Oci i cultura

Sis jocs de taula per fugir de les maratonianes partides de Monopoly

Francesc Codina, propietari de la botiga de jocs de taula Snafu Store, ens proposa sis jocs “per no avorrir en 15 dies” i endur-nos aquest agost

S’ha acabat l’escola i n’hi ha molts que ja gaudeixen d’unes merescudes vacances. Sigui amb família o amics, aplegar-se al voltant de la taula, lluny dels universos digitals que cadascú té muntats, és un planassu d’estiu. I si necessiteu una excusa per fer-ho, els jocs de taula són la millor. “Entenc per què agrada tant, però el Monopoly és un joc mal dissenyat: quan t’has arruïnat quedes condemnat a quedar al marge del joc, fent gintònics i mirant com els altres s’ho passen bé”, apunta Francesc Codina, propietari de la botiga de jocs de taula Snafu Store, al carrer d’Alemanya.

Francesc Codina, a la seva botiga Snafu Store / Aina Torres

Per fugir dels típics jocs excloents o interminables, Codina ens ha dissenyat una llista de sis jocs originals i variats per endur-nos aquest agost. Ets de cooperar i assolir la victòria en grup o prefereixes guanyar en solitari posant pedres al camí dels contrincants? Compte: no seria la primera vegada que una tarda de jocs de taula acaba com el rosari de l’Aurora!

Les 6 recomanacions del Francesc

Exploding Kittens

Marca: Exploding Kittens

Jugadors: De 2 a 5 jugadors

Duració: 15 minuts

Comentari:

“Una ruleta russa on en comptes de disparar-nos un tret al cap, hem d’ensenyar les cartes. Si et surt la carta dolenta, el gat que explota, perds. Un joc ràpid i eficaç per passar una bona estona. A part, amaga una bona història al darrere: la indústria no va confiar en aquest joc quan els creadors el van presentar, rebutjats, van seguir pel seu compte i van acabar triomfant en solitari perquè finalment va tenir una molt bona acollida. Un joc que no és estrictament ben elaborat, ja que un cop t’explota la bomba quedes fora de la partida. Però amb un punt molt favorable, que les partides són molt ràpides i reenganxar-se és rapidíssim. Un joc addictiu que assegura moltes partides, una darrere l’altra”.

Tranquility

Marca: Maldito Games

Jugadors: D’1 a 5 jugadors

Duració: 15-20 minuts

Comentari:

“Un joc purament cooperatiu: o guanyarem tots o perdrem tots junts. El motor de Tranquility funciona com el joc de l’UNO, hem d’aconseguir buidar-nos les mans i guanyarem quan tots quedem sense cartes. Com que es tracta d’un joc d’equip, per jugar és fonamental pensar i deixar opcions obertes per als altres companys. El joc incorpora un element que el fa únic, i també el complica bastant. La gràcia de Tranquility és que es juga en silenci. I d’aquí el nom de ‘tranquil·litat’. Si el joc anterior ens farà posar com una moto, aquest asserenarà l’ambient. Haureu de trobar conjuntament una illa paradisíaca, que us durà a la victòria. Si fracasseu, el vaixell en el qual navega l’equip quedarà enfonsat”.

Hanamikoji

Marca: 2Tomatoes

Jugadors: 2 jugadors

Duració: 10 minuts

Comentari:

“Vet aquí el joc perfecte per jugar amb parella. I per viatjar al Japó a molt bon preu. L’ha dissenyat una productora de Barcelona que acostuma a cuidar molt els detalls, i en aquest es veu per exemple en com de cuidades són les il·lustracions. Un joc de tu contra tu que demostra que la influència cultural en els jocs de taula ara ja ve molt d’Àsia, i no tant dels Estats Units, com era fa uns anys. El joc ens presenta dues cases de geishes enfrontades. El funcionament és mitjançant les cartes i la finalitat és aconseguir muntar el millor equip sumant punts. Un joc que busca la complicitat competitiva perquè la gràcia és ensorrar l’estratègia del contrincant per acabar guanyant. Hanamikoji és un joc ràpid ideal per a dues persones. Però freneu i guardeu-lo abans d’acabar barallats, si us plau!”.

Red Cathedral

Marca: Devir

Jugadors: D’1 a 4 jugadors

Duració: De 30 a 120 minuts

Comentari:

“Un joc de producció pròpia que ho està petant; i també el més popular d’aquesta llista. És versàtil: hi puc jugar amb la parella, però si tenim dos convidats a casa, també el puc treure per a jugar-hi els quatre. El joc planteja la construcció de la Catedral de Sant Basili. Competirem amb els altres jugadors i jugadores per aconseguir els recursos necessaris per construir l’emblemàtic edifici. No és el millor moment pels jocs d’ambientació russa, però la majoria dels ciutadans russos no en tenen cap culpa. La cosa ve dels de dalt. Té un punt estètic com el mític joc Catan. De fet, a la gran fira europea de jocs de taula, s’acollirà un campionat mundial de Red Cathedral. Estratègia pura amb unes mecàniques força senzilles i intuïtives”.

Sherlock: El Mercader

Marca: Guerra de Mitos

Jugadors: D’1 a 8 jugadors

Duració: 15 minuts

Comentari:

“Un joc vallesà de misteri i investigació. A cada jugador se li assignen unes pistes: algunes d’útils i d’altres que no ho són. Si ens sembla que una pista és bona, la compartim amb els altres; i aquelles que ens semblen buides, les descartem. Més endavant, a mesura que avança el joc, veurem que hem deixat passar pistes que eren importants. Cal posar en comú la informació per resoldre el misteri. Té un inconvenient: que és un joc d’una sola partida i, per tant, més que un joc de taula, és una activitat. El punt positiu és que no cal llançar-lo a la paperera, senzillament se li dona una nova vida regalant-lo a qualsevol amic o familiar perquè el provi. El joc incorpora un QR que ens dirigeix a una veu fosca que fa de narrador”.

L’anell únic: caixa d’iniciació

Marca: Devir

Comentari:

“Un manual de rol per jugar a la terra mitjana del Senyor dels Anells. És el joc de taula oficial basat en les obres de J.R.R. Tolkien. A cavall entre un llibre i un joc de taula, és una manera de llegir curiositats de la saga i posar-ho a la pràctica. Va molt més enllà que qualsevol joc de taula tradicional. Per una banda, és un llibre que et proposa com crear el joc i com descobrir tots els detalls; i, per altra banda, és una caixa d’iniciació amb daus, papers i un llibret. Té un tou de documentació i cuida moltíssim cada detall, sempre fidel a com s’explica tot a la saga. És recomanable per a la gent que li agrada llegir i ho ha anat abandonant lentament.”

[Fotos: Aina Torres]

Comentaris
To Top