Quan anava a l’escola dels Maristes, Pere Puig (72) tenia molt present el pas del tren pel carrer de Latorre, ja que passava pel seu davant. Com ell, molts sabadellencs tenen present aquesta imatge, que es va repetir durant anys fins que, a principis de la dècada dels 70 del segle passat, van començar les obres del soterrament del ferrocarril, la qual cosa després va permetre urbanitzar l’actual Gran Via.
Obres de construcció dels túnels per soterrar les vies de la Gran Via, l’any 1972 / MOISÈS SERRA MARTÍ (ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL – AHS)
“Vaig veure el tren i les passarel·les a l’època en què es deia calle de Latorre”, rememora Puig, president de la comissió d’Infraestructures, Urbanisme i Transports de la Cambra de Comerç de Sabadell. Ara fa 50 anys es feien les obres per soterrar el tren i deixar enrere els passos a nivell per obrir una nova etapa que segurament tothom coincideix que, passades aquestes cinc dècades, necessita un replantejament.
L’arquitecte urbanista sabadellenc Manel Larrosa explica que l’obra del soterrament “es va pactar després de les riuades del 62, quan venen els ministres en època de l’alcalde Llonch”. Aleshores, Larrosa vivia aquest moment des de l’àmbit social, però anys després, el 1979, va ser nomenat regidor d’Urbanisme amb el primer govern de l’alcalde Antoni Farrés. Manel Larrosa i l’actual president de la Federació d’Associacions de Veïns (FAVS), Manuel Navas, recorden que una qüestió cabdal en el soterrament del tren van ser les contribucions especials, perquè l’administració va proposar, en un primer moment, que el cost de l’obra el sufraguessin els ciutadans. “Va ser la primera confrontació de la democràcia entre veïns i Ajuntament, perquè la ciutadania volia participar en la construcció d’aquesta via i que no es pagués amb contribucions especials”, explica Larrosa, que apunta que va ser l’aleshores regidor de la hisenda municipal, Manel Garriga, qui va estar al càrrec d’aquesta qüestió.
L’antiga fàbrica ABB, a l’esquerra, actual Fira Sabadell, durant les obres del soterrament / MOISÈS SERRA MARTÍ (ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL – AHS)
Per la seva part, Navas, que aleshores militava en el moviment sindical, recorda que “hi va haver moltes reivindicacions veïnals per les contribucions especials, amb la teoria que l’obra milloraria el preu dels habitatges”, cosa que confirma que va passar: “es van revalorar els habitatges perquè el tren molestava menys i estava més a prop”. Finalment, les obres les va pagar l’Ajuntament amb col·laboració de la resta d’institucions supramunicipals, i indica que “en aquella època es parlava d’un cost de 600 milions de pessetes, però recordo que van acabar sent entre 800 i 1.000 milions”. Els veïns dels edificis que tocaven a la Gran Via també van pagar una part, corresponent a la vorera, com passa a tota la ciutat. El soterrament va comportar repensar les estacions de la ciutat, i aleshores es va fer l’estació del sud i es va eliminar el baixador de la Rambla -mític per ser on va baixar la reina Isabel II el 1860-.
Repensar el present
Pere Puig, de la Cambra de Comerç, defensa que “el soterrament va ser la gran obra del segle passat”, i opina que “ara Sabadell necessita projectes grans per refer-se”. Al seu parer: la ciutat hauria d’apostar per soterrar la Gran Via totalment o en bona part i disposar d’un sistema de rondes que permeti descongestionar la principal artèria viària del municipi. Manel Larrosa, per la seva part, pensa que “va ser una absoluta desgràcia convertir-ho en una via d’aquesta magnitud, quan hauríem pogut fer virgueries en zona verda”.
Tren circulant davant les obres del soterrament, el 12 de juny del 1971 / AGUSTÍ SALLENT (AHS)
Part final de les obres del soterrament de la Gran Via, l’any 1975 / Autor desconegut (AHS)
