L’espai fluvial del riu Ripoll és el gran pulmó verd que té Sabadell, i alhora sempre ha estat un punt de divergències d’opinions, sobre quin ha de ser el futur d’aquest gran espai, en el marc de Sabadell 2027. Al Ripoll hi convergeix activitat industrial, biodiversitat i el lleure de centenars de sabadellencs i vallesans, que s’apropen al Rodal seduïts per indrets singulars com el torrent de Colobrers.
Però quin és l’estat avui dia d’un riu que creua de nord a sud la ciutat al llarg de set quilòmetres? Com ha de ser d’aquí a quatre anys? “Cal reconstruir i rehabilitar els edificis industrials que avui dia hi ha en desús, i tota indústria que arribi ha de ser neta. Si hi ha indústria, l’entorn quedarà bé perquè la combinació de tots els elements és el camí”, defensa la presidenta de l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Ripoll, Rosvi Moix.
Però quina és la indústria és la que ha de venir? Des del sector ecologista, no es tanca la porta a l’arribada d’activitat econòmica, sempre que aquesta sigui “no estigui vinculada a un ús intensiu, com un supermercat, però sí a un coworking, per exemple”, defensa el president de l’Adenc Joan Carles Sallas.
En la mateixa línia s’expressa Núria Aymerich, secretària del Gremi de Fabricants, que defensa “l’esforç conjunt d’administracions, entitats i ciutadans, tenim una àrea del Ripoll molt millorada que no té res a veure amb l’escenari que teníem fa vint-i-cinc anys, amb empreses transformades 100% sostenibles i respectuoses amb el medi ambient”.
Però, tot i això, segons Aymerich, encara falta camí per recórrer i cal “rehabilitar les infraestructures de titularitat pública i privada per donar-hi una sortida i crear ocupació de la forma més respectuosa possible amb la fauna i vegetació d’aquesta àrea natural”.
El riu i la seva biodiversitat
Segons el biòleg Albert Sorolla, director tècnic de Naturalea, hi ha “força qualitat a l’aigua”, però cal continuar treballant en diverses línies: “A les ciutats s’acumulen una sèrie de materials que van a parar al riu i poden ser molt contaminants. Ja s’estan instal·lant gabions per retenir flotants, però una de les claus passa pels sistemes urbans de drenatge sostenible”, apunta.
En aquesta línia, des de l’Adenc, plantegen l’escenari d’apostar per aprofitar les aigües residuals de la ciutat, implicant elements històrics: “Es podria reaprofitar el bombeig de la torre de l’Aigua, encara que sigui per aigua regenerada. Això milloraria la qualitat de l’aigua i serviria per crear un reservori d’aigües freàtiques”, afegeix Joan Carles Sallas.
D’altra banda, i respecte a la fauna i flora que habita al riu i a la seva llera, i que ha de bregar-se amb la petjada humana, Sorolla celebra la presència de la llúdriga després de diversos albiraments en els darrers temps, però alerta, entre altres aspectes a tenir en compte, com les espècies al·lòctones, l’ús social al riu: “S’haurien de controlar els espais a les lleres. Com més qualitat hi hagi al riu, menys problemes hi haurà. El repte demana buscar la compatibilització”.
Des de l’Adenc, es demana estudiar el futur de les àrees de pícnic, en un context de sequera “pel risc que comporta i per l’ús intensiu que hi fa, desbordant, que impacta en l’entorn”, així com “punts d’observació de la flora i la fauna dignes”, explica Sallas.
Sobre aquesta darrera petició, des de la Unió Excursionista de Sabadell, i en paraules del seu president, Josep Maria Manyosa, es demana una renovació de la senyalització de l’entorn: “És molt millorable. Hi ha una sèrie d’espais i racons que tenen molt potencial. Estaria bé crear-hi més àrees d’estada, que la gent s’hi pogués aturar i gaudir d’aquest espai privilegiat, així com millorar-ne l’accessibilitat”.
Tres propostes
Un dels reptes que té Sabadell és posar fil a l’agulla per rehabilitar el patrimoni industrial que té la ciutat a la llera del riu Ripoll, tant les de titularitat privada com pública. La seva rehabilitació obriria la porta a la creació d’activitat econòmica, i després caldria estudiar quina és la que s’ajusta millor a l’entorn natural.
La petjada humana és el principal hàndicap a què s’enfronta la flora i la fauna que habita en l’entorn natural i que té un impacte directe en la qualitat de l’aigua. Mirar cap als sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS) i senyalitzar les zones més fràgils de la llera ajudarien a la millora de la qualitat de l’aigua i la biodiversitat del riu Ripoll.
Molts sabadellencs s’apropen al riu Ripoll per fer-hi esport, sigui per caminar, córrer o anar en bicicleta. Millorar la senyalització i l’accessibilitat a l’entorn són algunes de les demandes dels ciutadans consultats pel Diari de Sabadell. Amb aquestes millores, s’ajudaria a preservar l’entorn natural.
