Quan en el món laboral es va començar a parlar de la necessitat de formació i de reciclatge professional, ja feia anys que una entitat sabadellenca impartia els seus cursos amb èxit. La creació de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, l’any 1954, es plantejà com una solució per millorar, ampliar i perfeccionar els ensenyaments rebuts a l’Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis.
“De tot el que facis, només en restarà l’obra ben feta”. Aquesta sentència va esdevenir, anys després de la seva fundació, el lema de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt. En un mural, obra d’en Jordi Roca, es podia llegir aquest eslògan.
Els anys de l’apogeu de l’entitat, els cursets, les conferències, les xerrades, les exposicions i, en general, tots els actes organitzats per les Agrupacions Professionals Narcís Giralt tenien un segell de qualitat. Els cursos de les Agrupacions, fos quina fos la matèria, gaudien de molta acceptació per part dels seus alumnes i usuaris. Centenars de sabadellencs assistien als cursos impartits a les Agrupacions i en lloaven el nivell i la categoria. Les conferències eren seguides per un públic nombrós, així com totes les activitats organitzades.
La seva obra, el seu prestigi, la seva solvència cultural i la seva implicació feren de les Agrupacions una entitat admirada i molt apreciada per tota la societat sabadellenca. L’any 1995, li fou concedida la Placa President Macià, una distinció que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya a les empreses o organitzacions que hagin destacat pels serveis prestats en benefici dels interessos generals, dins el món del treball.
L’any 2004, amb motiu del cinquantenari es va editar el llibre Repàs de mig segle de servei a la ciutat, 1954-2004, de l’expresident Antoni Sorolla i Artola. També es va editar el vídeo 50 aniversari de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt. Sabadell 1954-2004, realitzat per Carles Guri, Antoni Viñas i Josep Rota.
La darrera seu de les Agrupacions va ser la del carrer Salut, 115. Abans havia estat a la Rambla, 156, i al carrer Tres Creus, 9
Aquella entitat que va néixer com una associació d’exalumnes va esdevenir tota una institució respectada i admirada, a més de necessària. La primera Associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis s’havia creat l’any 1931 i va estar en funcions fins al 1938, en plena guerra civil.
L’any 1954, per iniciativa d’un grup de joves que havien finalitzat els seus estudis, es va crear una associació d’exalumnes per tal de mantenir els lligams entre ells i l’escola i millorar i perfeccionar l’ensenyament rebut. Aquella iniciativa va estar recolzada pel director de l’Escola Industrial, el senyor Josep Miquel Sanmiquel, i pel professor Joan Farell i Domingo, en representació del claustre de professors.
El senyor Sanmiquel va adreçar una carta als exalumnes de l’Escola convocant-los a la reunió que tindria lloc el dia 29 de setembre del 1954, a les 10 de la nit, per sotmetre a la seva consideració el projecte de reglament que s’havia elaborat per crear una agrupació postescolar que reuniria els especialistes sortits de les aules, amb l’objectiu de proporcionar-los una actualització constant de coneixements a través de revistes, cicles de conferències, col·loquis, sessions cinematogràfiques i viatges d’estudis que els posarien al corrent dels progressos científics i tècnics.
Aquella nit es van constituir les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, el nom retia homenatge al primer director i un dels fundadors de l’Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis.
La primera Junta estava constituïda per Joan Vilardell i Castellví, Joaquim Gil i Sallarès, Pau Campó i Alós, Ramon Clapés, Josep Gadea i Vilarrúbies, Joan Batalla Illa, Manel Grau i Gasulla, Santiago Gil i Sallarès i Florentí Izquierdo i Oviedo. Es va prendre l’acord que seria una entitat apolítica, aconfessional i sense ànim de lucre.
Estava formada per quatre seccions: tèxtil, mecànics, comptables i arts. Només en podien ser socis els exalumnes de l’Escola Industrial i les dones tampoc hi tenien entrada. A principis del 1958, a petició del president Josep Reverter, es va aprovar l’entrada de les cosidores i la formació del que es va anomenar Secció Femenina, que esdevindria el Departament de la Llar. La votació es va aprovar per un vot de diferència. Més tard també s’aprovaria l’entrada a qui no fos exalumne.
Si el 1954 hi havia quatre departaments, el 1987 n’hi havia nou (Art, Cinema, Electro-metal·lúrgic, Finestra, Fotografia, Gestió Econòmica, Llar, Música, Producció i Tècnica Tèxtil) i el 2001, vuit (Àrea Social, Àrea Formació, Activitats Culturals, Butlletí Nova Finestra, Relacions Entitats Sabadell, Relacions Fundació Caixa Sabadell, Relacions Entitats Formació i Relacions Ajuntament de Sabadell).
