La caseta i l’hortet és aquella expressió que el president Francesc Macià utilitzava, durant la Segona República, per definir la situació de benestar i progrés del seu ideari polític. El desig era que tothom havia de tenir accés a una casa pròpia i a un petit terreny o hortet per cultivar-lo.
Seguint, o no, aquesta idea, els sabadellencs han estat, en general i des de sempre, amants dels horts i del cultiu casolà de verdures i aliments similars. De manera que, malgrat la condició de ciutat eminentment industrial, els horts també han format part del paisatge dels afores de Sabadell. El riu Ripoll i les diverses rieres que travessaven la ciutat acollien plantacions d’hortalisses que eren regades per, aleshores, aigües netes i potables.
La modernitat, el creixement de la ciutat i l’augment de vies de comunicació han anat foragitant i destruint les zones hortícoles. Aquest fet i l’afició al cultiu casolà han fet que els amants del conreu particular adoptin el concepte d’hort urbà.
Segons la Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO), que aquí es tradueix com a Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura, els horts urbans diversifiquen l’oferta d’aliments i les cadenes de subministrament, milloren l’alimentació dels habitants de les ciutats i aporten múltiples beneficis per al desenvolupament urbà sostenible a través de la producció d’aliments i cadenes de subministrament curtes.
Joan i Salvador Sarrà abans de jubilar-se s’havien guanyat la vida fent de llauners, ofici que van aprendre del seu pare
A més, aporten beneficis, com un millor rendiment de la terra, la reducció de la desigualtat, la sostenibilitat o la generació d’ocupació. Si hi ha nens a casa, els horts urbans ofereixen una oportunitat de conèixer la natura i l’agricultura, a més d’incorporar els aliments recol·lectats a la dieta familiar, amb els beneficis que això reporta als menors. I, per què no, els horts també són una oportunitat per compartir temps i afició amb un adult de la família.
També sosté que els horts urbans són idonis per cultivar hortalisses i aporten nombrosos avantatges a les ciutats, com per exemple el major rendiment de la terra, atès que les produccions domèstiques poden produir fins a 15 vegades més que una explotació rural i arribar als 20 kg anuals d’aliment per m2. A més, són més justos i sostenibles.
Fotografies dels germans Sarrà treballant a l’hort urbà que tenien al terrat de casa seva. / Jordi Belver
Doncs heus aquí que ja fa molts anys, més de cinquanta, a Sabadell, els germans Sarrà varen ser pioners en aquesta qüestió de cultivar horts urbans. Al terrat de casa seva, al carrer de Bilbao, número 20, van instal·lar-hi un hort que va ser un exemple per la seva perfecció tècnica, la seva riquesa i els seus detalls artesanals.
En un excel·lent article publicat a La Vanguardia el dia 21 d’octubre del 1979, amb fotografies de Jordi Belver, el periodista sabadellenc Josep Gisbert feia una extensa, completa i didàctica exposició de les característiques i els avantatges de l’hort que els germans Sarrà cultivaven, des de feia més de sis anys, al terrat de casa seva.
Gisbert explicava que la idea d’instal·lar aquell singular hort al terrat va sorgir quan Joan i Salvador Sarrà, de 78 i 72 anys respectivament, domiciliats en una casa antiga de planta baixa i pis del sabadellenc carrer de Bilbao, van descobrir que un racó d’unes planxes d’uralita cobertes de terra, situades al mateix pati, naixia sense haver-la sembrat, creixia i donava els seus fruits una planta comestible.
Davant d’aquesta troballa, van dur a terme una primera experiència a escala més gran amb diverses hortalisses, prova que va resultar positiva, encara que amb un petit contratemps, ja que la llum solar reflectida a les parets laterals de la terrassa, més altes que els sembrats, perjudicaven el bon desenvolupament de la planta. Així, van optar per aixecar el nivell de la terra, col·locada en poc més d’un pam d’alçada, en uns parterres d’uralita, fins al dels murs de pedra esmentats, amb uns suports de ferro.
