Ja no en queden gaires, de petits comerços amb una llarga història a la ciutat. Però al carrer Francesc Layret, al barri de la Creu Alta, tenim, encara, un comerç que des de l’any 1952 ven tota mena de productes: primer, en els seus inicis, amb Josep Trepat al capdavant i després amb el seu fill Isidre Trepat, venent fruita, llegums, blat, alfals (entre altres) i menjar per a animals.
Des de finals de la dècada dels vuitanta, Dolors Trepat (Sabadell, 1965), membre de la tercera generació de Pinsos Trepat –l’any passat van celebrar el 70è aniversari–, està al darrere del taulell, sempre amb un somriure, despatxant clients que dia rere dia, setmana rere setmana, i any a any, s’apropen a la botiga. “Gaudeixo molt estant de cara al públic, mirant de donar solucions a tothom qui entra per aquesta porta. Suposo que això és el que em diferencia de la competència”, assegura Trepat amb un somriure.
N’ha vist de tots colors, sempre sota el mateix sostre, però mai com la pandèmia. Un moment que va posar en risc la continuïtat del negoci, fet que la va obligar a reinventar-se, oferint servei a domicili, del qual encara ara com ara manté. La seva resiliència i la confiança dels clients li ha permès acomplir un dels somnis que havia posat en joc, també, la continuïtat del negoci: “Hem estat seixanta-nou anys de lloguer i ara, per fi, és meu. No volia desprendre’m d’ell per tot el que significa, tot i saber que, avui dia, no hi ha relleu generacional, i d’aquí a vuit anys espero jubilar-me”, explica.
La seva vida és la que hom somia: ser feliç treballant. Només hi ha un ‘però’, que en lloc d’haver estudiat gestió administrativa i posteriorment entrar a la botiga, potser s’hauria encaminat cap a la veterinària: “A casa, de petita, havia esterilitzat, vacunat i curat porcs. Crec que me n’hauria sortit prou bé”, assegura, amb un somriure trapasser.
Amb els animals, i els gossos en particular, hi ha forjat una relació especial. Fins al punt que “els diumenges, quan la botiga està tancada, els gossos dels clients s’esperen a la porta. Saben que quan venen sempre els tractaré de la millor manera, també donant llaminadures per a ells”. Un màrqueting únic, après darrere el taulell, però no al de les aules universitàries.
Dolors Trepat i la seva mare, Antònia Trepat, membre de la tercera i segona generació, respectivament, aquest divendres a la botiga de la Creu Alta / A. TORRES
