Imatges: Fons Ricard Simó Bach / A.h.s. / Banc de Sabadell / Museu d’Art / Enric Orriols
De la categoria i la qualitat del seu fer com a artista pintor, tant amb oli com amb aquarel·la, es va escriure: “El constant i encertat sentit de la bellesa a la pintura de Domingo Soler”; “La luz en los lienzos de Domingo Soler”. Anys més tard, també, “el paisatgista serè” o “l’espectacle de la natura”.
Retrat del pintor Domènec Soler Gili.
Domingo Soler fou un artista, un pintor i escenògraf sabadellenc que, sense renunciar mai a les seves arrels, va trobar el seu camí a Barcelona, on es va donar a conèixer a les grans exposicions d’art. A la segona dècada del segle XX, el seu nom ja sonava a les sales d’art. Els anys vint i trenta va ser un paisatgista molt popular, tant per al públic com per a la crítica, i les seves obres es podien veure exposades cada any a la Sala Parés, la Sala Busquets o a les Galeries Laietanes. Amb motiu d’una exposició en aquestes darreres, la crítica va escriure:
“Més paisatges encara! Però aquests que Domingo Soler exhibeix a Galerías Laietanes, airosament resolts, encara que no exempts de literatura, ens mostren una llum exacta i precisa.
A Domingo Soler li preocupa la llum de cada hora, que amb domini tècnic trasllada al llenç; així la suau de la matinada, l’esmorteïda del vespre, com la rutilant i encegadora de l’hora meridiana. Per a Soler, la llum ho és tot; i, de vegades, sembla embriagat de luminisme aquest pintor obsessionat per la idea d’abocar rajos de sol als seus llenços, alguns massa acabats per cert, encara que acusant en cadascun el seu caràcter ètnic, que diferencia els de Núria dels de Montesquiu i els de Vallfogona.
Domingo Soler és dels paisatgistes hàbils, dels que saben fer a la manera de com es pintava altres dies”.
Sabadell. Dècada del 1940
A més de dominar la pintura a l’oli, va trobar en l’aquarel·la els colors brillants i les transparències que ni l’oli ni el carbonet li podien aportar. Nou famoses aquarel·les seves ens mostren alguns racons i aspectes del Sabadell antic, com el Portal de Barcelona; la plaça de Manresa; la plaça de l’Àngel; la plaça del Mercat; la Volta de la Borriana; el portal de l’església de Sant Feliu; l’interior de l’església; l’altar de Sant Isidre i Mister Sequah a la plaça de l’Àngel.
Domingo Soler i Gili va néixer el 25 d’octubre del 1871, a Cal Frai, un espardenyer de la plaça de l’Àngel de Sabadell. Va estudiar a l’Escola Pia i, més endavant, a l’Acadèmia de Belles Arts, on va ser deixeble de Joan Vila Cinca. En veure que tenia aptituds per a l’art de la pintura, l’any 1889 es traslladà a Barcelona per estudiar a la Llotja, l’Escola de Belles Arts, on va ser alumne de Lluís Rigalt, en perspectiva, i d’Antoni Caba, en pintura. També va ser deixeble del famós escenògraf Francesc Soler i Rovirosa. Per guanyar-se la vida, elaborava dibuixos per a labors femenines, exvots i reproduccions de quadres.
L’any 1892, la Diputació de Barcelona li atorgà una bossa d’estudi per ampliar els estudis d’escenografia a París, durant dos anys, on va treballar al taller d’Eugène Louis Carpezat, escenògraf del Gran Teatre de l’Òpera. També va pintar quadres del Museu del Louvre, del Palais de Luxemburg i paisatges del Marne, Oise i Sena.
Masia amb panolles.
Després es va traslladar a Roma, on va estudiar escenografia amb Soler i Rovirosa i va ampliar la seva formació i experiència artística.
El 1894, va participar en la Segona Exposició General de Belles Arts de Barcelona, en la qual va presentar Voltants de Sabadell i altres obres. El 1895, va obtenir el primer premi de dibuixos de l’Exposició Humorística de Belles Arts i la medalla de tercera classe a la secció de dibuixos i projectes decoratius del concurs d’obres d’art de l’Exposició de Plantes i Flors de Barcelona. També va fer decorats per a diversos teatres catalans, entre els quals figura, el 1896, el teatre Campos del Recreo de Sabadell.
Va obtenir altres premis, entre els quals la medalla de tercera classe en una exposició a Madrid i la de plata de l’Exposición Internacional de Arte de Buenos Aires.
Plaça de l’Àngel. Pati amb gallines
L’any 1901, va contraure matrimoni amb Matilde Puig Amigó, del qual van néixer tres fills, el Josep, el Joan i la Maria Teresa. El segon, Joan Soler Puig, també va esdevenir un famós paisatgista.
Domingo Soler va pintar els diversos paisatges de Catalunya, començant pels voltants de Sabadell, com la Salut, Can Feu, Santiga, el riu Ripoll o la Mola. També a Mura, on el resultat va ser una col·lecció de quadres que va exposar l’any 1914 a la Sala Parés de Barcelona. Altres paratges on va pintar foren més allunyats, com la Vall de Núria o Montesquiu.
També va exercir la docència a l’Escola d’Arts i Oficis de Sant Martí i a l’Escola Italiana de Barcelona i va ser un dels fundadors de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.
Portal de Barcelona
L’any 1947, l’Ajuntament de Sabadell li va atorgar la Medalla de Plata de la Ciutat pels mèrits aconseguits al llarg de la seva trajectòria i per la seva vinculació amb la seva ciutat natal.
Domingo Soler i Gili va morir a Barcelona el 26 de novembre del 1951.
El Museu d’Art de Sabadell va organitzar el març i abril del 2017 l’exposició Domingo Soler. El paisatgista serè, que va comptar amb l’entusiasta col·laboració de les netes de Domingo Soler, que van facilitar l’accés a la col·lecció i l’arxiu personals del pintor i van oferir tota la informació i documents que havien anat aplegant.
