L’hora de fer balanç. El director esportiu del Club Natació Sabadell, Xavi Balaguer, fa una valoració general de la temporada i del futur de l’entitat, posant especial èmfasi en les fites dels equips de waterpolo. L’excel·lent any del masculí l’ha convertit en un gran aparador per als equips més potents. En el cas del femení, després del triplet -Lliga, Copa i sisena Champions-, algunes jugadores joves marxaran, però ja han arribat fitxatges de nivell.
Com valores la temporada globalment? És molt positiva. El femení ha tornat a aconseguir la Champions després d’un període complicat i amb l’aposta que s’està fent a tots els nivells en aquest esport. El masculí crec que ha fet una de les millors temporades de la història amb lideratge a la fase regular, competint al Barceloneta a totes les competicions, i amb una bona actuació en el debut a la Champions. En la natació artística hem pogut mantenir la línia dels últims anys, estem al mateix nivell dels millors de Catalunya. I a la natació hem estat campions d’Espanya en masculí i subcampions en femení i tenim dos esportistes representants al Mundial de Fukuoka, el Sergio De Celis i el Carles Coll. També ens van donar la distinció com a millor club català d’esports aquàtics.
El pal de paller continua sent el waterpolo. El triplet del femení referma encara més l’hegemonia. Cada vegada costa més mantenir-la. A nosaltres, per historial, només ens val guanyar i això suposa una exigència contínua. Per a altres clubs quedar segons o arribar a una semifinal ja és un èxit. Quan has guanyat vint lligues i sis Champions, l’entorn i l’exigència pròpia t’obliga a continuar guanyant i els altres equips, que també estan apostant fort, volen estar al teu lloc. Les hegemonies s’han de demostrar cada any.
Aquest estiu es podrà mantenir el gruix de la plantilla o hi haurà molts canvis? Aquest any tindrem quatre sortides. L’Elena Ruiz i la Nona Pérez que buscaran nous reptes fora d’aquí; la Maggie Steffens que, en ser any olímpic, ha de tornar als EUA i la Marina Serrano que deixa el waterpolo per temes laborals. Les podrem substituir bé amb el retorn de la Maartje Keuning, la incorporació de la italiana Sofia Gustini i l’ascens de la Irene Casado, una jugadora de la base, molt jove i amb moltes ganes.
Us preocupa que algunes de les jugadores destinades a fer el relleu generacional marxin tan d’hora del club? Ara, les jugadores joves els falta paciència per anar creixent i guanyant el protagonisme de mica en mica. Saben que en altres clubs podran ser la jugadora més representativa i els oferiran unes condicions que nosaltres no podem. Això ens fa veure que els temps estan canviant i que ara ja no es mira tant el futur a l’hora de plantejar els projectes i és el present el que prima.
Aquest any, el Mataró ha estat el vostre gran perseguidor quedant segon a Lliga, Copa i Champions. Això també us ajuda a mantenir la competitivitat i no baixar el peu de l’accelerador en totes les competicions? El nivell tan alt de projectes com el del Mataró fa que per guanyar la Lliga hagis d’estar al nivell de guanyar la Champions, perquè l’altre màxim aspirant competeix amb tu. Això fa que l’exigència sigui màxima en tots els àmbits i si vols continuar estant a dalt, has d’invertir esforços i recursos. Al masculí passa semblant. Si vols guanyar la lliga, saps que has de superar el Barceloneta que sempre és un dels candidats a alçar la Champions.
En el cas del masculí, el gran ‘però’ de la temporada és no haver guanyat cap títol tot i haver estat molt a prop de tots, oi? A la Supercopa vam fer un partit per guanyar-lo, però vam acabar caient amb un gol al final i a la Copa, després de dominar tot el partit, gairebé al final ens van empatar i als penals vam perdre. Vam fregar dos títols, no en vam guanyar cap, però crec que la imatge donada durant tot l’any ha estat molt positiva i ens hem de sentir orgullosos de l’any que hem fet. Al play-off ens vam trobar el millor Barceloneta de la temporada i ens van passar per sobre. L’única manera de guanyar-los és estar al 100% i que ells no ho estiguin.
El capità de l’Atlètic Barceloneta, Felipe Perrone, després del títol de lliga, elogiava la feina del CN Sabadell dient que no els havíeu permès relaxar-se en tot l’any. Això també suposa un reforç positiu per la feina feta. Està clar. Haver guanyat els dos partits de lliga regular, haver-los posat contra les cordes a les finals de Copa i Supercopa… Crec que el bloc ha funcionat molt bé durant tot l’any, amb els jugadors més referencials a un gran nivell i les peces més secundàries que també han acompanyat molt.
A la Champions va costar arrencar, però al final heu acabat molt bé malgrat ja no tenir opcions de classificació a les darreres jornades. A la Champions vam notar la inexperiència de la plantilla als primers partits. Jugàvem bé, però no puntuàvem. La part final de competició ha estat molt bona i ens hem quedat a només un punt de la ‘Final Eight’ i guanyant a equips que ens dupliquen i tripliquen el pressupost amb un nivell de joc molt alt. Això també serveix com a aparador per als jugadors de fora.
Molt d’hora, al setembre, us jugareu la classificació per a la Champions a la fase prèvia. Us preocupa que l’equip no arribi preparat? Jugar-nos en un cap de setmana el futur a Europa amb tots els canvis que hem patit és massa precipitat. És obvi que l’equip serà millor al març que al setembre, perquè, com amb tot, es necessita adaptació. Els que mantenim a la plantilla com l’Edu Lorrio, el Fran Valera, l’Averka o el Javi Bustos han de ser el pal de paller de l’equip. També el perfil de reforços que hem buscat ens ajudarà a ser molt competitius com més aviat millor.
Ara hi haurà una petita revolució a la plantilla. Això suposarà una passa enrere en el projecte? Tenim les baixes de Sergi Cabanes, Dusan Banicevic, Ramiro Veich i Òscar Blasco. Han pagat les clàusules de rescissió de Lluc Bertran i Bernat Sanahuja, fet que no passava des de feia 20 anys. A més, Marcel Teclas jugarà cedit al Terrassa. El Club Natació Sabadell s’ha conveartit en un gran aparador. Volem un projecte de present i, per això hem signat jugadors amb experiència com el Blai Mallarach, l’Alberto Barroso, l’Stefan Vidovic o el Fynn Schutze i altres perfils que sí que necessitaran una major adaptació com el Jake Ehrhardt. A més, comptarem amb jugadors joves, però amb experiència a la lliga com Òscar Asensio i Jan Pérez que ens donaran aquesta competitivitat de plantilla.
Què li demanes a la següent temporada, hi haurà retallades? Els recursos que tenim per a invertir són molt limitats. Abans de la pandèmia teníem 28.000 socis i ara estem en 22.000, la crisi energètica, l’increment dels interessos, etc. El nostre objectiu és mantenir-nos. La sort que tenim, especialment amb el waterpolo, és que per les opcions de medalla olímpica, des del Consejo Superior de Deportes s’està apostant per aquest esport i les ajudes són grans i fan que sigui més sostenible.
