Per Josep Gordi Serrat, doctor en Geografia
L’avetosa del Gerdar a València d’Àneu (Pallars Sobirà). Josep Gordi Serrat
Els boscos són un dels principals capitals naturals del nostre planeta. En els darrers decennis el bosc comença a ser contemplat des d’una òptica més global. El principal resultat d’aquesta mirada més àmplia és que en tots els fòrums nacionals i internacionals ara es parla de planificació multifuncional, és a dir, que l’ordenació dels boscos s’ha de fonamentar, com a mínim, damunt de tres pilars: el productiu, l’ambiental i el social. La incorporació en l’ordenació i la gestió del forest del pilar o vector social és la demanda d’una societat cada vegada més urbana que mira el bosc amb uns altres ulls. És en aquest marc on neixen noves propostes per acostar-se al bosc. Una d’elles és el bany de bosc.
El concepte bany de bosc és una traducció́ del mot japonès shinrin-yoku, que significa ‘banyar-se, submergir-se en l’atmosfera del bosc’. Per tant, un bany de bosc, des del punt de vista minimalista, és, simplement, una passejada silenciosa per un espai forestal per tal de respirar l’aire de la seva atmosfera interior. Aquesta caminada pot acompanyar-se d’exercicis de respiració́ i relaxació́. Aquest concepte apareix el 1982 de la mà del director de l’Agència Forestal del Japó per tal de promoure una xarxa de boscos terapèutics que permetessin afavorir la salut dels japonesos a partir del contacte amb el bosc i la natura. La iniciativa nasqué́ i es desenvolupà al voltant d’una demanda sanitària creixent efectuada per una societat urbana que ha anat desenvolupat moltes de les patologies lligades a l’estrès de la vida en una gran ciutat. D’aquest fet va desenvolupar-se, també, la medicina forestal japonesa i la necessitat de receptar el bany de bosc com un remei natural als problemes físics i psíquics que genera la vida a les grans urbs i al mateix temps reduir el consum de fàrmacs. Des del Japó, aquestes pràctiques saludables a la natura i amb la natura van exportar-se a Corea del Sud, els Estats Units, el Canadà i Europa. En conclusió́, el bany de bosc és, per damunt de tot, una vivència o experiència física, sensorial i espiritual. Per aconseguir que aquesta pràctica sigui plenament satisfactòria, cal posar en joc el nostre cos, els sentits, el cor i l’ànima. I intentar, en tot moment, calmar la nostra ment.
Per als japonesos, caminar per un bosc no és només una passejada entre arbres, sinó́ que és caminar per un espai ple d’ànimes o esperits, en una mena de companyonia anímica i personal molt intensa. El fet final és que la vivència de la natura, del bosc, dels arbres, queda indissociablement unida a l’espiritualitat personal i col·lectiva.
La teixeda de Cosp, a Resquera (Ribera d’Ebre). Josep Gordi Serrat
El perquè d’aquesta afirmació el podem trobar en el fet que la religió bàsica i més antiga del Japó és el xintoisme, segons el qual les forces sobrenaturals, anomenades kami, es veuen personificades en les espècies i els elements de la natura. L’esperit perfeccionista, ordenat i clarificador dels japonesos els ha portat a la catalogació́ dels kami en tres tipologies: els que representen la natura, els dels llinatges i els dels individus. Els kami de la natura són els més antics i, per tant, els elements de la naturalesa, com ara les muntanyes, les fonts, els rius, els boscos i els arbres, poden tenir un valor sagrat, i se’ls considera en possessió́ d’una ànima pròpia.
Afortunadament, des de la creació dels banys de bosc i dels itineraris forestals terapèutics, la recerca mèdica ha avançat molt en el camí d’establir evidències sobre els efectes de la passejada pel bosc en la salut de les persones. Ara bé, no tots els boscos són iguals. Es recomana que la passejada forestal tingui lloc per un espai en què els arbres tinguin un important grau de maduresa, que sigui accessible i que no presenti cap element de perill per a les persones. Si és així, els beneficis s’amplien i adquireixen una ressonància intensa. Seguidament, relacionem algunes d’aquestes evidències.
Els estudis mostren que els banys de bosc comporten la disminució de la pressió arterial alta i de la freqüència cardíaca. Pel que fa a l’àmbit metabòlic, les recerques han demostrat que la passejada forestal fa decréixer els nivells d’hormones de l’estrès tot millorant les que tenen un efecte cardioprotector, antiobesitat i antidiabètic.
En l’àmbit neurològic, els banys de bosc suposen un canvi en l’oxigenació i l’activitat cerebrals. La calma mental que genera la caminada tranquil·la pel bosc atenua els requeriments d’oxigen, fet que afavoreix la recuperació cerebral.
Respecte del sistema immunitari, l’investigador japonès Qing Li ha demostrat que el bany de bosc afavoreix la destrucció de les cèl·lules tumorals i les infectades per microbis. També s’han comprovat els efectes beneficiosos dels banys en l’àmbit psicològic, ja que generen un augment de les sensacions i les emocions positives i una disminució de les negatives i, en conseqüència, de l’estrès. Com que el bany de bosc és, en essència, caminar i respirar dins del bosc, també s’han estudiat els efectes d’inhalar substàncies volàtils que hi ha en els boscos madurs i de la seva penetració a través de la pell. Aquesta inhalació o penetració pot generar un augment de les anomenades cèl·lules natural killer, que fan millorar el sistema immunitari.
Altres recerques han permès determinar que la passejada forestal pot afavorir la capacitat de concentració, ja que el bosc afavoreix el descans del cervell i que posteriorment s’activi millor. Podríem concloure que el bany de bosc facilita la recuperació de la fatiga mental. Una darrera consideració psicològica és que la passejada pel bosc afavoreix la biofília, és a dir, la consideració, el respecte i l’estima per tots els éssers vius.
Per tot plegat, com hem d’entrar al bosc? Són tantes les possibilitats… Podem fer-ho amb el desig de descobrir, redescobrir, sorprendre’ns…, talment com es feia en un dels contes de C. S. Lewis: s’obria l’armari vell de les golfes, ple de vells abrics i, tot separant-los, s’aconseguia traspassar-los i entrar en un nou món ple de verdor i de llum… Com la lluminositat que travessa les capçades del bosc en els dies de sol radiant. Anem-hi potser oblidant molt del que hem après, oblidant les pors ancestrals i amb els sentits afuats, perceptius, atents a la descoberta. Passejar sota els arbres calmadament i quietament pot possibilitar vivències i aprenentatges especials i sensibles d’un mateix així com del món que ens envolta. La raó́ d’aquesta descoberta la podem trobar en el fet que el sostre vegetal que acull el caminant facilita un veritable retorn al lloc que ocupem immersos en l’univers natural. El bosc s’ofereix com un espai on recuperar els orígens, on els arbres monumentals caiguts, els alts i esvelts, així com els múltiples camins que ens anem trobant configuren un conjunt de símbols del que és la vida: llargues caminades incertes, avenços, retrocessos, pèrdues, errors, comparacions…
Publicat simultàniament a Quadern de les idees, les arts i les lletres.
