Es coneix com a capitell l’element arquitectònic que generalment corona la part superior de les columnes. La seva finalitat és la de donar més base al suport de l’arc, per concentrar la càrrega i transmetre-la a la columna. Usualment, els capitells tenen quatre cares. En les diverses cultures, i depenent de l’època i de l’estil arquitectònic, els capitells han estat decorats amb motius diferents. Així, com a ornament, s’hi poden trobar temes vegetals, qüestions èpiques i fantàstiques, figures i escenes religioses, o, senzillament, representacions i estampes populars d’èpoques determinades.
Aquestes podrien ser, segurament, les directrius que va seguir l’escultor sabadellenc, nascut a Moià, Camil Fàbregas i Dalmau a l’hora d’esculpir els capitells de l’església parroquial de Sant Salvador. La varietat de temes decoratius dels seus capitells és tal, que s’hi poden trobar figures d’àngels, d’apòstols, de signes zodiacals, de gegants i capgrossos i, fins i tot, una Vespa, un Biscuter i un Renault quatre-quatre.
Capitells del claustre i exterior / AHS
L’església de Sant Salvador, projectada per l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi, va ser una ferma iniciativa de mossèn Ernest Mateu i Vidal, que també en va ser el primer rector. L’església és d’estil neoromànic amb influències del gòtic i està bastida amb una torre quadrada i un gran porxo d’accés. La primera pedra es va beneir el dia 7 de juny del 1953 i les obres van començar el 31 de març del 1954. Unes plaques situades a la paret de l’església recorden aquestes dates.
L’obra escultòrica és de Camil Fàbregas i Dalmau. Els capitells del porxo, que estan inspirats en els oficis, els fets i la vida de la mateixa ciutat de Sabadell, van estar exposats, entre els dies 9 i 26 de gener de l’any 1960, a la Sala Gaspar de Barcelona, on van ser beneits pel bisbe Gregorio Modrego. També van estar exposats al saló de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.
26 capitells van estar exposats l’any 1960 a la Sala Gaspar de Barcelona i al saló de la Caixa d’Estalvis de Sabadell
Explica Pere Roca Garriga que l’any 1948 mossèn Ernest va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Salvador, que no tenia encara el temple que necessitava per al normal funcionament de la comunitat de feligresos. Doncs bé, simultàniament amb la tasca pastoral que va començar a exercir immediatament en aquella demarcació, mossèn Ernest va idear i planejar en conjunt i en tots i cadascun dels detalls aquella nova església amb què havia d’enriquir-se la nostra ciutat. Ja havia tingut ocasió de realitzar una empresa semblant a la Salut, però ara se li oferia l’ocasió de fer quelcom a mida, sense els condicionants amb què s’havia trobat aleshores, i, encara que l’aventura s’endevinava complexa i plena de dificultats de tot ordre, no es va fer pas enrere ni es va acontentar amb cap mena de mediocre solució de compromís. L’església de Sant Salvador havia de ser tal com ell l’havia concebuda a la seva ment d’artista.
Fotos en blanc i negre, capitells del campanar, gener del 1956. / AHS
Van haver de passar uns quants anys abans no fos posada la primera pedra, però l’església que aleshores es començava a bastir seria aquella de mossèn Ernest, que ja havia quedat ben dissenyada mentrestant als plànols del projecte tècnic de l’arquitecte Folguera, que en va ser magnífic i fidel intèrpret. El lloc del seu emplaçament, les seves dimensions, l’estil en el qual s’inspiraven les seves idees, les característiques decoratives, la naturalesa dels materials, tot estava previst sota la inspiració directa de mossèn Ernest, que era, en realitat, l’autor i director de l’obra, en la qual van intervenir artesans i artistes seleccionats per ell i per ell guiats sense timidesa ni defallences. Tots li reconeixien la paternitat de l’obra que conjuntament realitzaven.
Es diu que l’obra es va aixecar amb lloses de les velles voreres de Sabadell per fer-la més vinculada al poble.
Capitells del claustre i exterior / AHS
Mossèn Ernest va encarregar a l’escultor Camil Fàbregas la realització dels capitells i de la part escultòrica de l’església. Treballador infatigable, Camil Fàbregas era autor d’una extensa i valuosa producció artística. Hi ha mostres del seu art a Sabadell i a Moià, i també a Barcelona, Caldes de Montbui, Cardona, Ceret (França), Gallifa, Madrid, Santa Perpètua de Mogoda i Tàrrega.
