[Manel Camps Bosser, Periodista]
Recordo la sensació estranya viscuda quan el DS va deixar de publicar-se durant uns dies, del 31 de març al 9 d’abril del 2018. Van ser només quatre edicions, però es va trobar molt a faltar. Va ser alliçonador, perquè ens va fer veure com en depeníem. Per sort, el 10 d’abril va tornar a publicar-se de la mà d’una altra empresa editora, que, des d’aleshores, ha fet una aposta pels continguts rigorosos i de valor i per la innovació i l’agosarament en la seva presentació. La portada de l’11 de gener del 2019, dedicada a Tintín, i la del 15 d’abril passat, amb els kana japonesos de la Fira Sakura, en són una bona mostra. Avui, la combinació del paper i la pantalla fan del Diari de Sabadell un producte rodó, que tant arriba als lectors menys digitals com als que en són més. El diari els relliga a tots al seu voltant i els manté ben informats, que és la millor manera de viure per poder viure plenament la ciutat en les moltes i diverses dimensions que té.
