JOAN MARCET

Transferències electorals

[Joan Marcet, Professor de Dret Constitucional]

Habitualment, a partir de sondeigs o enquestes electorals, s’intenta aproximar el resultat d’unes eleccions setmanes i mesos abans que es produeixin. En les enquestes que fan els instituts especialitzats, per iniciativa pròpia o per encàrrec de mitjans de comunicació o partits polítics, es formulen dues preguntes que serveixen per aproximar un pronòstic sobre el resultat electoral: quina és la intenció de vot directe en unes pròximes eleccions, i quin va ser el vot en les darreres eleccions equivalents. Creuant aquestes dues dades es confecciona una matriu de transferència o transvasament de vot que indica tant la taxa de fidelitat o retenció de vot de cada partit com d’on li provenen els guanys o on van a parar les pèrdues que pugui tenir també cada formació política. Aquest és un dels elements importants, però no l’únic, a l’hora de fer la previsió o pronòstic electoral del sondeig.

En els darrers baròmetres o sondeigs electorals que hem conegut, tant d’àmbit estatal com d’àmbit de Catalunya, es poden observar dos fenòmens paral·lels: l’elevada fidelitat o retenció de vot de PP i Vox a escala general (que en el cas de Catalunya és també elevada per part de PSC i la CUP) i la dispersió del vot residual de Ciutadans. Segons aquests sondeigs, el vot que va tenir Ciutadans el 2019 al conjunt d’Espanya i el 2021 a Catalunya es repartiria ara entre el PP, Vox, l’abstenció i, en molta menys mesura, el PSOE (o el PSC en el cas de Catalunya). Aquestes dades semblen coherents amb el que ja va succeir entre les dues eleccions generals del 2019 i refermarien els resultats del 2021 en unes pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, consolidant o reubicant el nou pes de cada partit polític a la cambra catalana.

Però aquestes consideracions sobre hipotètiques transferències electorals es fan molt més complexes quan s’aborden en l’àmbit municipal. A l’hora d’analitzar les perspectives electorals en unes eleccions municipals, cal tenir en compte moltes variables i molt diverses. Cada municipi té les seves característiques socials i polítiques pròpies i les diverses forces i partits que concorren a les eleccions s’hi intenten adaptar amb més o menys fortuna. Moltes vegades hem pogut constatar comportaments electorals diferents en una població i en eleccions simultànies. Sabadell ha estat, a la història democràtica recent, un clar exemple de comportament electoral diferenciat.

A més, és en aquest àmbit municipal on el lideratge de les persones que encapçalen les respectives opcions polítiques juga un paper més destacat. Al costat, al capdavant, i no al marge, de cada opció o formació política podem i hem de trobar el lideratge sobre un equip capaç de dur a terme un projecte i un conjunt de propostes per a la ciutat. Sense aquest lideratge, sense l’empenta per conduir un equip de govern, es fa difícil veure un futur municipal millor i potent.

És per aquesta raó que les formulacions per part d’alguns opinadors sobre el transvasament de vots entre partits a un municipi segurament tenen poc a veure amb el que succeeix a escala general o al municipi veí. La confecció de candidatures, el reforçament d’aquestes candidatures, el fet que el partit o partits hagin mantingut el govern municipal o estiguin a l’oposició, l’avaluació de la gestió tant del govern com de l’oposició municipal, així com la capacitat de lideratge de qui encapçala cada opció política juguen a cada municipi de manera concreta i diferent. No es pot fer una abstracció general, ni es pot especular a partir de lògiques, ni generals ni imaginades, en funció de pressupòsits ideològics particulars. Només des del desconeixement o la insolvència es poden fer afirmacions o especulacions sobre transferències electorals en l’àmbit municipal, sigui Barcelona, Sabadell o qualsevol altra població catalana. L’anàlisi només es podrà fer amb més certesa i coneixement un cop celebrades les pròximes eleccions municipals de finals de maig, i a partir de dades contrastades.

Comentaris
To Top