L’hoquei sobre herba sembla patrimoni de Terrassa. De fet, és l’esport rei a la veïna ciutat. Però Sabadell va tenir un club, el Sabadell Hoquei Club que va resistir un bon grapat de temporades malgrat les enormes dificultats logístiques per disputar els seus partits. El terreny de joc es va convertir en el seu principal maldecap en la dècada dels 70 i els 80.
Durant alguns anys, va jugar a l’anomenat Pla dels Cartrons. Així es coneixia popularment el camp ubicat en el complex esportiu de Sant Oleguer. Evidentment, en aquella època no tenia res a veure amb l’actualitat. Les pistes d’atletisme de la Joventut Atlètica Sabadell, un mític frontó i un camp de futbol de sorra eren els elements principals. En una zona rodejada de vegetació emergia aquest altre camp que fins i tot va servir de primer escenari del Centre d’Esports Sabadell abans de l’any 1903.
Un partit del Sabadell Hoquei Club al Pla dels Cartrons / CEDIDA
A la dècada dels vuitanta, el Pla dels Cartrons va convertir-se en la seu del Sabadell Hoquei Club, un grup d’amics amants d’aquest esport sota la tutela de l’incombustible president Josep Maria Pastallé, autèntic ‘pare’ de l’entitat. Explicava en una entrevista al Diari de Sabadell que “l’Ajuntament ens va cedir aquest camp, però vam renunciar a canvi de fer-nos un de nou. Es va construir, però també s’utilitzava per jugar a fulbet i, a més, havíem de pagar un lloguer per un terreny que estava en pèssimes condicions. No ens va quedar un altre remei que anar a entrenar i jugar a Terrassa”.
Un grapat de pilotes es perdien entre la vegetació i un barranc / CEDIDA
Una de les anècdotes que sempre explicaven els jugadors era la pèrdua de moltes pilotes durant els partits. Tenia un barranc en un cantó i no estava tancat amb un perímetre. Les pilotes es perdien entre els esbarzers i la major part de les vegades no es trobaven. Una situació caòtica que va desembocar amb la inevitable desaparició del club. Ara, el Complex de Sant Oleguer ofereix unes possibilitats que llavors no es podien ni imaginar, amb unes Pistes modernes, un camp de futbol de gespa artificial i altres de sorra o ciment, a més de la immensa piscina de la Bassa i la Pista Coberta d’atletisme de Catalunya. Els de l’hoquei sobre herba no van tenir tanta sort.
