Divendres al vespre, els germans Oriol Cardoso i la Martina Cardoso, dos joves sabadellencs, feia poca estona que havien arribat a l’hotel de Marràqueix, ubicat a Gueliz, la també coneguda com la ciutat nova de la població turística marroquina, quan de sobte, tot va trontollar: “Jo estava al balcó, el meu tiet al lavabo i la meva germana estirada al llit. Tots tres sense veure’ns les cares, però de l’ensurt ens va quedar clar a tots tres que alguna cosa greu estava passant”, explica l’Oriol.
Aleshores, els tres, espantats, explica la Martina, es van estirar al llit, mentre “encara tremolava tot, si bé és cert que no amb tanta força, però va ser mig minut de molta por”. Ni ella ni el seu germà havien atinat en trobar-se davant un terratrèmol que acabaria deixant milers de morts i de ferits, no gaire lluny de la zona zero, a poc més de seixanta quilòmetres. Amb el pas dels minuts, i un cop superat el mal tràngol, van sortir a l’exterior, on van prendre consciència del terratrèmol viscut: “Vam estar-hi més de dues hores, estava ple de gent, però no sabien què dir-nos, només ens deien que era la primera vegada que passava una cosa així a Marràqueix”, afegeix la Martina, ja des de Sabadell, un cop finalitzat el viatge d’oci per Marràqueix i el desert de l’Atles. En aquesta línia, el seu germà afegeix que “ens avisaven que potser hi hauria una rèplica, però ningú sabia quan. Com vam poder, vam tornar a l’habitació per descansar com vam poder”.
/ CEDIDA
L’endemà, de dia, els sabadellencs van poder fer-se una idea sobre el terreny de la magnitud de la catàstrofe, amb nombrosos edificis parcialment derruïts i excavadores fent les primeres tasques de rescat. “Ara en perspectiva, mires endarrere i et preguntes: i si haguéssim estat en un altre lloc, veient com havien quedat cases no massa lluny d’on érem”, reflexiona el jove sabadellenc.
View this post on Instagram
