Doble retorn. És molt habitual que exjugadors del Centre d’Esports tornin a l’Estadi vestint altres samarretes. El que ja no és tan habitual que ho facin dos a la vegada i ambdós tinguin penjada l’etiqueta d’herois d’ascensos arlequinats. Això passarà aquest dissabte amb Aarón Rey i Marc Fernández amb la visita del Gimnàstic a la Nova Creu Alta.
Pel jove migcampista gallec serà la primera vegada que trepitgi la gespa de la Nova Creu Alta com a visitant. Abans del duel de la primera volta a Tarragona ja va confessar que seria “un moment molt especial”. Aarón Rey va arribar al Sabadell procedent del Celta B com una promesa i va convertir-se en peça clau de l’ascens, amb un play-off espectacular a Marbella. Va perdre protagonisme en el seu debut al futbol professional, però tornaria a brillar en la 21/22. El club ni es va plantejar la renovació i ara vesteix de grana.
Marc Fernández, un noi gairebé desconegut que havia arribat de l’Europa, va entrar directament a la història arlequinada amb el gol de l’ascens a Eibar el 2011. Després va marxar -Cartagena, Mallorca, Espanyol B- per tornar en una segona etapa en la 15/16 sent el pitxitxi de l’equip de Miguel Alvarez amb 9 gols. Llagostera, UCAM, una experiència a Grècia, Andorra -nou ascens a Segona A- i ara al Nàstic, on suma tres gols.
“Aviat li ensenyaré el gol d’Eibar al meu fill”
“El meu record del Sabadell serà sempre extraordinari, és el club que més estimo de la meva trajectòria”. És la reflexió de Marc Fernández, hores abans de tornar a la Nova Creu Alta, ara amb la samarreta del Gimnàstic, on va aterrar en el mercat d’hivern procedent de l’Andorra en una operació que es va titllar de ‘traspàs’. De fet, va signar pel club grana fins al juny del 2024 amb opció a una altra temporada.
“En l’àmbit personal estic bastant content, però no tant en l’aspecte col·lectiu. Voldríem estar millor perquè les aspiracions del club són altes i ens trobem en una situació complicada”, explica. De fet, una derrota a la Nova Creu Alta podria encendre de nou les alarmes. “És cert, però la classificació està tan ajustada que si guanyes tres o quatre partits seguits tornes a mirar cap amunt i aquest és el nostre objectiu”. Com a curiositat, Marc Fernández ja ha tingut quatre entrenadors aquesta temporada: Eder Sarabia a l’Andorra i tres al Nàstic: “vaig estar dos partits amb Raúl Agné, sis amb Iñaki Alonso i ara, Daniel Vidal. Aquesta inestabilitat també afecta”, subratlla.
Marc Fernández en la seva segona etapa d’arlequinat / Ll. Franco
Han passat gairebé dotze anys, però el gol de Marc Fernández a Ipurúa en la històrica eliminatòria davant l’Eibar continua molt present. “És un moment inoblidable i més per a un jugador que només tenia 20 anys com jo. Si encara el veig? Sí, però ho prefereixo fer de tant en tant. Encara m’emociono i no vull perdre aquesta sensació. Aviat li ensenyaré al meu fill Enzo. Ara té quatre anys i encara és molt petit per entendre-ho”.
La seva arribada al Sabadell també va ser curiosa. “Jo estava al Saragossa juvenil i em van fitxar per anar cedit a l’Europa. Allà vaig coincidir amb Xavi Roca -encara en actiu- i ell va ser clau per fer el pas a la primera plantilla. Per a mi jugar a Segona B ja era un regal. Ni em podia imaginar ser titular en aquella plantilla, però em vaig guanyar la confiança del míster (Lluís Carreras) i tot va funcionar. De fet, vam pujar amb una davantera (Isaac Cuenca-Hiroshi-Marc) que semblava d’un filial, entre 19 i 20 anys”, destaca.
Tothom esperava la seva continuïtat després de l’ascens, però va marxar al Cartagena en una decisió polèmica. “El meu problema va ser amb una única persona, la que dirigia llavors el club. Ara ho faria diferent perquè l’afició mereixia una explicació i no ho vaig saber gestionar, però la decisió seria la mateixa”. Vol deixar molt clar que “el respecte al club és total i la prova és que vaig tornar el 2015: vaig viure una gran temporada i l’afició em va rebre de meravella. Vam gaudir moltíssim!”. Aquest dissabte el Marc reviurà sensacions a la Nova Creu Alta.
