[Pere Urpí, gerent d’UiU Promotors]
Havíem crescut amb un diari d’obediència, goso dir, indecorosa que va acabar extingint-se per mèrits propis.
De cop i volta, la recuperació d’una eina de comunicació sense recança, oberta i lliure d’adscripcions ideològiques explícites, ha ressuscitat l’interès per la informació local en totes les àrees.
Reportatges a fons, recuperació de l’idioma, estímul de la Cultura i relat de la política com Déu mana, distingeixen els que en som subscriptors i els lectors passavolants.
Ignoro les visites al digital i les vendes en paper per bé que puc afirmar, que als nostres locals d’hosteleria hi ha bufetades per llegir-lo, com si diguéssim.
Tothom és el primer que tria malgrat que tot s’ha de dir, de vegades és tan prim que has d’obrir l’exemplar amb molta cura per no esquinçar-lo.
Els suplements monogràfics procuren gruix informatiu i la cirereta del pastís és que el Diario de Terrassa hagi estat absorbit pel nostre de Sabadell.
Que n’aprenguin!