L’escriptor sabadellenc i amic seu Joan Cuscó el descrivia així:
“Inquiet. Fort: roure i pedra a la vegada. Sec i precís. Té el traç de la falç quan fa la segada. Home d’acer trempat. Figura inclinada, puig sempre avança més el cap que la ossada. És un treballador que no està per vagues. És una injustícia que no li hagin atorgat la Medalla del treball”.
Capitells del claustre i exterior / AHS
L’any 1960, amb motiu de l’exposició de les seves escultures a la Sala Gaspar de Barcelona, el poeta sabadellenc Joan Oliver va escriure:
“Camil Fàbregas és tot un escultor. Uns quants temps ha que ja ho sabíem. Ara ho sabrà tothom. Reivindiquem per aquest artista artesà sabadellenc el lloc que de dret li pertoca entre els millors escultors del nostre país. Al capdavall la modèstia haurà estat inútil”.
Anys més tard, el biògraf sabadellenc Ricard Simó i Bach va glossar:
“De totes maneres, i malgrat que encara no hagi estat anomenat fill adoptiu, ni li hagi estat concedida la Medalla de la Ciutat, ni hagi estat distingit amb el Premi Ciutadania, que per cert, ell va esculpir tant magníficament fa vint anys i que tant s’admira al pujar l’escalinata de la Casa Consistorial, tot això no priva que hom pugui considerar a Camil Fàbregas, com una veritable institució ciutadana en mèrit a la tasca realitzada”.
Després de la guerra, es va retrobar amb Manolo Hugué i van mantenir una intensa col·laboració. Va dur a terme la decoració mural i escultures per a l’església de Sant Vicenç de Jonqueres i el monument a Anselm Clavé.
Els quatre capitells del campanar, dedicats al zodíac i a les quatre edats de l’home, ja estaven bastits el gener del 1956
El patrici sabadellenc Joan Llonch i Salas escrivia sobre Camil Fàbregas: “El seu neguit artístic i social, i la bondat, el desinterès, l’abnegació i el culte a l’amistat l’han portat a trobar-se en un primer pla en totes les manifestacions artístiques i culturals en els anys de la seva convivència entre nosaltres. Des dels inicis de la seva vida artística, cal dir-ho, un teló de fons l’ha acompanyat i ha estat autor, actor, crític públic, aplaudint o xiulant, empenyent o frenant. La seva obra és l’altra seva constant. La trobem escampada arreu de la ciutat, en esglésies, en entitats, en l’esport, en la vida social, col·lectiva o particular, en places i carrers, i aquest continuat exponent de la seva obra és mostra de la relació i afecció que tothom comparteix”.
L’any 1959 les obres de construcció de l’església de Sant Salvador estaven a les acaballes. Camil Fàbregas, amb la capacitat de treball que el va caracteritzar tota la vida, es va implicar a fons en la tasca d’esculpir els capitells del claustre, de la nau, del cimbori i del campanar, així com de les diverses figures religioses destinades a l’interior de l’edifici.
Fotos en blanc i negre, capitells del campanar, gener del 1956. / AHS
Els capitells estan repartits a l’interior del temple i a l’exterior. A l’interior els trobem al cor i a la nau, representant els àngels músics i cantaires i els dotze apòstols. A l’exterior, al claustre i a la columnata que envolta la portalada, s’hi observen les arts, els oficis, les festes, els esports i els mesos de l’any; al campanar, les quatre edats de l’home i els signes zodiacals.
El mateix Fàbregas va adjudicar a la seva obra noms com Comerç de teixits, ultramarins i drogues; oficis com el rellotger, el ferrer, el fuster i el pintor; la matança dels innocents; el Pessebre; nit de Reis; tot plantant la llufa; el Sant Sopar; parant un gol; els tres tombs; gegants i capgrossos; la sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i desfan; partida d’escacs, o un estel per enlairar.
A més a més…
Tot i que es va fer una inauguració de l’església l’any 1966, sense l’empara de mossèn Ernest Mateu, que va presentar la seva renúncia al bisbe de Barcelona, Marcelo González Martín, l’acabament de les obres del conjunt del temple es va perllongar encara uns quants anys més.
