Amb només 16 anys ha fregat el sostre de les millors notes de selectivitat de la demarcació de Barcelona: ha competit el podi amb un 9 a la fase general i amb un 13,3, si comptem la ponderació amb les assignatures específiques. La Mireia Rizo, de la Creu Alta i estudiant a l’escola Europa de Sant Cugat, la van avançar de curs quan tenia nou anys. Va passar de 4t de primària a 6è perquè van detectar que tenia “altes capacitats”. Passats uns anys, ara s’ha vist a les portes de la selectivitat amb un any menys (o fins i tot dos, perquè és del mes de desembre) que la majoria d’estudiants que han fet front a les proves d’accés a la universitat. Una diferència relativa, diu, ja que “l’edat és només un número”. Això sí, la Mireia admet que “s’esperava bona nota, però no per damunt del 13!”.
Ho has ‘petat’ a un dels exàmens, m’han dit.
Quan vaig veure l’examen de física va ser un xoc de realitat, la veritat. Al final, he tret un 10, i la veritat és que no m’ho esperava gens. És un examen en què s’ha de justificar tot i els professors ja ens havien advertit que any rere any era dels exàmens més complicats de la selectivitat. Estic molt satisfeta, sobretot per aquesta nota a física.
Acadèmicament, vols tirar per aquí?
No crec que entri a fer Matemàtiques i Física, que és el que més m’hauria agradat. La nota és un 13,5 llarg. Faré Física a la UAB i miraré d’entrar-hi l’any vinent, a Matemàtiques i Física. Quan em pregunten que on em veig, no sé què respondre. No m’imagino treballant. Però em veig investigant. Hi ha moltíssimes branques que treballen amb la física, així que de moment no sé què acabaré fent.
Com t’has preparat els exàmens? Tens algun mètode personal?
És fonamental fer molt bé el batxillerat. Aquest és l’únic secret, penso. Portar-ho tot bé des de primer, perquè segon només fas exàmens, exàmens… Un mes abans de la sele vaig fer un calendari i cada dia repassava una miqueta. Vaig seguir anant a entrenar a natació, en cap moment vaig plantejar-me que havia de tancar-me a casa. Fins i tot el dia abans del primer examen vaig anar a entrenar perquè necessitava desconnectar. Recomano estudiar, però sobretot tenir activitats perquè si no entres en col·lapse. És una setmana d’exàmens més, que fins i tot són divertits!
Com et sents tenint un any menys. Canvia alguna cosa a l’hora de la veritat?
Bé, jo penso que l’edat és només un número. Hi ha gent que se sorprèn per veure una noia de 16 anys que fa Batxillerat i fa la sele. I aquest 13,3 ha sorprès molta gent. Però al final és perquè saben l’edat que tinc, si no ho sabessin, ningú diria res.
Et van avançar de curs perquè van detectar que tenies altes capacitats. Què significa, exactament?
Depèn de la persona, però en el meu cas destaco amb la memòria fotogràfica i en les matemàtiques, per exemple. A primària vam detectar que no em calia estudiar per treure un 10. M’avorria a les classes, tot em semblava repetitiu i em posava a dibuixar. O anava al lavabo i m’hi estava una hora.
Has anat gairebé tota la vida acadèmica amb companys més grans que tu.
Vaig saltar de curs en un moment que em trobava molt bé amb la meva classe. Va suposar una mica de xoc. Però ràpidament em vaig involucrar en els companys i companyes. I ja està. Ara ja són els meus amics i les meves amigues. No noto cap diferència, i ara que han passat els anys no canviaria per res que m’haguessin pujat de curs.
