Aquest divendres (19 h), el Cercle Sabadellès 1856 celebra un acte per commemorar el 50è aniversari de les seves instal·lacions a la carretera de Bellaterra, homenatjar les juntes directives des de l’any 1973 i presentar el relat ‘De Casino a Club Esportiu, Història del Cercle Sabadellès 1856’, obra dels socis Xavier Parellada i Antonio Raurich amb fotos i documents molt interessants. És un bon moment per fer un repàs de l’actual situació de l’entitat justament quan es compleix la meitat del mandat de Joan Carles Riba, elegit president el juny del 2021.
Globalment, satisfet de tot el que s’ha fet durant aquests dos anys i mig a la presidència? Revisant el programa de les eleccions i fins i tot el document intern de 40 fulls en què parlàvem dels objectius prioritaris, diria que anem pel bon camí. És cert que els tempos sempre són més complicats i mai coincideixen amb les previsions. Quan entres en temes de llicències, obres i tràmits, el procés és més lent del desitjat. De totes maneres, hem aconseguit objectius importants. Estem molt contents del bon funcionament i l’acollida del racó social amb l’ampliació de la terrassa. Era primordial recuperar la vida social.
Pandèmia, crisi energètica… Com ha afectat aquest dur escenari a l’entitat? Vam accedir amb la ressaca de la Covid i la situació es va anar normalitzant, recuperant la Diada del soci o la revetlla. La desviació pel tema de subministraments, ens va afectar com a tots els clubs. Vam renegociar contractes i aplicar mesures d’estalvi energètic. L’economia de l’entitat és estable. Som una fundació sense ànim de lucre i el nostre objectiu no és guanyar diners sinó no perdre’n. Tenint en compte les dificultats, vam tancar el 2022 amb un petit superàvit.
Va guanyar les eleccions amb una gran diferència. Això li fa més còmode el seu mandat? Quan guanyes unes eleccions amb certa contundència vol dir que la majoria et dona suport, com va passar en el meu cas. Això el que genera és pau social. El soci ve a gaudir del club. La societat ha evolucionat moltíssim. Abans, érem socis per ser-hi i ara, el soci vol viure el club i utilitzar les instal·lacions. El Cercle és un club poliesportiu i molt viu. Ho podem comprovar amb el gran èxit de les diferents Escoles, de tennis, pàdel o futbol, amb gairebé 800 alumnes entre adults i nens. També procurem preservar la filosofia familiar.
En el seu programa es plantejava l’estudi de la construcció d’un camp de futbol. És factible? S’ha estudiat, en efecte, però ara mateix és inassumible. Suposaria una despesa d’un milió d’euros. O surt un espònsor altruista o serà molt complicat. El futbol és una secció que funciona molt bé: tenim 16 equips, des de prebenjamí a veterans, i per primera vegada un femení. La competició de futbol-11 es desenvolupa a Olímpia, però no ens obsessiona ser els millors sinó ser competitius i, sobretot, transmetre uns valors per saber guanyar i saber perdre.
En el capítol d’instal·lacions, de què se sent més satisfet? A més de la remodelació del racó social, era molt important eliminar el sostre d’uralita que teníem a tota la instal·lació. Ara s’han col·locat ja plaques fotovoltaiques. Ens hauria agradat fer més coses, però parlem d’unes instal·lacions de 50 anys i a vegades, s’han de destinar partides més a fer manteniment que obra nova. La previsió és construir dues pistes més de pàdel, l’ampliació de vestidors i adequar una canalització per evitar inundacions en algunes pistes de tennis. Tot plegat costarà un milió.
De la resta de mandat, quin serà el principal repte? Doncs entenc que pot ser una assemblea extraordinària que convocarem per proposar algunes modificacions estatutàries que tenen com a objectiu oferir unes bases de viabilitat futura del club. És un tema delicat i serà el moment més complex de la meva legislatura. És probable que a la tardor no sigui el president més popular, però considero que és molt necessari canviar els Estatus i fer determinats ajustos.
A què es refereix? L’entitat s’ha d’adaptar als temps actuals i ajudar-nos a generar ingressos per tenir aquesta viabilitat. S’ha de modificar la tipologia de quotes i socis i els canvis també afectaran les activitats dirigides. No podem perdre 60.000 euros cada any per aquest concepte. Requereixen més professors i més classes i caldrà crear una quota específica.
Es tornarà a presentar a la reelecció? Ho decidiré quan faltin pocs mesos. La meva idea inicial era complir els 4 anys i marxar. El gran somni d’ajuntar els dos edificis actuals continua sent un somni. Val 1,5 milions d’euros. Si és viable en un futur mandat, és possible que em presenti. Seria una gran motivació fer realitat aquest somni per l’entitat.
