L’exalcalde de Sabadell Maties Serracant té una cita davant de la justícia aquest dimecres pel seu paper en el referèndum de l’1 d’octubre. La Fiscalia li demana dos anys d’inhabilitació per exercir càrrecs públics i una multa de 15.000 euros a pagar en deu mesos per un delicte de desobediència. Considera que no va “no va impedir o paralitzar” la consulta, tot i els advertiments del Tribunal Constitucional.
Amb quins ànims afronta el judici?
Aniré a defensar-me i a defensar la veritat. El judici serà una oportunitat per poder recordar els fets de l’1 d’octubre, el dia en què Sabadell es va autoorganitzar per celebrar el referèndum i va partir una brutal repressió per part de les forces policials a l’escola Nostra Llar.
El delicte de desobediència es fonamenta en les declaracions que va fer a favor del referèndum.
L’alcalde [referint-se a ell mateix] va fer una expressió pública de defensa del referèndum, i la va fer conscient que hi havia una pressió judicial molt alta sobre els càrrecs polítics. L’únic que vaig fer va ser acompanyar en el lideratge col·lectiu i expressar el que volia la majoria: poder votar en el referèndum.
/ VICTÒRIA ROVIRA
Demana l’absolució, doncs.
Em declaro innocent respecte el concepte de desobediència administrativa. Vaig ser obedient a la democràcia i al dret a decidir. No vaig cometre cap delicte perquè, si el referèndum es va realitzar, va ser perquè la gent es va organitzar.
L’Ajuntament de Sabadell va posar locals a disposició per poder organitzar la consulta, tot i els advertiments del Tribunal Constitucional.
Els espais de l’Ajuntament estaven oberts i no hi va haver una acció deliberada per utilitzar-los per a la votació. La gent va desbordar els espais i, tot i les instruccions judicials, va poder votar.
Aleshores, per què va assumir les competències d’Educació i dels centres educatius que tenia l’aleshores tinent d’alcalde Joan Berlanga dies abans del referèndum?
Es volia buscar la màxima seguretat per a tothom i vam pensar que era la millor opció en l’àmbit administratiu. A mi se’m va notificar del deure de no cedir locals municipals, però no a la resta de regidors del Govern municipal.
La seva causa ha arribat on ha arribat per la denúncia d’un veí de Múrcia, que el va acusar de malversar fons, rebel·lió i sedició.
Totes aquestes acusacions s’han perdut pel camí. La Fiscalia s’ha desmarcat de totes, menys de la desobediència, en veure que no tenien cap connexió amb la realitat. Per exemple, se’m va acusar de malversar fonts de l’Ajuntament per al viatge de Brussel·les després de l’1-O i ja vaig demostrar que ho va pagar la Crida, no el consistori.
Ara que han passat els anys i té més perspectiva, creu que la gestió del Govern de la Generalitat posterior a l’1-O va ser una oportunitat perduda per a l’independentisme?
Jo no parlaria en termes d’oportunitat perduda. Vam demostrar que ens podem autoorganitzar i que cal continuar treballant… És cert que podríem haver anat a més, però sempre ens quedarà l’aprenentatge col·lectiu i la lliçó d’un poble que va poder desbordar les institucions.
/ VICTÒRIA ROVIRA
Per acabar, s’ha posat en contacte algú del Govern municipal per donar-li suport?
No és convenient contestar a aquesta pregunta, perquè crec que els suports importants són aquells que es fan públicament. De totes maneres, crec que el suport a la democràcia i la capacitat de decidir de la ciutadania haurien de ser comuns denominadors de qualsevol govern municipal, i és evident que no estem aquí.
Deixarà el seu càrrec d’assessor al departament de Territori si la sentència és condemnatòria?
Quan hi hagi sentència ja la valorarem. El més rellevant seran els aspectes col·lectius del veredicte.
