[Entrevista a Roger Aranda, codirector i membre de l’equip de professionals de La Fita, centre de psicologia i educació emocional a Sabadell]
Sobrepès, unes ulleres noves, roba reutilitzada… Qualsevol cosa, per petita que sigui, pot ser el que marqui la diferència entre una persona i la norma: és la llavor perquè algú en faci burla i de cop i volta tot allò comenci a dimensionar-se descontroladament. “L’ésser humà sempre ha funcionat amb jerarquies o rols de poder. Dels patricis romans, a les castes a l’Índia, fins a una escola convencional, per exemple, on hi ha un director, uns professors i uns alumnes”. Així enceta l’entrevista Roger Aranda, codirector de la Fita Psicologia de Sabadell, que afegeix que “tot això s’acaba traslladant també a l’aula, on els alumnes acaben perpetuant uns rols jeràrquics”. L’opressor (o opressors), l’oprimit i els espectadors, sobre els quals Aranda posa una gran responsabilitat en la lluita contra el bullying: “Són els que tenen el poder de legitimar una conducta d’assetjament i mirar a una altra banda, o de frenar-la i denunciar-la”. En la majoria de casos d’assetjament escolar, la víctima no té les eines per a sortir-se’n sola; i per això l’expert insisteix en la figura del “grup protector”, que ha de “fer veure a la víctima que els rols poden trencar-se i així evitar un desenllaç molt comú en aquestes situacions: el canvi de centre”. Més evident es fa la figura de l’alumnat com a part de la solució quan “la víctima, per norma general, tendeix a amagar la situació a casa”, apunta Aranda.
Què és el mimetisme?
“Arribats a aquest punt, voldria parar-me a parlar del mimetisme”. El codirector de la Fita Psicologia assegura que “la tasca de prevenció és fonamental”; i adverteix que els infants repeteixen patrons que veuen dels pares i les mares, o de les persones a qui consideren referents. “Per exemple, si els fills o filles veuen com els seus pares fan comentaris que desacrediten una altra persona, els infants poden interpretar que criticar o denigrar a un altre individu és un fet vàlid”. Per això, Aranda alerta que hi ha tendència a blanquejar les faltes de respecte, que poden ser el detonant d’una disputa entre iguals o, fins i tot, d’un episodi d’assetjament escolar. I no només és una responsabilitat dels pares i les mares, apunta el psicòleg, que lamenta que “sèries de televisió com Doraemon, ja blanquejaven el bullying. Reproduïa com dos personatges li feien la vida impossible al protagonista dia rere dia”.
Aranda conclou que si una família sospita que el seu fill està patint bullying, “la recomanació és dirigir-se a un psicòleg individual perquè l’infant pugui fer una ventilació emocional i després comunicar els fets a l’escola”.
Denuncien un cas d’assetjament escolar a un institut de Sabadell
