[Tom Colomer, escriptor i dramaturg]
Ja fa mesos que Coti x coti de The Tyets sona a tot arreu i aconsegueix el que semblava impossible, que tot el jovent d’un país balli a ritme de sardana. No és fins ara, però, molt més tard, que comença a ser debat en ambients especialment boomers com ara tertúlies del CCMA. Tots els filòlegs de Catalunya escandalitzats perquè diuen “coti”, de “cotilleo” oblidant el tan nostrat “xafardeig”, diuen “refes” amb dues es tancades, en lloc de “referències”, diuen “info” també amb una o tancada clarament espanyola. Com a “notis”. I tots amb les mans al cap mentre diuen hòstia és que la diglòssia, hòstia és que el castellà se’ns menja –per no dir el totpoderós anglès, és clar, què vol dir “tu estàs holding”?–, hòstia és que aquest jovent no sap parlar.
“Estem fotuts, noi, el català s’està perdent, ja no es parla enlloc”. Espera, que per primera vegada a la vida la cançó de l’estiu dels nostres serà en català, i no només això, sinó que serà una sardana. No us n’alegreu? “No… És que fan faltes de lèxic…”. Podem brindar amb el cap ben alt i orgullosos de tenir gent fent música de tanta qualitat en català, sisplau, en lloc de retreure’ls que fan servir “bailoteo” en lloc de “ballaruca”, per favor!? (que “ballaruca” tampoc no és al Pompeu, però com a mínim sona més genuí).
Soc l’únic que pensa que aquesta sobreprotecció, sobrecorrecció, autocensura, al capdavall, fa molt més mal al català que no pas alguna llicència lèxica que, al cap i a la fi, permet que la cançó arribi molt més i millor? És que de vegades el boicot ens el fem nosaltres solets, de debò. Si quan sonava Corazón latino, fa vint anys, o alguna americanada tipus Starships, ara en fa deu, o fins i tot durant el Quédate de Quevedo l’estiu passat, em dius que aquest estiu estaríem ballant una sardana (amb tenora inclosa) i cantant-ne la lletra en català a una discoteca, ploro d’alegria mentre ho firmo. Però ah, no, no podem estar contents, tot i que pronominalitzen perfectament, tot i que diuen doncs, tot i que son uns nanos de Mataró petant-ho per tot el país, no, perquè hem de ser puristes i amb la salut del català no podem abaixar la guàrdia, no en podem deixar passar ni una. Va, home, va!
I que tothom hauria de parlar normativament, estem d’acord, però mentre no arribem a aquesta utopia, em sembla que garantir l’ús de la llengua és més primordial. Demostrar que és una llengua ballable i viva i no que es mor plena de pols a lleixes corcades d’acadèmies.
