De l’infern al cel. David Astals ha experimentat les dues cares del futbol com a jugador del Centre d’Esports en pocs mesos. De veure’s gairebé arraconat a ser titular indiscutible. Hores abans de començar la nova temporada a l’Stadium Gal d’Irun, El Chino fa un repàs de la seva trajectòria i explica les claus de la seva explosió com a futbolista.
Tens comptades les temporades d’arlequinat? Deuen ser 11 o 12, des de la categoria infantil. Abans havia estat a l’Escola de Futbol Sabadell amb Lino i Tanco. Quan els teus entrenadors són dos mites del Centre d’Esports com ells, d’alguna cosa et serveix.
La progressió fa que passis del juvenil al primer equip. Com recordes el debut a Vallecas en la 20/21? Va ser un moment únic, inoblidable. Jo havia fet una bona pretemporada i hi havia moltes baixes. Estava preparat. Recordo que vaig pressionar al porter en una jugada i el seu rebuig gairebé es converteix en un gol de Josu.
Va ser una temporada agredolça a títol personal? Sabia que ho tindria difícil. Era molt jove, estàvem a Segona A i el nivell de la plantilla era molt alt. M’ho vaig prendre com una manera d’aprenentatge.
En canvi, la foscor va ser absoluta la següent a Primera Federació, oi? Vaig jugar una estona contra el Vila-real B i em vaig trencar el quàdriceps. Dos mesos lesionat. Després va arribar Munitis i encara que entrenava al nivell dels companys, no tenia les mateixes oportunitats que ells. Va ser un any molt difícil.
Et va passar pel cap marxar? De fet, acabava contracte i, sí, et passen moltes coses pel cap. Per exemple, que podia ser l’última temporada al Sabadell.
Et sorprèn la proposta de renovació? No, perquè havia entrat Jaume Milà a la direcció esportiva. Em coneixia i va apostar per mi.
Tot canvia, però hi ha un punt d’inflexió amb una xerrada amb Gabri. Cert? No havia entrat gaire als primers partits i em va fer un plantejament molt clar: que m’oblidés dels anys anteriors, que eren el passat, i em centrés a donar el màxim en cada entrenament. O feia això o havia de buscar una sortida. En el duel al Johan Cruyff vaig ser titular i va convertir-se en el punt d’inflexió a títol personal.
Després arriba el Miki i et manté tota la confiança. Això és la clau per arribar al punt actual? Entre els jugadors ho parlem això i la confiança és un factor fonamental, pràcticament un 80 %. El Miki ja em va entrenar al juvenil, però jo havia de mantenir el rendiment i demostrar-ho en cada entrenament. Va ser una temporada inoblidable.
Parlant de l’època juvenil. La sensació és que el David actual s’assembla a aquell jugador que estava a tot arreu… No és el mateix jugar al juvenil que en una categoria professional, però aquest és el meu estil de sempre, m’agrada jugar així. És veritat que té una semblança.
Si et preguntem quina és ara mateix la teva posició, què respons? Doncs entre carriler i pivot. Tinc la sort que em puc adaptar a diferents posicions i com vaig dir a principi de temporada, jugo on em posa el míster.
Un repte personal seria fer més gols? L’any passat només vaig fer el del Barcelona At. i no va servir per puntuar. Sí, sempre vull marcar, però si no ho faig i guanya l’equip, ja estic satisfet.
Diuen que és difícil ser profeta a la teva terra. Astals és ara el nou ídol de l’afició. Què penses quan criden el teu nom a l’Estadi? Un gran orgull. Quan passes gairebé de no jugar a capgirar la situació i et sents estimat per la teva gent, la satisfacció encara és més gran. Estic molt agraït.
Alguns ja pensen que el club fa tard a proposar-te la renovació… Estem a principi de temporada i poden passar moltes coses. Ens hem de centrar en la feina i els partits. Ofertes? Directament, jo no sé res, ja es veurà al seu moment.
Parlem d’aquesta temporada que comença a Irun. Optimista? Aquest dia comentava amb Adrián Ortolá, amb qui tinc una gran relació, que podíem fer grans coses. Veig un nivell humà i futbolístic molt important i el vestidor és una gran pinya.
Quin missatge transmets a l’afició? Que confiï en nosaltres, no se’n penedirà. També que vingui a la Nova Creu Alta a donar-nos suport. La connexió afició-equip és fonamental. Nosaltres donarem el cent per cent.
