No començava amb bon peu el Saballut de Ferro. “Ningú més no s’hi vol apuntar? Mai vist a la nostra història… Només tres equips apuntats!”, es lamentava la veu del trempat presentador de l’acte a través dels altaveus.
Però la falta de participants no es va correspondre amb la immensa expectació: centenars de persones, especialment grups d’amics i famílies, omplien l’avinguda Francesc Macià. Un ambient festiu, benhumorat, rialler. Ni tampoc es va correspondre amb l’espectacularitat d’un concurs tant autèntic com divertit que seria una llàstima que algun dia desaparegués del programa de Festa Major. Aleshores passaria allò tan típic: els que alguna vegada haguessin vist en directe el concurs en fardarien amb nostàlgia davant d’aquells que mai el van presenciar, pobrets.
Una de les proves més dures, haver de fer tres voltes a l’espai amb un sac de 60 kg en el menor temps possible / DAVID CHAO
Es va coronar l’equip que menys números tenia. Ningú no donava un duro per ells. El nom ho diu tot: Sota Mínims, un grup “d’arreplegats” que es van unir a última hora. En segona posició, els Blue Monday; i en tercera, Les de la Meleé, que l’any passat van quedar en primer lloc, empatats amb Les Marietes –aquest últim, un equip capitanejat pels mítics Llorenç Costa i Joan Olivella que es va trobar a faltar–.
Les de la Meleé eren jugadors de rugbi amb pinta d’haver contracturat molts rivals i els Blue Monday, de ben segur, tots paguen quota a gimnàs de crossfit. Eren els equips amb més massa muscular, però no els va servir per a imposar-se. Perquè les proves, sis en total, requerien molt més que força: coordinació, rapidesa, estratègia i murrieria. En la primera, però, es valorava l’originalitat: l’equip que fes la millor haka guanyava. Tocava fer xou, i n’hi va haver.
Haka dels membres de Rugbi Sabadell / DAVID CHAO
Sota Mínims presentant-se al públic de l’Eix Macià/ DAVID CHAO
La segona prova exigia enterrar amb sorra un membre de l’equip, que prèviament s’havia sucat a la bassa del Parc Catalunya –ecsssss!–. Després, la prova consistia a passar-se, com si fossin relleus, barrils de cervesa. A continuació, els equips es reptaven de dos en dos a veure qui tibava més fort de la corda.
I si tot això no fos prou, una cursa de sacs de quatre persones i una de carros, en què hi va haver una petita bolcada. Finalment, tocava carregar un sac de llana de més de 60 quilograms. I no oblidem que la majoria dels participants portaven tres nits de concerts a l’esquena. I al fetge.
Enterrar un company amb sorra, després que s’hagi sucat a la bassa del Parc de Catalunya / DAVID CHAO
La cursa de carros / DAVID CHAO
Les de la Meleé i Blue Monday eren els equips amb més massa muscular, però no els va servir per a imposar-se / DAVID CHAO
Els més petits també van fer un tastet d’una de les proves / DAVID CHAO
Una de les proves consistia a passar-se el relleu de barrils / DAVID CHAO
Participants de l’edició 2023 del Saballut de ferro / DAVID CHAO