Al mateix temps, van ampliar les instal·lacions completant tota la llargada del pati, fins a 16 metres, van aprofitar els racons més inversemblants i, a poc a poc, ho van estendre també a la teulada de l’immoble per mitjà de nous parterres de diferents mides. D’aquesta manera, la planta quedava en excel·lents condicions de creixement, ja que romania exposada amb tota llibertat, encara que en un sol pam de terra, al vent i al sol. Amb el pas del temps, s’introduirien encara altres millores per evitar les inclemències del temps que, a conseqüència de les fortes pluges i de la calamarsa, de vegades feien malbé els planters i enderrocaven les canyes de subjecció d’algunes hortalisses. En concret, sobre les dues línies de parterre van col·locar una teulada de matèria plàstica translúcida que, alhora que deixa passar prou llum perquè la planta visqui, impedeix que els fenòmens climatològics la destrueixin. Això, al seu torn, va permetre substituir les canyes per fils de plàstic enganxats als suports de la teulada i tensats a la part inferior per uns pesos. Així mateix, van instal·lar unes bateries de llums, per tal de poder facilitar, durant les nits si calia, una millor i més ràpida adaptació de les noves plantes.
Fotografies dels germans Sarrà treballant a l’hort urbà que tenien al terrat de casa seva. / Jordi Belver
També es podia llegir a l’article que en aquell hort casolà dels germans Sarrà, que els produïa ininterrompudament durant els dotze mesos de l’any tota mena de llegums i hortalisses per al seu autoconsum, es cultivaven des de tomàquets, mongetes, patates, cebes, alls, pebrots, albergínies, apis, cols, bledes, enciams, escaroles, cigrons i un llarg etcètera fins a síndries, melons, maduixes, pereres nans, un llimoner, un taronger mandarí i fins i tot una olivera.
I que la ubicació d’aquell hort a la terrassa i teulada d’un habitatge suposava una sèrie de considerables avantatges respecte als horts tradicionals. No tenia cap problema de cucs, amb terra eminentment de bosc, ajudada amb algun fertilitzant natural per aconseguir un millor equilibri de la planta; la qualitat dels productes era millor, ja que es recollien pràcticament al mateix moment de consumir-los i es comptava amb la comoditat de tenir-lo sempre a mà, de tenir, en definitiva, l’hort a casa. Aquell hort, a poc a poc, va anar adquirint gran popularitat a Sabadell i també fora de la ciutat, i moltes persones, alguna fins i tot de més enllà de les nostres fronteres, s’interessen per ell, especialment metges, i en sortien impressionats després de conèixer-lo.
L’hort comptava amb gran perfecció tècnica i en estar cuidats els detalls més mínims en una tasca autènticament artesanal
Els germans Sarrà estaven molt entusiasmats amb la seva feina de pagesos urbans. Aquest era l’interès que els movia i no es limitaven només a un cultiu rutinari de la terra, sinó que estudiaven a més les peculiaritats de cadascuna de les plantes.
Per tot això, fins i tot s’havien dirigit a les autoritats agràries catalanes, per exposar-los la seva iniciativa. Sembla que estaven molt interessades en la qüestió, amb la possibilitat d’estudiar el tema fins i tot sobre el terreny, per a una possible posterior promoció d’aquest singular procediment de cultiu de la terra a la ciutat, més quan el camp es trobava cada dia més degradat.
Exemples d’horts urbans actuals, a Can Llong | V. Castillo
No hi ha constància que aquesta possibilitat fos coronada per l’èxit.
Gisbert acabava dient que en aquest nou model d’hort es conjugaven el que és curiós i el que és anecdòtic, però també la pràctica i la rendibilitat, cada dia més necessàries, i també ho era la creixent conveniència de l’ésser humà d’acostar-se novament al camp. I, d’alguna manera, aquesta agricultura casolana, l’hort urbà, amb els tomàquets i les mongetes en contrast amb els pisos i xemeneies dels voltants, podia suposar aquell harmònic retrobament de l’home i la ciutat amb el camp, digna de no menysprear-se de cara al futur.
Actualment, hi ha diverses iniciatives que gestiona l’Ajuntament. L’antiga imatge dels horts del Ripoll, desordenats i delimitats per somiers, va desapareixent progressivament després que fa anys l’Ajuntament ordenés aquest espai per destinar-lo a activitat de lleure. Es va passar d’uns terrenys ocupats il·legalment a uns espais polits i adequats per a l’ús d’horta. Els horts municipals s’adjudicaven per sorteig entre els interessats. Poden optar tant associacions i entitats interessades a desenvolupar un projecte d’horta de caràcter social com ciutadans que vulguin cultivar un hort amb destinació a l’autoconsum.
A més a més…
Els germans Joan i Salvador Sarrà i Camí eren cosins germans de Salvador Sarrà i Serravinyals, que fou regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell durant la Segona República i va dur a terme una labor admirable. El 1939 va haver d’emigrar a Xile, on va fundar una empresa vinícola i va implementar tècniques de millora de la qualitat dels vins xilens.
