El judici a l’exalcalde de Sabadell Maties Serracant per suposadament haver cedit equipaments públics per a la celebració del referèndum de l’1-O ha quedat vist per a sentència. Aquest dimecres s’ha celebrat la vista oral en què Serracant ha reconegut que “era coneixedor i vox populi“ de les prohibicions per permetre les votacions, “no estava en les meves competències” i “no vaig engegar cap procediment administratiu que anés en contra” dels dictàmens.
En el judici, que ha comptat amb la declaració de quatre testimonis -l’extinent d’alcalde Joan Berlanga, dos funcionaris i el cap de la comissaria de Mossos de la ciutat-, Fiscalia ha mantingut que se’l condemni per desobediència greu, mentre que la defensa ha demanat l’absolució. Serracant ha insistit que “el deure d’impedir queda contrastat pels fets. Ningú va poder impedir la voluntat ciutadana”. Ha justificat la signatura del decret, el de la cessió dels centres escolars, per marcar “un criteri únic” i “centralitzar competències”.
Judici de Maties Serracant | ACN
Ha admès que aquells dies estaven oberts els dies previs i que va ser “gràcies a la mobilització ciutadana” i que “havien rebut instruccions per posar el cos de la Policia Municipal al servei de la resta de cossos de seguretat i així es va fer”, però, ha prosseguit, “és obvi que ni Policia Municipal ni Mossos van poder clausurar” les escoles.
Ha demanat fer un exercici de memòria de l’ambient que hi havia aquells dies, “de molta complexitat”, ha remarcat i ha recordat que “és obvi que ni policia ni Mossos van poder clausurar escoles”.
“No tenia efectes jurídics”
El secretari de l’Ajuntament de Sabadell ha corroborat que la signatura del decret de l’alcalde “no tenia efectes jurídics” i és que, tal com ho ha definit, “era una mera declaració política”. Així mateix, ha incidit que “no es van donar ordres”. Una afirmació que també ha fet Berlanga, que ha destacat que no se’n va donar “a cap treballador”, com tampoc “es van destinar recursos ni econòmics ni humans”.
L’exregidor ha explicat que la situació “ens va desbordar” i sobre l’accés als col·legis ha precisat que “hi havia AMPAs que tenien claus” i altres persones. Ha apuntat que les jornades lectives es van dur “amb normalitat” el divendres 29 de setembre de 2017 i el 2 d’octubre, “excepte a l’Escola Nostra Llar, que va destrossar-la la Policia Nacional”.
“Una resposta de la gent extraordinària”
El que era cap de la comissaria de la policia catalana de Sabadell, Felip Garcia, ha qualificat la resposta de la gent “d’extraordinària”, en el sentit que hi havia una gran quantitat de persones que van sortir als carrers. Tot i així, “van aixecar moltes actes” durant l’1-O i ha confirmat que els dies anteriors “hi havia actes festius i culturals” als centres. Ha assenyalat que no va rebre cap indicació de l’Ajuntament.
