Ciutat

Alumnes de l’escola Illa ‘tapen forats’ de Sabadell amb peces de ceràmica

Sovint, al carrer passen coses que ens interpel·len. Amb aquesta premissa i la de sortir de les aules, l’escola Illa està duent a terme l’exposició Oportunitats trobades. La seducció de l’espai, amb la qual vol exhibir els treballs del taller de ceràmica. Potser aquests dies els lectors del Diari han vist petites obres d’art en una font, un banc o un tros de vorera que estava en mal estat. Doncs aquestes peces són algunes de les 28 que formen part de l’exposició, i principalment es troben al voltant de la plaça del Doctor Robert i la Rambla, però també n’hi ha alguna a Gràcia i una a l’avinguda de Barberà.

El taller l’ha dirigit la ceramista sabadellenca i professora de l’escola Illa Maria Bosch, que explica que “volíem fer de dentistes urbans, buscant espais per fer-hi una peça que, si no era per allà, no tenia sentit”. L’exposició forma part de la mostra de tallers d’art de l’escola Mirant el món que es pot veure fins al 20 de juny al Casal Pere Quart.

/ AINA TORRES

El projecte ceràmic s’inspira en dos ceramistes del Quebec i de Turquia que fan intervencions al carrer, i el primer pas va ser trobar els espais en els quals intervenir a Sabadell. Després, cada alumne va ser l’encarregat de pensar què faria al seu espai i quina forma donaria a la seva peça. “Cada alumne ha fet un treball molt personal. Tot i ser una intervenció urbana de grup, cadascú ha deixat anar el seu jo més íntim”, apunta la professora.

Un QR per llegir-les

Cada peça va acompanyada d’un codi QR que s’ha d’escanejar amb la càmera del telèfon mòbil i porta l’usuari a una pàgina web on trobarà un mapa de totes les peces que conformen l’exposició. Clicant a cada peça es pot saber qui l’ha fet i què significa. Alguns exemples són els de la cantonada de la Rambla amb el carrer de Sant Antoni Maria Claret, on Montse Fosch ha expressat una cosa que des de sempre diu que l’ha inquietat: el món subterrani. I ha intervingut en el pou de ventilació de l’aparcament de Doctor Robert de manera que “el totxo cobra vida i ens controla des d’un mirador privilegiat” com és aquest pou.

Un altre exemple és un gat que treu el cap per un forat de la Rambla, 73, i no entén que els humans sempre tinguin pressa, tal com explica la seva autora, Montserrat Costa. O Francesc Serra, que ha posat unes formigues en fila índia traçant el recorregut entre dos caus, al carrer de Lacy, 1. “Ens creiem lliures, però s’ha plantejat mai cap d’aquestes formigues sortir de la fila?”, reflexiona. Bosch indica que per veure les diferents peces no cal seguir un recorregut concret i cadascú pot fer el que vulgui. El QR ajuda a interpel·lar els vianants i a què tothom interpreti les petites obres d’art a la seva manera. La voluntat dels artistes és que l’exposició sigui efímera i preveuen treure les obres d’art quan acabi, però el que no esperaven era que en alguns casos les peces desapareguessin amb menys de 24 hores. La ceramista Maria Boch posa d’exemple que “al carrer de la Rosa hi vam posar una rosa, i l’endemà no hi era. I per agafar-la la van haver de trencar”. “La gran pregunta és què et porta a pensar que allò es per a tu”, reflexiona.

Tot i que no és l’objectiu principal de l’exposició, el que s’ha fet posa sobre la taula diferents deficiències de l’espai públic, especialment en les voreres. Maria Bosch detalla que “la intenció era jugar amb l’espai” i “aprofitar desperfectes, descuits, per treure’n una cosa positiva” de cantonades oblidades o forats inexplicables.

‘Margarides’, de Glòria Vendrell, a la plaça del Doctor Robert / AINA TORRES

‘Mons paral·lels’, de Montse Fosch, a la cantonada Rambla – Sant Antoni Maria Claret / AINA TORRES

‘Recordar’, de Judit Rafart, a la Rambla, 47 / AINA TORRES

/ AINA TORRES

Comentaris
To Top