Amb el pas dels anys, les Agrupacions es van haver d’adaptar als nous temps, les noves tecnologies i a les modernes funcions que havien anat sorgint.
Pel que fa a l’estatge, les Agrupacions van tenir diverses seus. Les primeres reunions se celebraven a la biblioteca de l’Escola Industrial. Ben aviat, l’espai va quedar petit. L’any 1957, la Caixa d’Estalvis de Sabadell va cedir un local al carrer de l’Escola Industrial. El 1961, es va canviar per un local del carrer de Sant Quirze, i el 1964, es traslladà a l’Escola Industrial nova, que va llogar dues aules per 2.000 pessetes l’any. Quan l’any 1974 l’Escola Industrial va passar a l’Estat espanyol, les Agrupacions, per preservar la seva independència, van llogar un local a la Rambla, al número 156. L’any 1987, durant la presidència del senyor Robert Panadés, es va veure la conveniència de tenir un local propi, amb millors condicions, i es va comprar la nova seu del carrer de les Tres Creus, número 9. En quedar petites aquelles instal·lacions, es va aprovar la compra del nou local del carrer de la Salut, número 115. Aquella seu es va inaugurar el juliol del 2000.
Mural de Jordi Roca
(1933-2022), pintor
i poeta sabadellenc
A més de cursets i conferències, les Agrupacions van desenvolupar moltes altres activitats, com per exemple:
– El col·loqui sobre la Casa Duran, el novembre del 1957.
– L’edició dels llibres Del procés Tèxtil de la llana, Manual pràctic d’anàlisi de les fibres tèxtils, Fils texturats, Des del Vapor de la O, Diccionari de defectes en la indústria tèxtil.
– Concursos de fotografia i de pintura. L’any 1964 es va dur a terme per primera vegada el Concurs de pintura ràpida Premi Ciutat de Sabadell, patrocinat per l’Ajuntament.
– La creació de la Coral Talia.
– La col·laboració amb el Centre Metal·lúrgic en la concessió del Premi David.
– L’atorgament del Premi Tenacitat, d’àmbit ciutadà, i el Premi Constància, de caràcter intern.
Durant seixanta anys, els cursos de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt van gaudir de fama, fiabilitat i bona reputació
Foren els presidents de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt: Joan Vilardell i Castellví (1954-1955), Joaquim Gil i Sallarès (1955-1956), Josep Reverter i Mombiola (1956-1957), Francesc Castellví i Odena (1957-1958), Vicenç Mayor i Pujadas (1958-1962), Josep Serrano Boira (1962-1964), Joan Jordana i Casals (1964-1966), Josep M. Peret Miralles (1966-1968), Joan Batalla i Gardella (1968-1970), Salvador Dalmau i Puig (1970-1972), Salvador Soley i Junoy (1972-1974), Pere Bigorra i Llobet (1974-1976), Jordi Batet i Torras (1976-1978), Feliu Sabés i Roca (1978-1980), Manuel Forasté i Cañellas (1980-1982), Magí Lladó i Gramisell (1982-1984), Antoni Sorolla i Artola (1984-1986), Robert Panadès i Durban (1986-1989), Tomàs Mampel i Pausas (1989-1991), Joan Pinosa i Torras (1991-1994), Antoni Majó i Llonch (1994-2001), Lluís Saila i González (2001-2014).
A tall de comiat de les Agrupacions, l’any 2014, algú va escriure:
“Han estat 60 anys plens d’energia i vitalitat, i en què tots creiem que haurien tingut continuïtat, però la cruel realitat ha fet d’aquesta història un epíleg mai volgut. Les Agrupacions van estar a l’alçada i nivell quan la nostra societat professional les va haver de menester. És possible que en un futur no massa llunyà torni altra volta la necessitat de crear-se un moviment o una acció que fomenti la formació permanent de qui n’estarà faltat. Des d’ara i aquí desitgem que l’esperit que va sorgir de les Agrupacions per atendre aquell servei torni a instal·lar-se a la nostra ciutat, perquè amb generós altruisme cohesioni, si fos cas, l’acció adequada que en el futur li fes falta. Nosaltres, membres que hem estat d’aquesta entitat sabadellenca, no fem res més que agrair a la nostra ciutadania totes les atencions i afecte que ens han manifestat i demostrat al llarg d’aquests 60 anys de vida de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt. També aquestes han tingut la satisfacció i l’honor d’haver contribuït a millorar l’esperit, tant personal com professional de tants i tants sabadellencs”.
Tota història té un inici i té el seu fi, i si aquest fi ha estat digne, “només en restarà d’aquesta història l’obra ben feta…”.
