Un dels elements més icònics de Castellar del Vallès és el Ripoll. El curs del riu ha estat històricament un dels principals definidors de l’entorn de la vila, marcant la seva expansió i els seus límits geogràfics. Alhora, el pas del riu ha servit per dibuixar algunes rutes i camins empleats pels castellarencs durant múltiples generacions.
A l’inici de la carretera de Terrassa, des del pont situat sobre el riu Ripoll, a la sortida del nucli urbà en direcció a la cocapital vallesana, s’hi pot observar en directe aquesta realitat. El Pont Vell, també conegut com a pont de Can Pèlacs, va ser construït el 1808, però només va ser útil fins al 1893, quan es va construir el pont nou, juntament amb la carretera. Actualment, el lloc permet observar la presència dels dos elements arquitectònics (segona foto). El Pont Vell, que va resultar força malmès durant les riuades del 62, va ser restaurat el 2002.
La primera imatge mostra, al fons, el Serrat de Guardiola i Fontscalents, segons detalla la descripció de la fotografia cedida per l’Arxiu Històric de Castellar. El Pont de Can Pèlacs és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Ara com ara, es conserven senceres dues de les tres arcades. Sens dubte, una construcció indispensable per entendre el municipi.
Pont nou de Castellar del Vallès | Arxiu d’Història de Castellar
Pont a l’entrada de Castellar | Lluís Franco
