[Tom Colomer, escriptor i dramaturg]
Fa cosa de deu mil anys, els homes (o un projecte homínid del que acabaríem sent els homes) van prendre una decisió amb repercussions abismals: i si en lloc de seguir caçant conills i parar a fer nit allà on trobem un cérvol o una vaca o una ovella, i si en lloc d’això plantem quatre pèsols, que creixen on nosaltres volem i no cal estar pendents de si les bèsties pugen o baixen la muntanya? I si tanquem quatre gallines, que demà tindrem un gallinam? Sí, plantem pèsols, que demà tindrem pesoleres! I si ho fem tot a prop d’aquest rierolet, i així mai ens haurem de preocupar per l’aigua? I així van instal·lar-se a les valls fèrtils i les ribes dels rius. I els caçadors seguien caçant, clar, però el poblat ja no depenia estrictament del seu èxit perquè hi havia una altra opció. Els pèsols? Els pèsols. I quan no brotessin pèsols serien naps i, si no, cols.
Més enllà de la reprobabilitat moral de matar altres bèsties per sobreviure (no sé si els amics antecessors del neolític van pensar tant), el que està clar és que va vèncer el sentit comú, van arribar a l’evident conclusió que era molt més pràctic (a més de fàcil, econòmic i sa) viure de les collites i els ramats. Van seguir caçant, clar, però ja no per subsistir: la supervivència els l’asseguraven els pèsols.
Si està científicament demostrat que la ingesta de carn animal és tirant a poc sana, si sabem que la càrnia és una de les indústries més poderoses del món (com els caçadors al neolític, fent un salt mortal) i si sabem que és de llarg la més contaminant (i el planeta també fa anys que ens adverteix en aquest sentit), si tenim una altra opció (que 100 segles després ja no es redueix a pèsols; és una bastíssima riquesa d’opcions ben saludables), si sabem tot això, com pot ser que seguim entossudits en la carn? Cada dia que passa, més evident se’m fa pensar que l’omnivorisme és una pràctica obsoleta.
Si uns cervells de fa 10.000 anys van saber veure que l’avenç social i el benestar del grup implicava els vegetals i la reducció de la cacera, com pot ser que nosaltres avui (vull pensar que amb uns cervells força més capaços) no siguem capaços de veure que la supervivència general implica, altre cop, la reducció del consum animal?
