“Es van atrinxerar a casa meva quan no hi era. Una setmana de vacances va ser suficient per canviar-me la vida”. És el testimoni de l’Anna, víctima d’una ocupació il·legal. Ara està pendent d’una resolució judicial per recuperar el seu pis. La seva història no és única: l’any 2021, 352 habitatges van ser sostrets de forma il·legal a Sabadell i als municipis de l’entorn, segons dades dels Mossos d’Esquadra. Avui s’ocupa cinc vegades més que fa una dècada (el 2011 es van comptar 75 casos).
Les causes són prou conegudes, i qui més qui menys coneix algun cas. La crisi financera del 2008 va abocar a una crisi de l’habitatge que va afectar el conjunt de l’Estat, Catalunya i, especialment, les grans ciutats com Sabadell, on es va sentir amb tota la seva cruesa. Des d’aleshores, les ocupacions il·legals d’habitatge han crescut fins a arribar a uns registres mai vistos: en un any es denuncien 11 ocupacions per cada 10.000 habitants a Sabadell, per sota dels indicadors de Badalona (23), però per sobre de Barcelona (9) i de Terrassa (7).
L’Ajuntament de Sabadell distingeix entre ocupacions per necessitat i conflictives, és a dir, aquelles que generen problemes entre els veïns. Des de molèsties i sorolls fins a arribar al frau en els subministraments i al tràfic de drogues. Són un autèntic calvari per a qui viu a la porta del costat.
La Lola, que conviu amb ocupes en un pis del barri de Gràcia, sap què és patir-ho cada dia. D’una cinquantena de pisos, 31 estan ocupats. Alguns des de fa vuit anys. “Ens trobem amb venda de drogues, brutícia i rates… A l’agost, hi va haver un incendi en un matalàs que podria haver acabat molt malament”, lamenta aquesta veïna, que ha patit problemes de salut arran de les ocupacions. “No es pot viure amb por”.
Què falla? I què s’hi pot fer?
Hi ha casos, com en el bloc de la Lola, que s’eternitzen. Que el procés s’allargui (o no) depèn de dos factors decisius: un pis és més fàcil d’ocupar si no té un propietari al darrere. Pisos buits que estaven en herència, o en mans d’un banc o d’un fons voltor. La lentitud de la justícia tampoc no ajuda: els tràmits judicials poden suposar dos i tres anys per als propietaris.
Cada cop hi ha més veus que reclamen accelerar l’expulsió dels ocupes conflictius. El president de la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, Antoni Quintana, considera que els petits i mitjans propietaris estan “desemparats” davant dels ocupes “de mala fe”. “T’entren a casa, demanen una pizza i amb la factura ja s’hi poden quedar. És una autèntica vergonya”.
Un local ocupat a la carretera de Barcelona / VICTÒRIA ROVIRA
Quintana demana reformar el Codi Penal a tot l’Estat. A banda, creu que el Govern de la Generalitat ha de donar “més instruments” als cossos de seguretat per poder “actuar” i, de pas, canviar el seu discurs: “El Govern català està dominat per la CUP”, exposa. Els Mossos d’Esquadra i la Policia Municipal de Sabadell fan front a les ocupacions en calent –abans que es consolidin–, però no tenen manera d’expulsar els ocupes un cop s’hi han instal·lat. Cal una ordre judicial.
Reunió urgent amb Interior
L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, creu que cal més “contundència” davant de les màfies que hi ha darrere d’algunes ocupacions. “Cal actuar sobre els casos més conflictius sense sentir-nos malament”, afirmava en una entrevista recent amb el Diari. L’alcaldessa ha demanat una reunió amb el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, en qualitat de presidenta de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità.
A banda d’una “política de tolerància zero”, els municipis reclamen una sèrie de mesures per al mercat de l’habitatge. L’Arc Metropolità, que representa nou grans ciutats de la Gran Barcelona i 900.000 habitants, exigeix més recursos econòmics a la Generalitat per a adquirir, reformar i rehabilitar pisos, i demana que es facin més promocions per a lloguer i emergència social.
L’Arc Metropolità reclama més mesures per fer front a les ocupacions il·legals
