El cartell d’obres visible per tots els sabadellencs que entren i surten de la ciutat per la Gran Via és una imatge que es repeteix arreu de la ciutat. La construcció del Portal Sud –el nou accés viari entre Sabadell i la C-58– se suma a una llarga llista d’actuacions en marxa: la reforma de la Gran Via, el parc de les Aigües, el pavelló dels Merinals… Sabadell, com la majoria de municipis del país, està en obres. S’apropen les eleccions municipals.
Les excavadores i la maquinària no s’aturen. No obstant això, hi ha projectes sobre plànol, amb pressupost, calendari i fins i tot renders, que triguen a arribar al carrer. L’Ajuntament de Sabadell va dur a terme el 23% de la inversió en obres previstes a la ciutat (20,7 milions d’euros d’inversions) durant l’any 2022. La resta –uns 70 milions d’euros– són obres que quedaran per fer en el propers anys. Això inclou actuacions previstes en aquest mandat i en els anteriors que, tot i haver-se deixat per escrit en els pressupostos municipals, no s’han iniciat o van amb retard: la remodelació de Sallarès Deu, el poliesportiu de Nostra Llar, el Jardí del Sud i l’oficina d’entitats i voluntariat de Jean Piaget.
Tot i això, les dades dibuixen un escenari millor per a l’Ajuntament, que triplica l’execució de l’any 2021 –6,4 milions d’euros, el registre més baix que es recorda; un autèntic annus horribilis per al consistori–. La inversió en equipaments i espai públic supera la mitjana dels últims cinc anys (16,1 milions d’euros) i la xifra que es registrava l’últim any del govern Fernàndez-Serracant (18,9 milions d’euros, el 2018).
La tinenta d’alcaldessa de Desenvolupament Econòmic, Montse González, tot i reconèixer el problema en l’execució, reivindica que vuit de cada deu obres del mandat s’han executat i la resta que estan “en marxa” a la ciutat. “Aquest gran nombre d’obres són l’evidència que a Sabadell s’ha fet molta feina”, assegura la responsable política dels pressupostos.
Un 23%, fet: és poc o és molt?
El ritme d’execució a Sabadell és baix o alt? Una bona manera de saber-ho és comparar-se amb altres grans ciutats catalanes. Dels cinc municipis de més de 200.000 habitants, Sabadell se situa en segon lloc, és a dir, només per darrere de Barcelona i per sobre de totes les ciutats d’una dimensió similar.
Terrassa va tancar l’any 2022 amb 9,8 milions d’euros gastats en obres públiques, culminant així el 41% de les actuacions previstes a la ciutat. Tant en termes absoluts i relatius, l’altra capital del Vallès queda per sota dels registres de Sabadell. La nostra ciutat també obté millors resultats que l’Hospitalet de Llobregat (8,4 milions d’euros, un 11% del total) i Badalona, que es queda amb una execució de 5,3 milions d’euros sobre un total de 81,2 milions (6,7%).
Barcelona juga a una altra lliga, pel que fa al pressupost i l’execució d’obres. Va complir amb el 90,1% de les inversions compromeses (519 milions d’euros). El mètode de capital catalana, fonamentat en el seguiment exhaustiu de les obres i el realisme, ha permès que en l’última dècada s’hagin tancat tots els exercicis amb una execució superior al 90%, una fita que no aconsegueixen la resta de grans ajuntaments.
Per què no es fa més?
Com pot ser que l’Ajuntament tingui un 77% de la inversió acumulada en obres pendent d’executar? Què està fallant? El Govern municipal assegura que hi ha factors interns –a dins de l’Ajuntament– i a fora que “condicionen” que les actuacions es traslladin al carrer.
Acumulació de projectes
Els pressupostos passen, però els projectes es queden allà: l’Ajuntament de Sabadell encara ha de fer obres corresponents als anys 2017 i 2019, com el parc del Nord i el Portal Sud. Aquests projectes s’acumulen a les previsions i eleven el total pendent: per exemple, als pressupostos del 2022 figuren 26 milions d’euros en obres i millores a l’espai públic i en equipaments, però el conjunt (tot el que queda per fer) s’eleva a més de 91 milions d’euros. “Aquesta fórmula de càlcul no ajuda a tancar l’any amb un bon percentatge d’execució, malgrat que la inversió real de l’any 2022 sigui més alta”, asseguren fonts de l’àrea de Desenvolupament Econòmic i Impuls Administratiu.
Les obres del Portal Sud es van iniciar fa unes setmanes / VÍCTOR CASTILLO
En el còmput també s’ha d’afegir els projectes futurs i que compten amb subvencions, com la implementació de la zona de baixes emissions, que compta amb una subvenció dels fons Next Generation de la Unió Europea. Hi ha altres projectes cofinançats per la Diputació de Barcelona, com el Portal Sud, dels quals s’han avançat el finançament, tot i que l’obra no s’hagi culminat.
Els ajuntaments van ‘lents’
Un altre dels esculls és la normativa, que obliga els ajuntaments a ser molt estrictes amb els seus comptes. Els mecanismes, que es van activar per evitar el malbaratament i la corrupció als municipis, alenteixen l’adjudicació i licitació d’obres. Això acaba sent un llastre perquè fa que, en alguns casos, des que s’aprova un projecte fins que s’obre al públic poden passar entre quatre i sis anys.
La inflació i el context incert
La ressaca de la pandèmia i el confinament, sumat a la guerra d’Ucraïna, han comportat un increment de preus anòmal i continuat. A Catalunya, els preus han augmentat un 12,9% els últims dos anys. Els materials de la construcció, com els bituminosos (+20%), l’alumini (+19%) i el ciment (+18%) s’han disparat el darrer any, segons les dades de l’INE. En aquest escenari, les obres públiques no n’han quedat al marge.
Les obres de l’edifici de Jean Piaget, en una foto d’arxiu / AINA TORRES
Entre que l’Ajuntament aprova un projecte i l’adjudica, passen entre sis i vuit mesos, i al ritme que va la inflació, l’Ajuntament no pot respondre a temps. “Si posem una obra a un cost de 100, al cap d’uns mesos ja val 110 i ningú la vol ni la pot assumir”, expliquen les mateixes fonts. Entre els projectes que han quedat deserts –és a dir, que cap constructora ha volgut assumir–, hi ha el Jardí del Sud o l’edifici de Jean Piaget. “El sector de la construcció té problemes per aconseguir matèries primeres i l’augment de preus ha fet que algunes empreses hagin desistit de les adjudicacions que tenien. Això ens obliga a iniciar de nou tot el procés administratiu”, assegura Montse González.
I ara? Qüestió de realisme
L’Ajuntament de Sabadell té acumulats uns 70 milions d’euros de romanents per obres a la ciutat. Què passarà amb ells? Arribaran mai a ser una realitat? L’Ajuntament està revisant projecte per projecte per decidir què fer-ne. Alguns són tan antics que es remunten als anys 2000. Un cop s’hagi culminat aquesta anàlisi, es decidirà si s’executen o bé s’utilitza la inversió per a un altre projecte.
“Com passa en tots els ajuntaments, volem planificar amb més realisme, any a any, i ser més adaptatius, per reaccionar ràpid: quan una obra s’aturi, veure què podem fer amb els recursos, revisar els projectes i ajustar-los als pressupostos de cada any”, assegura. Un canvi de model, en què les obres públiques es preveuran amb un calendari i pressupostos realistes.
