[Pere Alavedra, enginyer industrial]
En començar em va sorgir un dubte: quin tema escollir per a aquest mes de maig?
Per un costat estem a prop de la selectivitat, cada any per aquest temps, algú que em coneix em truca per demanar-me que orienti un fill(a), un net(a), o senzillament un conegut o coneguda, a escollir els seus estudis, pensava que podia ser un bon tema.
D’altra banda, sorgia la possibilitat de parlar sobre quelcom eteri, per alegrar aquest mes electoral.
Finalment, Diumenge de Rams vaig trobar el Manel Larrosa, com quasi cada diumenge, esmorzant al Centenari de la ronda de Zamenhof, on comentàrem com els diaris gaudeixen difonent la por a la ciutadania.
Obria la portada, un dels diaris de més tirada a casa nostra, amb la notícia: La intel·ligència artificial amenaça una quarta part de l’ocupació d’Europa. El mateix diumenge, un altre bon amic em feia a mans un escrit seu amb una molt bona reflexió sobre la IA, que bevia de les mateixes pors; en comentar-li l’article, em va fer reflexionar sobre la necessitat de mirar-ho des d’una perspectiva sostenible. Si els meus dos darrers articles estaven inserits en el pilar econòmic de la sostenibilitat, aquest ho estarà en el pilar social.
Dels anys de batxillerat, quan estudiava filosofia, als escolapis, recordo una frase de l’Aristòtil que m’ha quedat gravada: “Ara que ho tenim tot, podem dedicar-nos a pensar”. Fa dos mil tres-cents anys, pensaven que ho tenien tot, nosaltres avui pensem quasi el mateix, amb una única diferencia: a ells no els feia por el futur, a nosaltres sí.
Com pot ser? Suposo que també hi havia els catastrofistes, els que enyoraven la grandesa de l’Atenes del segle de Pedicles, ara que estaven sota el poder dels macedonis.
M’agrada estudiar i reflexionar sobre la història dels darrers tres segles, en ells veiem com en el món occidental es forja l’esperit emprenedor, el gust per arriscar i crear, l’afany per conèixer, i per innovar.
Sobre aquestes premisses es fonamenta el que avui en diem economia de mercat, que ha plantejat dues grans postures a escala mundial, la que volia una economia oberta, majoritàriament representada pels països anglosaxons, i els que volien una economia tancada, de forma genèrica, podríem dir que la resta del món. A l’Europa continental aquesta transició no va ser fàcil, ni pacifica i ni suau.
Avui aquestes dues formes de pensament, com l’au fènix, han reviscut, ho hem vist a la guerra d’Ucraïna, per un costat, els règims autocràtics i, per l’altre, els més o menys, fonamentats amb les regles de la democràcia lliberal.
Immersos en aquest mar d’incerteses, ens ha arribat la IA, i com no podia ser d’una altra manera, els ludistes i apocalíptics de torn, juntament amb els nihilistes, que sempre han estat molt presents a casa nostra, ens estan allunyant de l’alegria aristotèlica, que sempre ha impulsat les societats pròsperes, per submergir-nos en la por, la més forta de les emocions humanes, que inhibeix treballar i actuar per un futur millor.
Siguem sensats, sols cal llegir una mica la història de la ciència i la tècnica, assumint com a propis els reptes de la IA, tot procurant no retrocedir en la intel·ligència natural, d’aquesta forma, amb la intel·ligència natural, ajudada per la IA, podrem bastir un món més sostenible.
Voldria acabar donant-vos una visió optimista del futur, per això, el propvinent 28 de maig votem amb seny i alegria, que se’ns obre la porta a quatre anys esperançadors.
