[Nani Valero, alcaldable de la Crida per Sabadell]
Durant mesos, i més intensament els darrers dies, hem viscut una campanya per A les eleccions municipals amb promeses caigudes del cel a darrera hora i, en alguns casos, molt allunyades de la realitat i de les necessitats de la gent de Sabadell. Hem vist models de ciutat totalment contraposats entre diverses candidatures i molta cintura a l’hora de parlar de pactes. Posant de manifest els rols que cada formació ha mantingut durant el darrer mandat.
Pel que fa a les propostes de ciutat, veiem dos extrems oposats. D’una banda, PSC+Junts i, de l’altra, en destaca la Crida com a element propositiu d’un model de ciutat moderna i al servei de la ciutadania.
PSC+Junts diuen “sí” a la ciutat grisa ancorada en els fonaments del desarrollismo, del ciment i l’asfalt, dels macroprojectes i de la ciutat dormitori oferint una mica de pa i circ. Diuen que incrementen llocs de treball i atrauen capital, però enfonsen el comerç local i la identitat genuïna d’una ciutat, rendits al model globalitzat homogeni com qualsevol barri de Barcelona, concentrant la riquesa en uns pocs i augmentant la pobresa en la majoria.
La Crida, en canvi, porta una proposta valenta, que respon a les necessitats reals (habitatge, educació, sanitat, cultura, ocupació) i amb projecte de futur (eixos verds, mobilitat sostenible, Ripoll i rodal…). Com a alcaldable, he afirmat que som l’opció “de Sabadell i per Sabadell” sense condicionants que puguin venir ni de Barcelona ni de Madrid. Això serà clau a l’hora de parlar de pactes.
La Crida som l’única opció autènticament en contra del Quart Cinturó. Aquest principi ferm no es mourà ni per decisions en conselleries, ni en negociacions pels pressupostos de l’Estat. No hi ha fissures quan diem què volem fer per a la ciutat i alhora ens és fàcil aterrar propostes concretes a cada barri, a cada racó, perquè hi ha arrelament i coneixement del territori.
ERC i Comuns, al seu torn, diuen ser una altra alternativa. Gabriel vol ser alcalde, però mostra ambigüitats sobre el debat nacional, el compromís amb la llengua, els macroprojectes i el desgavell del sistema educatiu… A banda, Comuns tira de la feina feta als ministeris de Madrid. Propostes que han tingut el seu impacte, però poc aterrades a la ciutat. Matas ha entrat al cos a cos amb Mena per criticar decisions del govern central, però en cap cas ho fa amb el PSC/PSOE. No és casualitat. El pacte de no agressió entre socialistes i postconvergents és evident entre elogis que traeixen el procés i posen catifa vermella al 155. Comuns marquen perfil i eviten confrontar-se amb el PSC per si, passat el 28-M, calgués justificar un pacte tant si el decideixen a Sabadell com si ve imposat des de dalt. Confiem en la memòria dels liles i que tinguin el termòmetre a mà… ERC dona per fet que liderarà el nou govern de la ciutat. Ja ho veurem. Sigui com sigui, si fos així, els caldria pactar. En aquest context, a la Crida ens reafirmem en el que mai hem deixat de ser i estenem el programa des de l’esquerra transformadora.
La Crida per Sabadell és indiscutiblement forta, coherent i de resposta a les necessitats de la ciutat. La Crida som lideratge d’una oposició ferma i consistent si cal, però sortim a guanyar l’alcaldia de Sabadell per construir la ciutat viva i rebel que mereixen els sabadellencs i sabadellenques.
