Maties Serracant (1976) recorrerà contra la sentència condemnatòria pel seu paper com a alcalde de Sabadell en el referèndum de l’1-O, impulsat pel Govern català i declarat il·legal pel Tribunal Constitucional. Sis anys després, el jutjat penal número 1 de Sabadell l’ha condemnat a quatre mesos d’inhabilitació per un delicte de desobediència greu per permetre la votació en el moment en què exercia les funcions de batlle a la ciutat. Creu que se’l castiga “injustament” i hi insisteix: no va “desobeir” el Tribunal Constitucional, només va expressar una opinió política.
Quatre mesos d’inhabilitació per a càrrecs públics o administratius, i 1.800 euros de multa. S’ho esperava?
Aquest judici només tenia dos finals: o culpable o absolució. L’únic que preveia era l’absolució, perquè l’únic que vaig fer va ser mostrar el meu suport al referèndum de l’1 d’octubre. Res més que això.
La magistrada considera que va ignorar els advertiments del Tribunal Constitucional de no cedir locals per fer la votació.
Quan vaig firmar el decret en què posava a disposició els espais per a la votació –com en qualsevol convocatòria electoral–, la llei del referèndum era plenament vigent. El decret era una declaració de voluntats basada en un model escrit per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que va signar Sabadell i la majoria d’ajuntaments del país.
Per què va assumir les competències dels centres educatius que tenia l’aleshores tinent d’alcalde d’Educació, Joan Berlanga, dies abans del referèndum?
La sentència ho utilitza per refermar la desobediència. Vaig assumir les competències perquè, enmig d’un escenari incert, l’Ajuntament pogués gestionar la situació de la manera més efectiva.
La sentència no serà ferma fins que es pronunciï l’Audiència de Barcelona. Mentrestant, continuarà d’assessor al Departament de Territori?
Dependrà de la sentència definitiva. De totes maneres, crec que no és tan important com m’afecta a mi personalment, sinó el missatge polític de la sentència judicial: se m’ha jutjat i declarat culpable per haver expressat un posicionament polític. No han pogut demostrar cap fet punible en el meu exercici com a alcalde de Sabadell.
Creu, doncs, que la sentència és un missatge per als alcaldes i altres càrrecs electes?
Constata la repressió i la interferència del poder judicial sobre l’acció política. Es retallen drets polítics quan es tracta de processos administratius! No podem barrejar l’alcalde que es posiciona políticament amb l’alcalde que administra, que firma decrets i firma partides econòmiques.
Considera que ha tingut un judici just?
La justícia ha estat lenta i injusta, però no tinc cap queixa del procediment. M’he pogut expressar en tot moment.
La majoria d’alcaldes investigats per l’1-O no van anar a judici o van quedar absolts. Com li fa sentir que vostè sí que hagi estat condemnat?
No és casualitat. L’1 d’octubre, jo era alcalde de la cinquena ciutat del país i hi havia un ple que estava clarament compromès amb el dret a decidir i que donava suport al referèndum. I tampoc hi han ajudat les denúncies falses d’un particular, a qui s’ha donat credibilitat en tot el procés judicial.
Aquell veí de Múrcia, que el va acusar de malversar fons, rebel·lió i sedició.
Com s’ha permès que aquesta persona sigui acusació particular de la causa i després, a l’últim moment, ja al judici, no se li permeti intervenir? Tots els delictes dels quals m’acusava van caure pel camí i, en canvi, se li ha permès arribar fins al final. Alguna cosa falla quan les denúncies d’un particular arrosseguen la Fiscalia quan no hi ha cap fonament al darrere.
Ho tornaria a fer?
Òbviament. Qualsevol alcalde hauria de fer el mateix que jo en aquelles circumstàncies! I no només he de ser jo, cal que tothom que hi cregui ho torni a fer. El país té un deute amb el projecte independentista i l’autodeterminació.
Fotografies: Víctor Castillo
Serracant, al judici de l’1-O: “Ningú va poder impedir la voluntat ciutadana”
