ESPORTS

La història de superació de Gerard Bofill, el segon tècnic del CE Sabadell: un tumor li va canviar la vida

Gerard Bofill en el partit a l'Stadium Gal d'Irun, clau per la salvació / Lluís Franco

El segon entrenador d’un equip a vegades passa molt desapercebut. Fins i tot és probable que els aficionats no coneguin ni tan sols el seu nom. No va ser el cas del Centre d’Esports la passada temporada.
D’entrada, aquest rol va ser assignat a Miki Lladó, com a mà dreta del màxim responsable tècnic, Gabri Garcia, i posteriorment, amb el relleu a la banqueta, Gerard Bofill es va convertir en l’ajudant directe de Miki.

Fins aquí, es podria considerar una situació normal i habitual en el món del futbol. Bofill, però, va adquirir, involuntàriament, un notable protagonisme. La famosa roda de premsa de Miki Lladó després del partit al Nuevo Pepico Amat d’Elda seria l’espurna que va encendre el foc i, de retruc, donaria una empenta a Gerard cap a un primer pla.  La sanció a Miki va quedar repartida en dues franges: una de dos partits i una segona de quatre. En total, 6 jornades en les quals Gerard Bofill va ser la cara visible a l’àrea tècnica arlequinada.

Va tenir un accidentat debut contra la UD Logroñés, amb la suspensió i posterior represa. El més curiós és el balanç d’aquests sis partits amb Bofill al capdavant: es van sumar 16 dels 18 punts en joc, cedint un únic empat al camp de l’Intercity. Victòries claus a casa davant Castellón i At. Balears (3-1) i a fora contra Real Unión i SD Logroñés (0-1).
Una situació que va provocar fins i tot algunes bromes recurrents a les rodes de premsa de Miki, qui va admetre que “potser quan torni a la banqueta faré alguna cosa perquè em sancionin i així continuem guanyant…”.

Hotel sostenible

La connexió entre ambdós ha estat una de les claus per assolir l’objectiu de la permanència. Però, qui és Gerard Bofill? De fet, la seva vinculació al Centre d’Esports ve de lluny, de l’època de Javi Pérez, quan va ser nomenat director general del club. “En aquell moment jo m’havia de fer càrrec del Futbol base, però em van detectar un tumor a la tíbia (osteosarcoma) i allò va canviar totalment la meva vida”, explica el protagonista.

El futbol, fins a aquell moment, havia estat la seva gran passió, sobretot en l’àmbit formatiu. “Et trobes, amb només 21 anys, davant d’una situació molt complicada, t’ho replanteges tot. Mentre feia la recuperació, que va ser molt llarga, vaig pensar en un canvi radical. A mi sempre m’ha agradat el camp i fins i tot vaig cuidar un remat de xais. Després de fer consultes al Departament d’Agricultura de la Generalitat vaig decidir engegar un negoci molt especial: restaurar i convertir una masia en un hotel sostenible en plena natura i rodejat d’animals”.

Dit i fet. La inversió va requerir molts sacrificis, però ara és una realitat i el Gerard dirigeix, orgullós, l’Hotel Can Buch al cor de la Garrotxa. Com ell volia: al camp, amb una granja on es poden veure xais o gallines, i també les comoditats d’un establiment petit, amb només dotze habitacions. “Hem crescut moltíssim i ara el projecte està consolidat. Això em va permetre, després de dos anys de màxima dedicació a l’hotel, tornar al món del futbol”.

/ Ll. Franco

I ho va fer de nou al Centre d’Esports, en aquest cas de la mà de l’actual director esportiu, Jaume Milà. Li va oferir la banqueta del filial després de la marxa de Jordi López, però de cop i volta es va veure al primer equip al costat de Miki Lladó. “Personalment, no ens coneixíem, però vam connectar molt bé des del principi. Era tot un repte per a mi”.  No esperava, això sí, tenir tant de protagonisme per la sanció al Miki. “És molt diferent donar la teva opinió que veure’t al capdavant del grup el dia de partit. El més difícil va ser el dia del Castellón. El Miki havia estat malalt tota la setmana i em va tocar donar la xerrada. Era, a més, un duel que ens jugàvem moltíssim. Penso que en aquell partit i el de l’Stadium Gal d’Irun estava en joc la continuïtat del cos tècnic. Per sort, es van guanyar”. Com gairebé tots en què el Gerard va fer les tasques de primer: “això va ser més una anècdota. Els plantejaments els feia el Miki encara que després, durant els partits, passen coses imprevistes i a vegades cal prendre alguna decisió. Ell em donava espai i llibertat i és d’agrair”.

Li agradaria continuar

Miki va deixar clar que vol continuar. El Gerard, també. “Em sento com a casa meva i he notat el suport de tothom. La meva prioritat serà continuar al Sabadell i ara esperem notícies del club. El Jaume Milà també ha fet una gran feina i les sensacions són molt positives”.  Ben aviat es pot confirmar. Si no passa res estrany, el projecte esportiu no canviarà de mans.

Comentaris
To Top