Joan Baptista Lladó i Figueras, el primer sabadellenc que va recollir materials per a la història de la premsa local, afirmava que “des de l’any 1853 al 1857, sortí a la nostra localitat un periòdic setmanal i, a vegades, dos”. Ell mateix, l’any 1904, va reconèixer que era impossible, però, precisar quins foren els primers periòdics que van aparèixer a Sabadell. En la seva publicació La premsa a Sabadell va recollir 190 capçaleres fins a l’any 1927. Anys més tard, Joan Puig i Pujol, a 86 anys de premsa local, Sabadell, 1853-1938, arribava fins a les 309.
Partint de la portada adjunta del Diario de Sabadell del 2 de setembre del 1854, amb el número 136 i segon any de registre, és lògic concloure que l’edició s’havia iniciat l’any 1853. Montserrat Salvador i Padrosa a La Premsa sabadellenca explica que l’abril del 1853 el barceloní Gaietà Gaspar va sol·licitar permís per publicar a Sabadell un diari d’avisos i notícies no polítiques. Aquesta seria, doncs, la primera publicació –de la qual no s’ha conservat cap exemplar– d’un periòdic a Sabadell que duia el nom de Diario Sabadellense i que al cap de poc es va convertir en el Diario de Sabadell. Fos o no la mateixa capçalera, sí que es tracta del mateix any, el 1853, és a dir, ara fa 170 anys. Més d’un segle i mig d’antigor.
Entre 1910 i 1936 es van publicar 7.508 números d’un bon contingut literari”
En l’excel·lent treball Inventari de l’hemeroteca local: Publicacions periòdiques sabadellenques (1854-2005) publicat per l’Arxiu Històric de Sabadell, Gisela Figueras i Cifuentes exposa la cronologia de la capçalera Diario o Diari de Sabadell en el transcurs de tots aquests anys.
-1853: Diario Sabadellense.
-1853-1855: Diario de Sabadell.
-1879: Diario de Sabadell, de avisos y noticias.
-1881-1882: Diario de Sabadell, de avisos y noticias.
-1883-1886: Diario de Sabadell, literatura, ciencias, intereses materiales, artes y noticias.
-1897: Diario de Sabadell, independiente de avisos y noticias.
-1903-1904: Diario de Sabadell, periódico independiente de avisos y noticias.
-1910-1919: Diari de Sabadell, autonomista d’avisos i notícies.
-1925: Diari de Sabadell, del comerç i de la indústria.
-1919-1936: Diari de Sabadell i sa comarca, autonomista d’avisos i notícies.
-1942-1977: Sabadell.
-1977-1989: Diario de Sabadell.
-1989-2018: Diari de Sabadell.
-2018-…: Diari de Sabadell.
En tots aquests anys, la publicació de la capçalera no ha estat ni seguida, ni contínua. Hi ha diversos salts en el temps, segurament ocasionats pels diferents canvis polítics i socials que, a més, han d’haver afectat sens dubte la seva ideologia i la seva tendència. De la mateixa manera que també s’ha vist afectada per la censura i per les dificultats econòmiques. Però és evident que, malgrat tot, és una capçalera que s’ha mantingut des de llavors fins a l’actualitat.
Fotos de diverses capçaleres
/ Biblioteca Nacional de Catalunya
El juliol del 1881, Teodoro de Mena, director del Diario de Sabadell, que ja publicava el periòdic Ecos del Vallès, va presentar la publicació al consistori i va demanar una subvenció de mil pessetes anuals pagades en trimestres avançats. “Per omplir una necessitat que el moviment intel·lectual de la nostra època reclama, hem concebut el projecte de publicar un diari d’interessos materials, avisos i notícies, indústria i belles arts amb el títol de Diario de Sabadell”. Circumstàncies especials, especialment econòmiques, l’obligaven a acudir a l’Ajuntament perquè sense una protecció per part del municipi no hi havia empresa periodística possible. L’alcalde Juan Vivé Salvà el va felicitar per la iniciativa, però li va respondre que no era possible concedir-li la subvenció sol·licitada.
Joan Oliver, Pere Quart, va ser director del Diari de Sabadell entre 1929 i 1930”
Aleshores, la censura ja en feia de les seves. Disposat per l’article 11 de la llei d’impremta, s’exigia que el director de qualsevol diari havia de presentar el dia de la seva publicació i, autoritzats amb la seva signatura, tres exemplars de cada número a l’alcaldia, en què un dels exemplars era segellat i tornat. A més, el cap dels Treballs Estadístics de la província de Barcelona reclamava a l’alcalde un exemplar de cadascun dels diaris que es van publicar el 1882. L’incompliment d’aquesta petició seria notificada al governador.
Fotos de diverses capçaleres
/ Biblioteca Nacional de Catalunya
Anys més tard, entre 1910 i 1936, es va viure potser la millor època del Diari de Sabadell, amb molt d’èxit. Escrit en català, es varen publicar 7.508 números d’un bon contingut literari i fou, segurament, el diari de Catalunya que va veure néixer a les seves pàgines els fenòmens literaris de més categoria local. Un diari essencialment catalanista, amb directors com Miquel Duran, Joan Arús Colomer, Josep Maria Castellet i Pont o Joan Trias Fàbregas; hi van aparèixer noms com Joaquim Folguera i Poal, i també Joan Oliver, Francesc Trabal o Armand Obiols, quan els joves del Cor de Santa Rita, també anomenat Colla de Sabadell, van desembarcar al diari amb les seves idees. Joan Oliver hi va escriure entre 1923 i 1928, quan es va donar a conèixer com a escriptor. Un any després en va ser el director. La nit del 18 de juliol del 1936, les màquines van tirar el darrer exemplar del diari, que es vendria l’endemà.
Fotos de diverses capçaleres
/ Biblioteca Nacional de Catalunya
Durant la dictadura franquista, la capçalera fou Sabadell i l’edició anava a càrrec de la Falange. Entre 1977 i 2018, va anar a càrrec de Vallesana de Publicaciones, SA, fins a l’any 1989, com a Diario de Sabadell, i fins al 2018, com a Diari de Sabadell.
El mes d’abril del 2018, la capçalera va ser adquirida per Novapress Edicions, SL, que amb un jove i dinàmic equip treballa per oferir notícies d’última hora i reportatges i articles de Sabadell i el Vallès.
Diari de Sabadell, “El diari de sempre al servei dels sabadellencs i vallesans”.
