El barri de Gràcia, el primer barri de Sabadell va anar creixent al voltant de tres fàbriques: el Vapor Llonch, el Vapor Marcet i Cal Seydoux, aquesta darrera s’hi va instal·lar l’any 1893, ara fa 130 anys.
El primer gran creixement de Sabadell va començar pel barri de Gràcia. A partir de l’any 1855 Sabadell limitava per l’oest amb les carreteres de Barcelona i Terrassa i pel sud amb la via del tren del Nord. Les fàbriques també eren dins d’aquests límits.
Aleshores els terrenys, on hi ha el barri de Gràcia, eren horts i conreus de les masies de Can Llobet, de Can Torres o dels Feu. Una altra part important de terres pertanyien als germans Lladó de Rubí, que les anaven parcel·lant i venent.
L’any 1877 s’hi va instal·lar la primera fàbrica, el Vapor Llonch. El 1884 va ser el Vapor Marcet i el 1893 Cal Seydoux. El barri va anar creixent a l’entorn d’aquestes tres fàbriques. Els carrers parcel·lats es van anar omplint de modestes casetes en què hi vivien els treballadors, per estar més a prop de la feina. Aleshores les condicions laborals eren molt dures, es treballaven dotze i catorze hores diàries. Hi havia obrers que venien de lluny i havien de dormir a la mateixa fàbrica. Fins l’any 1919, després de la vaga de la Canadenca, no es va instaurar la jornada de vuit hores.
Cal Seydoux
Durant el tercer quart del segle XIX es van parcel·lar les quadrícules de carrers. D’est a oest: Roger de Flor, Ausiàs March, Leonor de Montcada, Mossèn Cinto Verdaguer i Permanyer; i de sud a nord: Sant Ferran, Manso, Fiveller, Viladomat, Cellers i Pau Claris.
L’aigua s’obtenia de pous artesanals particulars. No hi havia clavegueram, les aigües residuals anaven a parar als pous morts, o negres, que es buidaven oportunament. Gradualment, es va anar vestint una instal·lació d’aigua potable dotada de fonts públiques, situades en determinades cantonades. També es va iniciar la instal·lació del gas per l’enllumenat i es van crear les figures del fanaler i del sereno.
En 70 anys d’estada a Sabadell, Seydoux S.A., va ser objecte de tres llargues, importants i complicades vagues
La societat Seydoux, S.A., coneguda per tothom com Cal Seydoux, era una empresa llanera francesa, que tenia la seva seu central a París, que va estar ubicada, des de l’any 1893, al número 142 del carrer d’Ausiàs Marc. Ocupava tota l’illa compresa entre els carrers Manso, Ausiàs Marc, Sant Ferran i Reina Elionor. Va arribar a ser una fàbrica tèxtil de les més grans de Sabadell. L’any 1932 tenia 4.400 fusos, 100 telers mecànics i 6 telers mecànics Jacquard. Va venir a raure a Sabadell arran l’aranzel proteccionista de l’any 1891. Aquell aranzel obligava a les empreses estrangeres que si volien vendre els seus productes a Espanya, havien d’instal·lar les seves indústries dins l’estat espanyol.
El proteccionisme va ser la gran campanya del tèxtil català durant tot el segle XIX. L’any 1816 ja se’n parlava i ja se n’escrivia, però no va ser fins al 1891 que es va aconseguir l’aprovació pel govern central de l’aranzel proteccionista. L’abanderat de la defensa del proteccionisme a casa nostra va ser el sabadellenc Joan Sallarès i Pla, considerat el primer economista de Sabadell. Però el personatge que va aixecar la llebre i va fer més mèrits per esperonar els industrials catalans va ser el general Espartero.
Sabadell era esparterista, però un dia va deixar de ser-ho. Baldomero Fernández Espartero, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara i Duc de la Victòria, va fer bombardejar Barcelona l’any 1842. Aleshores hi havia a Catalunya un descontentament greu i generalitzat pel tema de les quintes i per la política lliure-canvista endegada per Espartero. Els aldarulls els va solucionar bombardejant la capital catalana, afegint-hi la famosa frase que deia: “perquè Espanya anés bé, s’havia de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys”.
Porteria de Cal Seydoux en l’actualitat
Els fabricants catalans, que es veien en inferioritat de condicions davant dels productes anglesos i francesos, van lluitar amb fermesa tota la segona meitat del segle XIX per aconseguir l’aprovació de l’aranzel proteccionista l’any 1891 i que va ocasionar que empreses estrangeres s’instal·lessin aquí, com per exemple Seydoux, S.A. o Harmel Frères a Sabadell.
