[Carles Fité, periodista]
No ha començat gaire bé la temporada per al Sabadell. Ni pel que fa a resultats, ni pel que fa a sensacions. Quatre punts de dotze. Amb un meritori punt aconseguit a Ponferrada i una victòria agònica, al descompte, a casa. És veritat que queda tota la temporada, però toca fer anàlisi del que hem vist fins ara, i esperar i desitjar que millori.
Si ens centrem en l’últim partit, la desesperació és màxima. Ja és destacable, els gairebé 3.000 aficionats que vam acostar-nos a la Nova Creu Alta dissabte, a un horari poc recomanable, i havent de patir aquella megafonia altíssima que està a un volum que et fa mal a les orelles i no et deixa parlar ni amb la persona que tens asseguda al costat. Almenys a tribuna.
Però, centrant-nos en el partit, hi ha una cosa que em costa d’entendre. Si tu tens un plantejament d’inici pensant en un escenari concret, que pot ser més o menys encertat, com és que et costa tant reaccionar a canviar les coses, quan les peces del tauler han canviat de manera radical. Al minut 12 ja perdíem 0-1. I al minut 30 el rival es va quedar amb deu jugadors. Dos factors que canvien radicalment l’escenari del partit. És obvi que el que tu has plantejat abans de començar el partit és absolutament diferent del que hi ha ara sobre el terreny de joc. Perds i el teu rival té un home menys.
A la segona part sí que canvien coses. Ataques i domines per motius obvis: ets un home més sobre el camp, i el rival guanya i recula. Però, tot i això, encaixes un gol. I el teu atac, constant, és més amb el cor que no pas amb el cap. Més amb la rauxa que amb el seny. I tens ocasions, per inèrcia, però no les materialitzes. Total, que acabes perdent els tres punts.
En l’àmbit numèric, no passa res. Queden 34 jornades. 102 punts. Però pel que fa a sensacions, te’n vas del camp pensant si anem pel bon camí. Si aquest Cristian Herrera és el mateix que el que ens va meravellar la temporada passada. Si Astals està ben aprofitat al mig del camp o si no es tornarà boig per canviar de posició tres vegades cada partit. O si Baselga, que ha fitxat amb tan bones referències, s’avorrirà tot sol allà davant. Queda molta feina a fer.
Feina per arribar on? Quin és l’objectiu del Sabadell aquesta temporada? Tenim plantilla per a què? Salvar-nos? Salvar-nos patint o plàcidament? Lluitar pel play-off? No ho sé calibrar. No em sembla que tinguem mala plantilla. Però tenim equip? És a dir, sabrem treure el màxim rendiment d’aquesta plantilla? En tinc els meus dubtes.
I el club com està? Sabem alguna cosa dels inversors? Algú el vol comprar? S’està negociant? Hi han posat diners? Podrem reforçar-nos al mercat d’hivern? Realment, tenim molt poca informació del que passa, i no sé si és bo o dolent. Vull dir, si no sabem res per hermetisme i secretisme de les operacions, o si realment, que és el que em temo, no està passant res de res.
I tot plegat, jugant amb una samarreta que no ens representa, que no és digna de la nostra història, que no és arlequinada i que si la veiem per la televisió, sembla que juguem totalment de blanc.
