Ciutat

Sabadell recorda les víctimes de l’Holocaust en un acte amb els col·lectius més massacrats

Va aplegar prop de 400 alumnes, que van tenir l’oportunitat de  parlar amb la Giza, una supervivent del gueto de Varsòvia

Fins i tot fa posar la pell de gallina. Gratar a les misèries d’una guerra és un acte de valentia: no tot és tancar els ulls i oblidar, el passat alliçona el present i ha de servir per evitar cometre aquells errors que tan cars van sortir a tantes persones. L’Escola Pia de Sabadell va organitzar dijous un acte per commemorar les víctimes de l’Holocaust a l’Espai Cultura de la Caixa. Una trobada de primer nivell que va reunir col·lectius directament implicats en el patiment dels camps d’extermini. “És la primera vegada que agrupem els col·lectius més massacrats per l’Holocaust: com la comunitat jueva, la gitana i la LGTBI”, va assegurar David Serrano, professor a l’Escola Pia i impulsor de la iniciativa.

/ Aina Torres

La trobada va aplegar prop de 400 alumnes vinguts de set instituts diferents, que van tenir l’oportunitat de  parlar i fer preguntes a la Giza, una supervivent del gueto de Varsòvia, a través d’una connexió digital amb l’Uruguai, on viu actualment. És a més, la protagonista del documental ‘Giza, la noia de la maleta’, dirigit pel mateix David Serrano l’any 2014; i que va visionar-se durant la jornada. Una producció que narra la història de la Giza Alterwaja, nascuda l’any 1940 durant la guerra de Varsòvia, que va escapolir-se de la guerra amagada dins d’una maleta. Va sobreviure a casa d’una família polonesa fins que, un cop acabat el conflicte, va ser adoptada per uns tiets i portada a l’Uruguai.

“És una feina de no repetició, veritat, justícia, prevenció i reparació”

“Encara hi ha estigmatització”

Escoltar en primera persona aquells col·lectius que van patir els estralls de la guerra, així com, entendre que molts encara segueixen estigmatitzats. Era un dels objectius de la jornada, tal com apuntava Serrano, que va subratllar la importància que “els joves de 15 a 17 anys que hi eren entenguessin que la democràcia costa de construir, però és molt fàcil de perdre: els totalitarismes també els tenim a casa”.

Comentaris
To Top