L’ascens del CE Mercantil a Divisió d’Honor ha col·locat al club gracienc de nou a l’elit de la categoria juvenil. El mèrit, lògicament, correspon als jugadors i el cos tècnic encapçalat per Marc Xala, però la feina del club com a institució, representada pel seu incombustible president Jordi Grané -compleix 20 anys al capdavant- també s’ha vist premiada.
Contents i també una mica espantats pel que pot venir? Molt contents i una mica espantats, però amb matisos. El més important de tot per l’entitat és que partim d’una base fonamental: el Mercantil té deute zero havent passat la pandèmia i amb previsió de superàvit en el pressupost de l’any que ve sense, això sí, el possible impacte de la Divisió d’Honor.
Quina reflexió s’ha fet al club després d’assolir l’ascens? Que no ens tornarem bojos. Sabem on estarem, en una categoria brutal, amb rivals de gran potencial i lluitarem per mantenir-nos sense tirar la casa per la finestra.
De Preferent a Divisió d’Honor en dos anys. També és un reflex del potencial de la pedrera mercantilista? Precisament, l’orgull del Mercantil ara mateix és formar part del grup de 7 clubs de Catalunya que tenen a tots els seus primers equips a les màximes categories. Això només ho poden dir FC Barcelona, Espanyol, Girona, Damm, Cornellà, Gavà i nosaltres, que som el més humil. El nostre repte de futur és potenciar el femení doblant el nombre d’equips.
Quin paper hi ha jugat el tècnic Marc Xala en tot això. Se sap si continuarà? El Marc és Mercantil. Com a jugador va ser el capità del juvenil i era molt bon futbolista, però tenia clar que volia entrenar. D’ell destaco que té el cap molt ben moblat. Ha sabut crear una gran família. Sobre la seva continuïtat, és un tema que negocia amb el director esportiu, Carlos López. Aquí no som un club presidencialista i jo espero notícies. Sembla que s’han donat una setmana per acabar de decidir. Suposo que a ell li farà molta il·lusió entrenar a Divisió d’Honor i desitjo que segueixi.
L’equip va començar molt fort la lliga. Aquesta va ser la clau? Aquí també faig referència a un concepte que el Marc té molt clar: refer-se. Quan estàs molt de temps sense perdre saps que t’acostes a la derrota i quan això passa cal tenir capacitat per recuperar-te. Vam patir lesions, alguna baixa i en el moment clau l’equip va guanyar al camp del seu rival directe, el G. Manresa, un club amb un potencial econòmic increïble.
Es desfarà molt el bloc? És inevitable per qüestió d’edat. Continuaran 7 jugadors. S’incorporaran del ‘B’ i fitxarem. El Mercantil té una xarxa d’observadors molt potent. Quan ens acusen de robar jugadors a altres clubs de Sabadell, sempre dic que la majoria són de fora de la ciutat.
En l’àmbit econòmic canviarà molt l’escenari a la màxima categoria? Els arbitratges són més cars i també tenim més desplaçaments, però en aquest sentit existeixen subvencions federatives i ja vam parlar amb Josep Ayuso, tècnic territorial de la federació, per conèixer l’impacte. Tenim claríssim que el Mercantil no pagarà res a cap jugador, com ha fet sempre. Sabem que la majoria dels clubs ho fan, i per això és tan difícil competir. També estem pendents d’un patrocinador important per a tot el club per afrontar temes extraordinaris.
/ Lluís Franco
Vint anys de president. Com ho porta el Jordi Grané? Tothom diu que és una barbaritat i jo els hi responc que vint anys en un club centenari és una gota d’aigua. Suposo que ningú vol portar un transatlàntic d’aquesta dimensió com el Mercantil.
Per un mercantilista de cor també és més fàcil? Jo només vaig jugar al juvenil tres anys, però després he fet d’entrenador a l’Escola, directiu i finalment, president. En total ja hauré sumat uns 40 anys al club. Som una rasa a extingir, l’herència de la gent que posava els cotxes enfocant al camp per poder tenir llum i entrenar dignament. Per cert, vull destacar que la nova il·luminació que ha instal·lat l’Ajuntament aquesta temporada és fantàstica. En l’àmbit d’instal·lacions, però, estem en desavantatge amb la majoria dels clubs d’elit. Un sol camp per 730 jugadors. És una llauna de sardines.
El va felicitar el president de la Federació Catalana, Joan Soteras? No només em va felicitar sinó que em va fer molta il·lusió el seu comentari: ‘us ho mereixeu perquè sou un club centenari i amb pedigrí’. Jo li vaig dir que sí, però ens tocarà patir davant autèntics monstres del futbol català.
Per cert, el derbi contra el Sabadell serà un al·licient afegit, oi? L’autèntic derbi és el que juguen els dos equips ‘A’ i si és a la màxima categoria, encara millor.