L’empresa Seydoux, S.A. tenia un sistema de treball racionalitzat, en el que les retribucions eren diferents de les d’aquí. La setmanada no era fixa. Anava en funció d’incentius i de primes. Es treballava a preu fet, amb unes condicions molt rígides. El setmanari El Baluarte del dia 16 de febrer de 1895 denunciava que una cuidanta (encarregada de les cosidores) de Cal Seydoux només permetia a les dones anar una vegada a la comuna en tot el dia. Aquest sistema de producció i aquesta rigidesa van ser els detonants d’una llarga vaga que va començar el dia 21 d’agost de 1899, a la secció de teixits, i es va sostenir fins a mitjans de l’any següent. Els obrers en van ser els perdedors, però es va crear un litigi que continuaria en peu i tindria una gran revifalla l’any 1910. Andreu Castells escriu a República i Acció Directa 1868-1904, “Tampoc no cal oblidar que aquesta vaga podria ser un toc d’atenció que el Gremi de Fabricants trametia a Seydoux, S.A., una altra empresa multinacional, amb mètodes de treball més rendibles que els aplicats pels industrials sabadellencs i amb dirigents de religió protestant. No hi haurà res a fer, i Seydoux, com veurem tot seguit, serà escenari violent de les vagues de 1899-1900 i de 1910, a les quals també s’aplicarà l’argumentació que foren fomentades, naturalment, sota la manta per la Patronal”.
Foto aèria del barri de Gràcia. 1965
L’any 1910 la direcció de l’empresa va ampliar una mica més els objectius i va estrènyer les condicions, per tal d’augmentar la producció sense que afectés, notòriament, als costos. Els treballadors van entendre que havien de treballar molt més per no guanyar-hi gaire i es van declarar en vaga. Per diferents motius: acció d’esquirols, boicot d’altres empreses, desvinculació de la Patronal (aleshores Seydoux, S.A. no pertanyia ni al Gremi de Fabricants, ni a la Unió Patronal) el conflicte es va estendre, va afectar tot el teixit tèxtil i del metall i es va convertir en la primera gran vaga a Sabadell del segle XX.
Els treballadors demanaven el boicot amb frases escrites com: “Compañeros, no trabajéis ninguna materia que provenga o vaya a la casa Seydoux”, o “Por medio de la huelga y el paro de la fàbrica, Seydoux salió con la suya. Por medio de la huelga, el boicot y el sabotage saldremos victoriosos”.
Seydoux, S.A. i Harmel Frères, foren empreses tèxtils instal·lades a Sabadell gràcies a l’aranzel proteccionista de 1891
La vaga va afectar totes les fàbriques durant dos mesos i escaig: juliol, agost i setembre de 1910. Les empreses del sector dels tints van tancar i van deixar cinc-cents obrers al carrer. Els aldarulls van ocasionar que més de cent guàrdies civils es desplacessin des de Barcelona. El conflicte va ser majúscul i va acabar sense èxit per ningú. A més, va provocar la visita del Ministre de Governació i el governador civil va ser cessat.
Aquella vaga va refermar la idea de la construcció de la Caserna de la Guàrdia Civil. Els fets de la Setmana Tràgica, l’any anterior, els aldarulls de la vaga d’aquell estiu i el panorama conflictiu que s’endevinava, van estimular les forces vives de Sabadell: burgesia i autoritats, a cedir un terreny al Ministeri de Governació perquè hi destinessin una guarnició permanent del cos de la Guàrdia Civil. El mateix terreny i el mateix edifici que ara està en litigi.
Un altre conflicte de Cal Seydoux va tenir lloc, anys més tard, arran l’acomiadament massiu de personal. Les empreses tèxtils d’aquí, quan tancaven una secció, redistribuïen els seus treballadors a altres llocs. Els francesos de Cal Seydoux, no. Quan tancaven quelcom, la gent se n’anava al carrer. Els treballadors afectats varen quedar farts de l’acció de l’empresa i de la inacció dels seus advocats defensors.
Al cap dels anys, quan Seydoux, S.A. va tancar i els francesos van marxar, les instal·lacions van ser ocupades per altres empreses, però pels veïns encara era Cal Seydoux. Els antics treballadors que havien estat afectats per l’acomiadament, quan recordaven l’afer, no deixaven de repetir “advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos”.
Seydoux SA, va tancar de manera definitiva l’any 1964.
A més a més…
Les autoritats locals desconfiaven de Cal Seydoux perquè no pertanyia al Gremi de Fabricants, ni a la Unió Patronal; per tenir mètodes de treball diferents i perquè els seus dirigents eren de religió protestant. El primer bateig de l’EERE que es va celebrar el 5 d’octubre de 1902 fou a l’infant Jean Martin Danjou, fill del gerent de Cal Seydoux.
