i tot allò que la Moreneta ens perdona (Penguin Random House). El presentaran aquest dijous, a les 19 h, a la Llar del Llibre.
Quins són els pecats de la xona?
És tot allò que se’t jutjarà al llarg de la vida per ser dona. Si treballes moltes hores i no pots estar per les teves criatures ni anar a l’escola, seràs una mala mare. Si treballes a Madrid dos dies a la setmana, com la Laura, et preguntaran on són les teves criatures. En canvi, si t’agafes una excedència o una baixa, ets una mala dona treballadora, una vaga i una mantinguda. Si surts de festa cada dijous amb les amigues, ets un pendó. Però si no surts, ets una amargada. En definitiva, hem posat una mica d’humor a situacions quotidianes per veure a què ens enfrontem cada dia.
És alliberador escriure-ho? I per al lector?
Per a nosaltres ho ha estat molt perquè hem pogut dir coses que portem a dins des de sempre. Algú s’haurà ofès, segur, però tant ens fa. Toquem temes tabú com menopauses, regles, polles, amants, conys… Tot això que encara sobta veure-ho escrit a la catalana. I després, moltes dones ens han dit que es veuen reflectides en el llibre.
No apte per a lectors de pell fina.
Som políticament incorrectes.
Com el capítol sobre no ‘follar-se’ l’entrenador personal.
Per exemple. És una cosa que diem que no pot passar. Llavors, la gent de pell fina o sensible s’escandalitza. Potser perquè en el fons és el que voldrien. Diem que has de triar l’entrenador personal del gènere contrari del que t’agrada, o molt lleig, perquè la història del país és plena de personatges que han llençat la seva vida personal per això.
I, en canvi, sí a tenir un amant de metre noranta?
Ha, ha, ha! D’això en parlem molt perquè som molt heterobàsiques i els senyors alts són els tipus que ens agraden. Al llibre, a més a més, també surt alguna dona.
Les criatures hi són molt presents.
Sí, les dues som mares amb criatures d’entre 7 i 15 anys. És una franja en què hem viscut festes d’aniversari, carnestoltes, festes de Nadal, grups de WhatsApp… I això dona per escriure situacions que acaben fent riure. No és el mateix baixar a la platja quan ets soltera que quan ho fas amb criatures, tàpers, aigua i bolquers.
Reivindiqueu la feina dels mestres.
Totalment, tot i que alguns no estan contents perquè no ho han llegit bé. Ho tractem des del punt de vista de l’humor, però creiem que no estan prou valorats. Reivindiquem 17 pagues anuals per ells i una panera per Nadal. També el doble torn, perquè creiem tant en l’educació pública que voldríem que les nostres filles fossin a l’escola fins a les nou del vespre.
I les parelles, és clar.
Apareixen d’una manera o altra, són part de la nostra identitat. Des de l’humor parlem de les infidelitats, que són la sortida a les parelles de 10, 12, 15 o més anys. I expliquem que no ho volem saber i demanem que sigueu curosos. Som de les que no creiem en el llarg termini. Una cosa curiosa de què fem broma són les alarmes en les parelles.
Quines alarmes?
Per exemple, l’home heterobàsic agafa sempre la primera samarreta de la pila. El dia que hi ha moviments estranys a l’armari, quan regira la roba per buscar coses per posar-se, és quan salta una d’aquestes alarmes.
Clameu per alliberar-se de la pressió estètica.
A gairebé tots els capítols hi ha un claim sobre el bodypositive. Perquè nosaltres, les dones, sempre hem patit pressió estètica. I és una cosa que ens ha afectat moltíssim a l’autoestima, tant a una com a l’altra. I ja diem que som casos perduts i que estem en aquesta roda, que costa molt sortir-ne. Però moltes de les coses que escrivim són perquè serveixin a les nostres criatures i realment no estiguin tan pendents de la pressió estètica.
L’amistat és un dels pilars del llibre.
La xarxa d’amistat que som capaces de crear entre dones és un flotador que et treu d’una emergència sentimental o de qualsevol ajuda a l’escola. Hem agafat el record de les nostres àvies, que es reunien per evadir-se i escopir penes, sotmeses a moltes pressions. És un remei, un consol i una xarxa on desfogar-nos. El llibre és una oda a la importància de l’amistat i del reflotament.
