Xavier Graset és d’aquelles persones polifacètiques. Periodista, presentador, escriptor i també actor de teatre; el de Vila-seca va visitar el Casal Pere Quart aquest dissabte per presentar el seu nou llibre La pausa dels dies: Dietari de vivències plaents. Un recull de 158 articles-dels més de 1.200 publicats al Punt Avui i Diari de Tarragona. Acompanyat de Montse Barderi, Grasset va protagonitzar una entretinguda conversa en la qual va donar alguns detalls dels seus escrits i va compartir algunes anècdotes personals. Tot això amb el to humorístic que el caracteritza, explicant també-com no podia ser d’altra manera- la seva entrevista a Juana Dolores. Al final de la sessió i després de signar alguns exemplars ens va atendre.
D’on sorgeix la idea de recopilar els articles?
És un material al qual hem donat nova vida. Té una coherència, un sentit i els articles un cop endreçats tenen una estructura que agafa una nova força de lectura. Es crea una seqüència que permet veure unes constants, fixaments, dèries, neguits i filosofia de vida per entendre el món d’una certa manera amb aquesta preocupació per aquest ritme de vida més accelerat que tenim ara.
Una certa referència al fet que vivim massa ràpid, potser.
És diferent del del passat sí. Quan jo era petit tot era més tranquil. És una certa manera de destacar el neguit per la immediatesa i la manca de pausa. És en definitiva una reivindicació d’una vida més calmada, d’un saber d’on venim i que si volem anar cap a algun lloc com a mínim hem de saber on som.
Montse Barderi va acompanyar Grasset durant la cita / David Chao
Què pot trobar el lector a ‘La pausa dels dies’?
Jo escric i comparteixo les meves vivències perquè entenc que generacionalment, ara tinc 60 anys, segurament hi ha molta gent de la meva edat o no que pot tenir o ha tingut experiències semblants. El llibre són pistes de lectures, d’obres de teatre que he vist, de neguits culturals, de paisatges, de viatges que penso que molts dels que ho llegiran han pogut fer i potser hi coincideixen o poden contraposar amb les seves vivències. També crec que pot portar joves lectors a conèixer un antic món, a la vida d’abans i que ara ha canviat tant.
Hi ha alguna part del llibre que destaquis més o és un conjunt?
La gràcia és tot el conjunt i els diferents moments. Per exemple hi ha un que reivindica el mes de setembre. Per mi que treballava als estius quan arribava el setembre ja no hi havia tants turistes a la costa daurada i això feia que tot estigués més tranquil. Era un període de collites i recollida d’avellanes i és el que en aquest cas explico al capítol.
Els capítols s’estructuren per mesos.
Sí. Estan ordenats per dates de l’any. Així doncs, hi ha els de primavera, estiu, tardor i hivern. D’aquesta manera queda l’any ben repartit i compensat en punts. Tot ell té motius per tirar endavant. És una estructura planificada que per mi són com centres de gravetat que em situa. Aquest cicle festiu i ritual m’ajuda a centrar-me.
Estàs satisfet amb el llibre. O hi ha algun aspecte que hauries volgut afegir?
N’estic molt satisfet. Perquè també hi ha la sensació de moments feliços. És allò que hi ha a les petites coses, una mirada, un paisatge o una frase. Són aquests petits detalls en els quals em fixo. Ja que una de les meves màximes aspiracions és viure bé gaudint dels plaers de la vida.
