Josep Rull (1968) va ser conseller de Territori i Sostenibilitat entre els anys 2016 i 2017, just els dies més convulsos del Procés. Va passar més de tres anys a la presó per l’1-O i ara, en llibertat, participa en la precampanya de les municipals de Junts. Dilluns passat va fer parada a Sabadell, ciutat que coneix bé. Rull és terrassenc, però no amaga els seus orígens sabadellencs: “Els de l’Andreu dels embotits són els meus tiets!”.
És recent: Clara Ponsatí ha estat detinguda només arribar a Catalunya.
Estic molt content que hagi pogut tornar de l’exili amb fermesa. Tot i això, hem topat amb la detenció de Clara Ponsatí, l’enèsima expressió de l’autarquia en termes de justícia i drets humans a l’Estat espanyol.
Clara Ponsatí, arrestada pels Mossos; i Junts fora del Govern. Ha plogut molt des del 2017.
Els Mossos executen una ordre de detenció que emana de la justícia espanyola, i és aquí on hem de posar el focus. La decisió no està fonamentada en dret, perquè Clara Ponsatí és eurodiputada i, per tant, té immunitat a tot Europa, a 26 dels 27 estats de la Unió Europea. Quin és el 27è? L’Estat espanyol, on els paràmetres de justícia són radicalment diferents. Jo ho he viscut en carn pròpia.
Quina salut li veu al Procés amb ERC en solitari al Govern de la Generalitat?
És un moment de perplexitat. Els independentistes hi són, però el problema són les baralles permanents entre els partits i la voluntat d’alguns de qüestionar el que vam fer plegats. Entenc la sensació de desànim de bona part de la ciutadania de Catalunya, però també vull ser optimista: crec que podrem recuperar l’autoestima com a país i valorar-nos. Quan hi ha un lideratge clar, quan hi ha un horitzó, quan s’hi pot abocar la gent, no només sumem, sinó que multipliquem. I ara, a diferència del 2017, sabem què hi ha darrere el mur, quins camins són viables i quins impracticables.
Lluís Matas, alcaldable de Junts, amb Josep Rull / AINA TORRES
L’escenari polític ha canviat. Fa uns dies entrevistàvem l’exconseller d’Economia Jaume Giró, que obria la porta a pactes entre Junts i el PSC en l’àmbit municipal.
Junts va definir en una ponència política que cada municipi té capacitat per decidir els pactes després de les eleccions, prioritzant el model de ciutat, el progrés i el benestar. Dit això, crec que hem de ser lleials a les nostres idees i fer passos cap a la independència a través de bons governs en els àmbits municipal i nacional.
Parlem d’infraestructures, una àrea que coneix bé com a exconseller de Territori. El Govern de la Generalitat s’ha compromès a arribar a un acord amb l’Estat per construir la ronda Nord de Sabadell i Terrassa abans del 31 de març. Ja hi som i no hi ha res.
Seria inaudit que no es complís el manament del Parlament de Catalunya i que no s’acabés fent res per una infraestructura imprescindible que genera prosperitat, riquesa i oportunitats al Vallès. El president Aragonès i el conseller de Territori, Juli Fernàndez, haurien de signar el protocol amb el Govern espanyol, perquè tot govern democràtic ha de complir amb el que demana el parlament del seu país.
A Sabadell, grups de l’oposició i ecologistes ho identifiquen com el Quart Cinturó.
És important saber de què estem parlant. La ronda Nord no és el Quart Cinturó, una infraestructura dura, amb molt impacte en el territori, que estava concebuda per al trànsit de pas des de la frontera a Madrid. La ronda Nord és diferent: serà una infraestructura de competència de la Generalitat, que ens permetrà drenar polígons industrials i eliminar trànsit dels interiors de Terrassa i de Sabadell. En aquest últim cas, permetrà treure cotxes de la Gran Via.
S’està fent una primera reforma a la Gran Via, però aquesta no és l’obra de transformació definitiva. Creu que la Generalitat hi ha de participar amb recursos?
La Gran Via té una dimensió interurbana: la majoria del trànsit és de pas i això ha congestionat Sabadell. Considero que els sabadellencs han estat molt solidaris amb la resta de la comarca i del país. Ara, aquesta solidaritat s’ha de retornar amb el suport de la Generalitat en la transformació de la Gran Via. Penso en alguns exemples com la pacificació de l’N-II al Maresme, en què el Govern català ha tingut un paper destacat.
“Trens, tots i a tot arreu” és una expressió del conseller Juli Fernàndez que resumeix bé la línia actual del Govern de la Generalitat: les inversions ferroviàries passen per davant de les carreteres.
No és una opció vàlida, una cosa no treu l’altra. Els polígons estan congestionats i hem d’actuar davant el col·lapse de l’AP-7 i la B-30, on se suma el trànsit de llarg recorregut amb el de proximitat. La ronda Nord ajudarà a solucionar un problema que no es pot resoldre amb trens. És més, s’equivoquen aquells que pensen que les carreteres només serveixen per als vehicles privats. També es poden utilitzar per posar transport públic de qualitat, solvent i amb una bona velocitat comercial.
Laura Borràs, Lluís Matas i Josep Rull / AINA TORRES
Està d’acord amb Manel Larrosa (Fem Vallès) que Barcelona està “sobrefinançada” en termes d’infraestructures? La línia 9 del Metro, el perllongament d’FGC des de plaça Espanya fins a Gràcia…
Ho vam intentar compensar. En la meva etapa com a conseller de Territori, vam fer una gran inversió per ampliar la C-58, vam perllongar les línies de Terrassa i de Sabadell d’FGC i vam comprar els quinze trens que ara han permès posar un tren cada cinc minuts en hora punta. Dit això, crec que ens hem de tornar a reactivar: Manel Larrosa té raó quan reivindica que els Vallesos concentren el PIB industrial del país i que això s’ha de correspondre amb inversió. Però també li dic que no es pot parlar d’un dèficit d’inversió al Vallès si no es té en compte el problema estructural que té Catalunya: cada any, 20.000 milions d’euros que paguen els catalans se’n van i no tornen.
Lluís Matas (Junts): “Lluitarem per crear ocupació de qualitat a Sabadell”
