És veí de Can Deu i ha nascut i crescut al costat de la seu de Cipo. I ara, en Jordi García n’és el nou gerent. “Tinc ADN de Cipo”, reconeix entre somriures. Abans d’entrar com a gerent, ja estava implicat amb l’entitat: participava als Outlets, els visitava per Sant Jordi… S’ha format en el sector econòmic i empresarial i, amb els anys, va conèixer el vessant més social de la seva trajectòria i va ser el gerent a la Fundació Rubricatus, “la Cipo del Prat del Llobregat”. Fa tot just un mes agafava les regnes de Cipo com a gerent.
Com entoma aquest repte? A Cipo s’està fent una molt bona feina. Té una estabilitat i un equip molt compromès i professional i està molt bé ubicat al territori. Està arrelat a Sabadell. L’entitat té necessitats: econòmiques i socials. Hi ha una dècada perduda, de 2008 a 2018 les tarifes dels serveis concertats es van congelar. Centres de dia, llars residencials… va estancar l’activitat de les entitats i la retribució dels professionals.
De fet, el president de Cipo, Joan Madaula, explicava que la Generalitat subvenciona el 90% de les despeses. Com ho fan per assumir el restant? Qui hauria de garantir que el servei funcioni és l’administració. Podem buscar iniciatives privades, però ho ha de garantir l’administració. Amb un IPC pels núvols i preus energètics a l’alça, les entitats pateixen molta pressió. Tot i els increments modestos que s’han dut a terme, no s’ha resolt l’infrafinançament. L’administració parla ara d’una pujada del 4% el 2024, i el nostre sector demana un 15% per iniciar la recuperació. Per tirar endavant busquem inversions a través de donacions, projectes, subvencions… O projectes que criden a la solidaritat social, com ara els Outlets que organitzem, entre d’altres.
Heu penjat el cartell de ‘complet’ als vostres centres residencials. Totes les places estan ocupades i hi ha molts usuaris a la cua. Les llistes d’espera al Vallès són de 260 places de llar residència pendents i 140 places per accedir a un centre residencial. A Sabadell, ara mateix no podem oferir a ningú cap plaça, les 32 de Cipo estan ocupades.
Però s’estava parlant amb l’Ajuntament de la construcció d’una nova llar residència. Sí, és un dels principals reptes i prioritats que estem treballant aquest any, hi tenim el focus posat. Ara estem buscant la ubicació, i ja hi ha algunes idees. Primer, la construcció. La segona fase és concertar les places.
És a dir: que es podria acabar de construir l’equipament sense saber si les places es podran concertar. La Generalitat va concertar fa poc les cinc places que encara no tenien concert social de les llars residència de Cipo. Teníem equipaments amb places que estaven desocupades. El més raonable és que, amb la construcció, la Generalitat garantís la concertació. Ara no funciona així: fem una aposta, una construcció i les places estan lliures, però no es pot accedir a elles.
Heu plantejat terminis per a l’equipament? Treballem perquè estigui finalitzada el 2025. És urgent.
Parlem ara de reptes laborals dels vostres usuaris. Quina és la situació? L’Amanidor està funcionant molt bé. Hi ha dos elements: els centres especials de treball i la inserció a l’empresa ordinària. Hem de mirar també a l’empresa, fent formació i acompanyament. L’Amanidor els pot permetre fer el salt. Per a les empreses és positiu: pel clima laboral i la implicació, però també per apropar-se al mercat. El mercat és divers, i cal diversitat a la plantilla.
Aprofitant la data, parlem de Sant Jordi. Heu impulsat la venda de llibres de Lectura Fàcil. La cultura sempre és la gran oblidada. Tenen dret a accedir a la lectura i per això volem facilitar-los-hi.
